Jon Insausti va representar al PNB. En els últims anys, el regidor de cultura i basca de l'Ajuntament va reconèixer el treball realitzat i va proposar algunes claus per al futur. Insausti va posar en l'escriptori una potent brúixola per a treballar: “Sant Sebastià, ciutat del basc i Guipúscoa zona respiratòria”. Van ser diversos els projectes i projectes concrets esmentats, però un dels quals més atenció va rebre va ser que les pel·lícules de la secció oficial del Festival de Cinema d'enguany tindran subtítols en basc.

Juan Karlos Izagirre, d'EH Bildu, va assenyalar la bona direcció de les polítiques lingüístiques, però convençut que es pot fer més des de l'ajuntament, va destacar la necessitat de millorar en l'atenció a la ciutadania. Cal no oblidar que estem en campanya, i en la segona intervenció va portar amb si el que no va dir en la primera: pujar el pressupost per a les polítiques lingüístiques al 2% per a fomentar la cultura basca, aconseguir la gratuïtat fins al nivell C1, atendre els nouvinguts i altres.

Davant la impossibilitat de venir junts Victor Lassa, de Podem, Mirin Etxebeste, candidata al diputat general, va acudir a la discussió aprofitant que “és el seu tema”. Etxebeste va destacar els èxits de les polítiques lingüístiques, encara que sent que són verticalistas. Lloat pels passos donats en el coneixement, va parlar de la necessitat de fer el salt a viure en basc. Etxebeste entén que cal posar forces en l'oci i en la motivació, i aquí la societat civil ha de prendre força: “El poble no està regulat i aquí cal buscar la motivació”.

Diferents punts de vista

El contrapunt principal el va posar Vanessa Velez. A més de les polítiques lingüístiques, va portar a la volta de la taula el discurs del Partit Popular. Per a Vélez, el basc “ha de ser patrimoni de tots: dels bascos i no dels bascos”. Va reivindicar l'ús polític del basc com “una espècie de label”. Va utilitzar sovint el terme imposició en referir-se a les polítiques de basca: “El basc no ha de ser un problema, ni un avantatge”.

Iñaki Gabarain, candidat del PSE-EE, va prendre la paraula abans de barrejar l'ambient: Va reivindicar el “consens”, el “sòl compartit” i el “consens” i va afirmar sentir-se “molt optimista”. No obstant això, aquest optimisme es va anar trencant tal com ell va reconèixer. El propi Gabarain va treure a debat la munició en referir-se a les últimes sentències contra el basc, a l'hora d'analitzar-les va acusar de “falta d'assossec” i va subratllar la necessitat de garantir els drets lingüístics de “tots”.

Sentències en contra de les exigències del basc

Entorn d'aquestes sentències es van succeir els cinc candidats, i a vegades les intervencions del públic. Izagirre i Insausti van criticar les sentències. Per a Izagirre, aquestes sentències “qüestionen” les competències de les polítiques lingüístiques i que els “jutjats estranys” no poden decidir sobre el basc. En la mateixa línia, Insausti va defensar la pujada dels nivells de perfil lingüístic, reivindicant entre totes les institucions una resposta conjunta a aquestes sentències.

Etxebeste, Vélez i Gabarain es van posar dolços en sentir això. Davant la situació de “molt per sobre del límit de la llei”, Etxebeste va considerar raonable aquestes sentències perquè “hem anat més enllà del paraigua jurídic que s'ofereix”. Els partits estatalistas van tenir diversos consensos bàsics: que les exigències del basc són excessivament difícils i no es corresponen amb la realitat sociolingüística. Etxebeste va ser el que més es van mullar, fins i tot el fang, criticant la “titulitis”: “Jo tinc moltes persones que parlen molt ben basca, però que no tenen títol. No poden accedir a llocs de treball públics?”.

Els tres partits van reivindicar la necessitat de defensar els drets dels qui no saben basc. I va sortir: què prefereixes el bon metge o el basc? En un moment en el qual semblava una llengua impossible per a aprendre basca, van començar a parlar amb immigrants. Poques vegades es veu al Partit Popular defensant tan apassionadament els drets dels migrants.

Recordant als antics demòcrates i violents? Perquè en aquesta ocasió, vascófilos i demòcrates, per a marcar dos bàndols. És a dir, els qui creien que cal fer un doble esforç per a fomentar el basc, i els qui creuen que cal actuar segons la llei. De fet, Etxebeste va dir que cal “democratitzar” els perfils lingüístics. És a dir, ampliar a més gent, baixant el nivell: “Un conductor d'autobús no necessita fer bé una redacció per a atendre en basca”.

Viure en basc?

Els partits van debatre entre ells i amb el públic si l'ambient es pot o no viure en basc. Gabarain considera que en Donostia és possible viure en basc, almenys formalment. Entre les crítiques rebudes per part del públic, van destacar que ser atesos amb normalitat en basca en l'administració és una odissea.

Insausti i Izagirre van destacar la falta de consens en el diagnòstic: “És basc el que està en un segon pla, i si no l'acceptem no podrem arribar a acords”. Els candidats van començar a escalfar quan les discrepàncies van quedar evidents, i quan el to estava una mica alt van sortir unes perles o altres: “Vostès volen arreglar tot amb independència”, per exemple.

A pesar que podia haver donat per a més, a les 20.00 es va haver de tancar el debat en punt, i llavors Vélez, del Partit Popular, molt escalfat, va venir a l'alça: “Ba orain gaztelera hitz egingo dut, perquè em ve de gust”. La frase no va acabar, però va mostrar bé l'ambient confús. Perquè tots estem d'acord en el tema del basc. Però l'olla es prova en el foc. I ahir només es van veure dues olles de foc viu.