En la capital belga és il·legal tenir un habitatge buit que permeti entrar a viure, segons el Codi de l'Habitatge en vigor a la ciutat. Aquesta normativa, que portava en vigor més de dues dècades, mai es va aplicar, ja que quan un ajuntament requisava un bé i el reformava per al seu lloguer, el propietari podia reclamar-lo immediatament després de la reforma. En 2022 es va modificar la normativa, la qual cosa també va modificar les regles del joc.

Així, el "dret a la gestió pública" recollit en la normativa permet a les autoritats requisar, renovar i comercialitzar com a lloguer social els immobles buits o insalubres. Si un ajuntament detecta un cas d'incompliment de la normativa, pot pagar els costos de la reforma de l'habitatge i comercialitzar-la com a lloguer social, i el propietari no podrà reclamar fins a recuperar l'invertit per l'ajuntament, la qual cosa pot durar dècades.

Segons un informe de l'Institut d'Estudis de Brussel·les, compost per diverses universitats, hi ha 4.500 habitatges en la capital, a les quals se'ls pot aplicar aquest procediment. En general, a la Unió Europea s'ha produït en l'última dècada un increment mitjà del 50% en el preu de l'habitatge.