Bòsnia i Hercegovina acaben de ser nominades com a candidats a la Unió Europea (UE). El país va ser proclamat candidat possible en 2003 i la seva sol·licitud oficial es va realitzar en 2016, però fins enguany no ha estat candidat. Encara que el procés de selecció ha estat llarg, el de l'annexió té tot l'aspecte d'anar pel mateix camí: han posat catorze condicions al país, entre elles la corrupció i la lluita contra el crim organitzat o l'estabilitat governamental. Aquesta última condició pot ser especialment difícil a Bòsnia, on hi ha tres presidents i una república interior autònoma.
La notícia de Bòsnia arriba en un moment molt especial: En plena guerra d'Ucraïna. La decisió adoptada per la Comissió Europea és geoestratègica per a mantenir en òrbita països de l'entorn de la guerra. De fet, cal destacar que al juny d'enguany va oferir a Ucraïna el mateix estatus que ha ofert a Bòsnia. Però aquests no són els únics països de l'est d'Europa: des de fa anys els països dels Balcans s'han endinsat a Europa. En el mateix estat que Bòsnia es troben Macedònia Nord, Montenegro, Sèrbia, Albània i Moldàvia.
La declaració de Bòsnia coincideix amb la petició oficial de Kosovo. En aquest cas, el país és possible candidat, però tindrà bastants problemes per a passar a ser candidat oficial, ja que alguns estats de la UE no li reconeixen el reconeixement, Espanya, Xipre, Romania, Grècia i Eslovàquia.
El Govern de Bòsnia pren la notícia aclaparada perquè creu que és una mostra dels seus “passos endavant”. Ara té catorze objectius paral·lels i si es compleixen aconseguirà culminar el procés iniciat fa dues dècades. Aquests objectius van ser fixats per la Comissió Europea en 2019 perquè Bòsnia segueixi els “criteris” de la UE.
Cal destacar que la situació de Bòsnia és complexa, com la de tots els Balcans. La Bòsnia és la suma de moltes ètnies i religions, encara que la resta de països són més homogenis. No hi ha més que veure l'estructura del país de la postguerra. Es tracta d'un país dividit en tres ètnies principals, cadascuna d'elles amb els seus representants polítics, que s'alternen en el govern. A més, en el propi Estat existeixen dos organismes autònoms, cadascun amb el seu repartiment de poders: Federació de Bòsnia i Hercegovina i República de Srpska (república sèrbia).
Les condicions europees portaran profundes reformes al país. Els demanen mesures contra el crim organitzat i per a prevenir-lo, així com una reforma fiscal i jurídica. Aquestes reformes no poden entendre's sense la condició de mantenir l'equilibri polític del país. L'escassa col·laboració entre totes dues institucions, la Federació i la República, dificulta enormement l'exercici del poder judicial, ja que els membres de la màfia fugen de l'un a l'altre.
En els últims anys s'han fet passos per a acostar-nos a aquests “criteris” sol·licitats per Europa, un d'ells és el referèndum sobre el poder judicial en la República de Sèrbia a l'octubre de 2022. No obstant això, és probable que el país que millor reflecteix la situació dels Balcans tingui un llarg procés per davant.
“Askatasunaren” izenean, ikastetxean zein oinarrizko hizkuntza nahi duten galdetu diete guraso valentziarrei. Helburua katalana zokoratzea zen. PPren eta Voxen gobernuak ez du lortu. 33 eskualdeetatik 22tan katalana gailendu da. Emaitzarekin oso pozik agertu dira... [+]
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]
Alemaniako Poliziak asteleheneko gertakariaren arrazoiak "politikoak" zirela baztertu duen arren, 35 urteko Alexander Scheuermann Ring Bund talde neonaziko kide zen. Bi hildako eta hamar zauritu utzi dituen atentatuaren egileak sare sozialetan "gorroto mezuak"... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Gezurra badirudi ere, irudia ez dago Tolosako inauterietan eginda. Munduko herrialderik jendetsuenen artean, laugarrenean da, pasa den astean. Kameraz inguratuta, bi gizoni 80 eta 85 zigorrada eman dizkiote bizkarrean. Haien bekatua: gorputzaz elkarrekin gozatzea. Aceh... [+]
Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]
AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.
Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Urtea baino gehiago da Olatz Simonek –EITBko berriemailea Parisen, garaian–, orrialde hauetan bertan ohartarazi zigunetik Bruselak kazetariari lanbideaz erakusten dionaz. Eta halaxe joan gatzaizkio galdezka Amaia Portugali. Bruselan gure irrati publikoak duen... [+]
Directa hedabidearen ikerketa batek ondorioztatu du 2018. eta 2020. urteen artean murgildu zela Kataluniako Palestinaren aldeko eta ezker independentistaren mugimenduetan, "Belén Hammad" izenaren pean. Nortasun agiri faltsu batekin Kataluniako Gobernuak... [+]
Ursula Von der Leyen Europako Batzordeko presidenteak Europa berrarmatu plana aurkeztu du, kontinentea "erresilientea eta segurua" bihurtzea xede duena. Bost zati ditu planak, eta estatu kideek 150.000 milioi euro jasoko dituzte mailegutan. Arau fiskalak moldatuko... [+]
2021etik 2025era isuriak %15ean murriztu behar zituen industriak. Ursula Von Der Leyenek automobilgintzaren sektorearen eskutik ekintza plan bat aurkeztuko du martxoaren 5ean. Oraindik erabakia hartua ez badago ere, Europar Batasunak sektorearen eskaerak onartuko dituela diote... [+]
Trump/Vance eta Zelenskyren arteko sesio gogoangarriak, Europan behintzat, erabat isilarazi badu ere, bada beste mundu-parte batean bederen dezenteko harrabotsa harrotu duen burutazioa. Afganistango Bagrameko aire-basea berreskuratu nahiko luke Trumpek, bere lehen... [+]
Etxe Zurian edukitako liskarraren ostean, eskainitako laguntza "konponbide batera bideratuta" dagoela ziurtatu nahi du Trumpek. Zelenskiren arabera, Kievek bizirauteko aukera gutxi izango lituzke AEBen laguntza militarrik gabe.