Diwan estudia a les escoles. L'única prova del baix es pot fer legalment en bretó, de geografia històrica, però aquest any 15 alumnes han decidit que la de les matemàtiques també ho farien en bretó.

La vostra iniciativa ha tingut eco. 15 alumnes han realitzat la prova de matemàtiques en bretó.

Sí, demanem al Rectorat un permís especial perquè les matemàtiques es traduïssin en bretó. No hem rebut més que negatives, sense cap solució. Com eren justament les negacions automàtiques que volíem fer avançar, no hi havia cap possibilitat de diàleg. Així que decidim fer-ho en bretó.

Sembla que en anys anteriors també alguns alumnes ho han fet, però enguany ja teníeu 15 en grup.

Crec que cadascú va pensar pel seu compte durant l'any, però sense precisar massa. Abans de començar el baix, tres setmanes abans, comencem a parlar del que es podia fer per a canviar les coses per a nosaltres i per a les generacions futures. Hem portat la reflexió, hem debatut i votat. 15 estàvem disposats a passar les matemàtiques en bretó. Suposo que tots els altres alumnes del Liceu ens donen suport, però no tots han volgut arriscar.

De fet, el baix és imprescindible, entre altres coses, per a anar a la universitat. Esteu disposats a córrer el risc de fallar?

Coneixíem el perill i estàvem disposats a acceptar-lo. Cal valorar què és el més important. És veritat que no tinc ganes de repetir l'any, però d'altra banda, vull que les coses s'avancin perquè l'idioma tingui un lloc més important. No és res el que demanem! Només una prova de baix, sabent que hi ha correctors per a això. Volem introduir el bretó en la vida pública.

Heu tingut suport?

Sí. Vam fer una roda de premsa per a donar a conèixer el que vam fer i a continuació hem comptat amb el suport dels artistes bretons, així com amb el suport polític -entre altres, el president de la comarca, Loïg Chesnais-Girard-. D'altra banda, perquè les nostres còpies siguin corregides, es va posar en marxa una recollida de signatures en internet i en una setmana es van recollir 11.000 signatures (ara supera les 13.000). Hi ha gent per darrere i enforteix la nostra acció perquè demostra que hi ha voluntat de desenvolupar l'idioma.

Brebeta mostra la resposta del Rectorat a Euskal Herria i Bretanya.

En el nostre cas correm el risc d'aconseguir un zero, però no sabem massa el que passarà ara. Però crec que seria important bastir ponts entre Euskal Herria i Bretanya, perquè la lluita és la mateixa. Espero que les coses es moguin, que les coses canviïn i que els rectors de Bordeus i Roazhon entenguin que l'evolució cal fer-ho amb llengües “minoritzades”.

Una última paraula?

Des que vam fer l'activitat, he sentit dir que hem tingut la influència de pares i professors… Aquesta nota ens molesta molt perquè realment nosaltres portem la reflexió i fa ja tres setmanes que ho organitzem tot entre nosaltres.

Aquesta entrevista ha estat publicada per Ipar Euskal Herriko Hitza i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.