Els talls de pinedes afectades per les malalties de Markina-Xemein han revelat un tresor arqueològic en els últims anys: Durant la Guerra de 1936 els búnquers, fragments de trinxeres i refugis antiaereos construïts pels republicans han quedat al descobert. Gràcies al treball realitzat i als testimoniatges recollits per l'associació Ahaztuak Oromena, ara sabem molt més d'aquesta segona línia de guerra i volen aprofitar l'ocasió per a excavar i posar en valor.

L'any passat l'associació Ahaztuak Oromena va presentar l'itinerari de memòria (MX-2) de la segona línia de guerra de Markina-Xemein, format pel grup Alpí Mendizale i l'ajuntament, dins de les rutes populars “SL”. Ara, el 5 de juny, es presentarà la ruta MX-3, que discorre pels búnquers de Baldakotxuntxur, en el barri d'Iturreta.

En la presentació també s'adonarà de les excavacions arqueològiques que es duran a terme els dos últims #cap# de setmana de juny amb alumnes de la UPV/EHU, i per a això, Josu Santamarina, arqueòleg i membre del Grup de Recerca sobre Patrimoni Construït de la UPV/EHU, oferirà una xerrada. A més, l'últim dia de les excavacions s'ha organitzat una visita guiada: “Tindrem l'oportunitat de conèixer els treballs, escoltar les explicacions i satisfer la curiositat”, han explicat des de l'associació.

A l'octubre de 1936, els gudaris i milicians van aconseguir detenir l'ofensiva del general Emilio Mola i estabilitzar el front entre Bizkaia i Guipúscoa. Però com les posicions de Markina-Xemein i voltants eren febles, van construir un segon front format per búnquers alineats, dissenyat per l'arquitecte Rikardo Bastida Lezea. Aquesta línia no va ser utilitzada perquè els feixistes van aconseguir superar el front en el mont Oiz el 26 d'abril de 1937, el mateix dia en què van bombardejar Guernica. Gràcies als testimoniatges recollits per la Memòria de l'Oblit, aquestes infraestructures es troben i s'estan posant en valor.

En ARGIA hem publicat una entrevista amb Santamarina i així ha explicat la importància de la segona línia de batalla: “Aquesta línia és especial, jo la dic “Petita Barrera de Ferro”: té més d'una dotzena de búnquers i moltes estructures de formigó. Excavarem dos d'elles. No espero molt de cara a la materialitat, perquè aquest front va caure de forma molt catastròfica cap al 25 i 26 d'abril de 1937; a penes va haver-hi baralles directes. Però els búnquers són arquitectònicament valuosos, perquè encara que estan en la mateixa línia, tenen diferents tipologies”.

Segons l'arqueòleg, no és habitual veure en el front tant d'estructura defensiva, excepte el Cinturó de Ferro de Bilbao, que els republicans a penes van utilitzar formigó: “En part hi hauria una competència: a on portarem el formigó al capdavant o a Bilbao?”. Així, aquests de Markina-Xemein s'han convertit en testimonis únics del paisatge de la Guerra de 1936 i “en ser posicions dels perdedors, ens ofereixen l'oportunitat de posar-nos en la seva pell”.