Bòsnia i Hercegovina acaben de ser nominades com a candidats a la Unió Europea (UE). El país va ser proclamat candidat possible en 2003 i la seva sol·licitud oficial es va realitzar en 2016, però fins enguany no ha estat candidat. Encara que el procés de selecció ha estat llarg, el de l'annexió té tot l'aspecte d'anar pel mateix camí: han posat catorze condicions al país, entre elles la corrupció i la lluita contra el crim organitzat o l'estabilitat governamental. Aquesta última condició pot ser especialment difícil a Bòsnia, on hi ha tres presidents i una república interior autònoma.

La notícia de Bòsnia arriba en un moment molt especial: En plena guerra d'Ucraïna. La decisió adoptada per la Comissió Europea és geoestratègica per a mantenir en òrbita països de l'entorn de la guerra. De fet, cal destacar que al juny d'enguany va oferir a Ucraïna el mateix estatus que ha ofert a Bòsnia. Però aquests no són els únics països de l'est d'Europa: des de fa anys els països dels Balcans s'han endinsat a Europa. En el mateix estat que Bòsnia es troben Macedònia Nord, Montenegro, Sèrbia, Albània i Moldàvia.

La declaració de Bòsnia coincideix amb la petició oficial de Kosovo. En aquest cas, el país és possible candidat, però tindrà bastants problemes per a passar a ser candidat oficial, ja que alguns estats de la UE no li reconeixen el reconeixement, Espanya, Xipre, Romania, Grècia i Eslovàquia.

Llarg camí per davant

El Govern de Bòsnia pren la notícia aclaparada perquè creu que és una mostra dels seus “passos endavant”. Ara té catorze objectius paral·lels i si es compleixen aconseguirà culminar el procés iniciat fa dues dècades. Aquests objectius van ser fixats per la Comissió Europea en 2019 perquè Bòsnia segueixi els “criteris” de la UE.

Cal destacar que la situació de Bòsnia és complexa, com la de tots els Balcans. La Bòsnia és la suma de moltes ètnies i religions, encara que la resta de països són més homogenis. No hi ha més que veure l'estructura del país de la postguerra. Es tracta d'un país dividit en tres ètnies principals, cadascuna d'elles amb els seus representants polítics, que s'alternen en el govern. A més, en el propi Estat existeixen dos organismes autònoms, cadascun amb el seu repartiment de poders: Federació de Bòsnia i Hercegovina i República de Srpska (república sèrbia).

Les condicions europees portaran profundes reformes al país. Els demanen mesures contra el crim organitzat i per a prevenir-lo, així com una reforma fiscal i jurídica. Aquestes reformes no poden entendre's sense la condició de mantenir l'equilibri polític del país. L'escassa col·laboració entre totes dues institucions, la Federació i la República, dificulta enormement l'exercici del poder judicial, ja que els membres de la màfia fugen de l'un a l'altre.

En els últims anys s'han fet passos per a acostar-nos a aquests “criteris” sol·licitats per Europa, un d'ells és el referèndum sobre el poder judicial en la República de Sèrbia a l'octubre de 2022. No obstant això, és probable que el país que millor reflecteix la situació dels Balcans tingui un llarg procés per davant.