En Larraspi, l'egua domèstica s'alimenta de l'explotació de les terres circumdants. Farratges de camps i prades i aigua d'un profund subsol. La llet que surt d'aquest estable sí que se li pot dir d'ella. No la llet produïda en aquesta, els aliments i les aigües de la mateixa i la llet produïda pel bestiar que es declara de la seva casa.
En Larraspi, l'alimentació de les vaques es completa amb la regeneració de l'aigua extreta del subsol. Moltes parcel·les enrogides i convertides en camps de cultiu creen nombrosos farratges propis. El blat de moro (Zea mays) per exemple. Però ell tenia la sospita que no hi havia bon sòl ni bon menjar. Ens trobem en el camí de la solució d'aquesta suposició. Volia alimentar a les vaques, però també alimentar a la terra. Una de les seves preocupacions era l'abonament. Llavors em va demanar que l'ajudés, em va prendre com a company de viatge per a cuidar la qualitat del sòl. El que li vaig dir abans, no m'avorriré mai: cal cuidar la vida de la terra. El garfi és fàcil de dir i entendre, però l'elaboració és la sidra de l'altre barril. Amb l'equip adequat, la menor quantitat de mà d'obra possible i aprofitant els espais de treball que ens permet el temps, són poques les parcel·les aptes per a un bon cultiu. D'aquesta manera s'ha de mesurar a mil·límetre el que es treballa en aquest terreny i complir els dos objectius: enriquir el terreny i mandiorizar el farratge de qualitat. Donar a la terra i agafar-la del sòl. Blat (Triticum aestivum), ordi (Hordeum vulgare), sègol (Secale cereale), civada (Civada sativa), txirta (Vicia sativa), pèsol (Pisum sativum)... El que no creixia en aquells camps. Va parlar sobre la tècnica de l'abonament verd: amb els cultius es va fer un munt de terra en profunditat, es van elevar els aliments, es va omplir la terra de nitrogen amb els llegums i es va aconseguir un farratge perfecte per als de casa. Conscient del greu problema que genera el purí de l'estable en les terres circumdants i amb una aposta clara de futur, va ser el primer a portar la màquina per a enterrar-los. També cavava en ella el fem sòlid que havia format amb Mind. Tots per al bé de les seves terres.
Iñaki no era la vaca de tir que inclinava el coll al que la patronal encoberta dels pagesos i els cacics i els cacics diuen. Era un exemple per a molts, i ha mostrat el camí. Com molts altres joves.
No deixava de demanar-me que li enviés tots els llibres que he publicat amb alguna oferta especial per a la seva mare. Vaig escriure en la primera pàgina l'oferta que més m'agrada últimament, “Per a Maite, sostingui la terra de cap i de cor” i li vaig enviar un llibre de 111 fulles i pàgines. Allí té moltes lliçons apreses i treballades amb el seu fill i molts altres. Un petó per a Maitere i els seus.
Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]
Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.