Estem a les portes de la campanya electoral… O, més ben dit, estem immersos en una campanya electoral permanent. Hem començat a conèixer les llistes de candidats a les eleccions municipals i forals que es presentaran al maig i les propostes que afectaran el nostre benestar, encara que sembla que les campanyes no afecten massa les intencions de vot o, almenys, gairebé ningú les creï.
Parlaran de polítiques pròximes i per això, precisament, ens estan presentant els programes i iniciatives que tenen previst desenvolupar en els pròxims anys… Entre ells, m'agradaria que el basc tingui un protagonisme fonamental, ja que incideix directament o indirectament en totes les polítiques i programes. Crec, no obstant això, que la situació serà diferent.
En alguns casos els candidats són coneguts, en uns altres els partits i les coalicions han seleccionat a persones que fins ara no han exercit aquestes funcions. Cadascun ha tingut en compte els seus criteris. Quines són les característiques que haurien de reunir els candidats? Quines característiques considerem imprescindibles? Visió de futur, optimisme, iniciativa, saber generar confiança, autenticitat, empatia, expressar compromís, transparència, creativitat, capacitat de gestió, centrar-se en les persones, fomentar la participació… Haurien de tenir alguna formació o aprenentatge especial? Quina llengua haurien de dominar? Què valorem els electors?
Mostren una gran feblesa els candidats que no dominen la llengua i, a més, els que no tenen intenció (o no) de solucionar aquesta feblesa
En el nostre cas, el basc també és imprescindible a l'hora de fer una política pròxima. Al meu entendre, manifesten una gran feblesa els candidats que no dominen la llengua i, a més, els que no tenen intenció (han) de solucionar aquesta feblesa.
Això repercuteix en la pràctica diària. La influència dels polítics en el prestigi de la llengua, la dimensió pública de la seva activitat i la presència diària en els mitjans de comunicació fan que el seu ús lingüístic sigui molt important per a la difusió social que el basc és també “llengua normal”. I per a parlar en públic en basc, clar, cal saber.
A més, els polítics condicionen totalment l'ús lingüístic de les administracions, la llengua de treball i la llengua de servei. De fet, el personal al servei de les administracions públiques (només en algunes administracions del País Basc i amb moltes limitacions) té establerts perfils lingüístics. Però els dirigents, els càrrecs polítics, d'aquestes administracions públiques queden fora d'aquest sistema de perfils lingüístics i, en la majoria dels casos, aquesta situació els porta a funcionar íntegrament en castellà. Això suposa que la projecció exterior d'aquesta Administració també sigui en castellà, ja que són càrrecs polítics els que habitualment actuaran en els mitjans de comunicació, els que representaran amb altres institucions i empreses i els que compareixeran en nom de l'organització. El mer coneixement del basc no implica, per descomptat, l'ús, però és una condició indispensable.
A Euskal Herria és possible tenir alcaldes, regidors, diputats, presidents, consellers o càrrecs polítics i no tenir capacitat ni obligació d'expressar-se en basca. És a les nostres mans valorar aquesta variable perquè aparegui entre les prioritats dels partits polítics.
Rober Gutiérrez Director de l'Associació Bai Euskarari
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]