Daurada de cos allargat amb cap gran. Té una línia daurada que li dona nom entre els ulls, més groga a mesura que el peix envelleix, i una taca negra que cobreix la superfície de l'opercle. És de plata grisa, més fosca en el dors. Les aletes pectorals són grans i la seva cua ampla amb arestes negres. Bé, un peix més. Però amb les seves excentricitats una vegada més.

Un estudi realitzat en els dipòsits controlats d'aigua utilitzats en aqüicultura de les illes Balears conclou que si les orades joves estan amenaçades durant un temps amb un depredador, poden produir transformacions físiques per a combatre'l, com l'augment de l'altura del cos perquè el depredador no pugui empassar directament. Aquests canvis són, a més, reversibles per a les i els joves daurats: una vegada finalitzat el temps de risc, tornaran a la seva forma habitual.

Al llarg de tota la costa, encara que poden estendre's fins als 150 metres de profunditat, en els primers anys de vida es concentren prop de la costa, en assemblees juvenils, en fons arenosos o rocosos de 30 metres o menys de profunditat. No obstant això, els joves tenen un greu problema: tots són mascles. Per si no fos prou, en dos o tres anys, tots passaran a ser femelles. Per tant, totes les femelles seran més madures que els mascles. A aquesta mena d'espècies se'ls denomina hermafrodites protandricas, ja que la maduresa dels mascles arriba abans que la de les femelles (això és el que a nosaltres no). I així se les arreglaran, en èpoques en les quals en arribar l'època de la reproducció s'agrupen en grups més amplis: per cada quilogram de daurada femella adulta es col·locaran dos milions d'ous d'un mil·límetre de diàmetre. Para esment. D'altra banda, per a alimentar-se, tant per la mandíbula com per la dentadura resistent, poden trencar fàcilment les peles de crustacis i mol·luscos que es troben entre la sorra i la roca; fins i tot si un petit peix passa per davant, no deixen passar l'oportunitat.

En la gastronomia no hi ha més peix, i així es paguen en els comerços; els salvatges, per descomptat, són més cars. També és una de les espècies més benvolgudes per als qui practiquen l'esbarjo subaquàtic al nostre país. Per la seva importància, per la seva elevada taxa de creixement, per la seva capacitat d'adaptació als aliments i per la seva gran tolerància a les aigües de baixa salinitat, també satisfetes en la ria dels rius, és una espècie idònia tant per a les gàbies de cultiu posades en la mar com per als cultius en terra. Encara que entre ells hi ha casos concrets que creixen amb aliments naturals –mol·luscos i crustacis–, el tipus d'alimentació més estesa en l'aqüicultura és el pinso; i aquí s'estén un altre món sobre la quantitat i procedència de les matèries primeres necessàries per a la seva producció. En cada cas, i atès que la grandària comercial de les orades oscil·la entre 250 i 2 quilos, és evident que una orada difícilment arribarà a ser xaltómica –així es denominen les orades de més d'un quilo en la zona d'Hondarribia– si no és lliure en la mar.

En la peixateria fixar-se en l'origen del peix, preguntant d'on ve, si és pescat del dia, amb quin instrument ha estat capturat –els pescadors artesanals solen agafar palangre amb el palangre de fons– o si és d'aqüicultura. Preguntar, aprendre i reflexionar sobre com ens alimentem a nosaltres mateixos en funció del que comprem i què estem protegint –què comprar, protegir-ho–. Si es vol aprofundir més en l'aqüicultura, es pot acudir a altres persones, com Mutriku, ja que en la zona encara hi ha persones que poden demostrar que l'aqüicultura es pot fer d'una altra manera.

ORADA (Sparus aurata)

GRUP: Vertebrat/Peix.
TALLA: 30-40 cm. Els exemplars més grans poden tenir més de 10 anys, més de 15 quilos i uns 70 cm.
ON VIU? Tot l'Atlàntic Aquest (des de Cap Verd fins a la Mar del Nord), Mediterrani i Mar Negro.
Què menja? Mol·luscos, crustacis i peixos més petits.
NIVELL DE PROTECCIÓ No està protegit.