La lluita pagesa ha tingut premi. La grip aviària no és un conflicte senzill: tots els experts creuen que a mesura que les noves varietats de grip que s'han multiplicat i mutat en les grans granges d'ocells s'han multiplicat en el món, les prohibicions de vendre ocells en l'exterior -que han desaparegut dels mercats d'Hego Euskal Herria- i les ordres de massacrar tots els ànecs quan les gallines no estan en les zones de captura de l'epidèmia.

Així ho va fer també l'administració francesa en la primavera de l'any passat. Els llauradors i negociants que crien ànecs de manera industrial es van mostrar d'acord, com a indústria. Per contra, en les granges petites, uns pocs individus que creixien de forma molt controlada i sovint amb races antigues més dures s'oposaven a la prohibició, fonamentalment al País Basc i en suport de l'OCDE. ARGIA va comptar la baralla, que va deixar imatges de resistències pacífiques i de persecucions violentes per part dels policies.

En la lluita, a més de preservar de la innecessària massacre als ànecs d'algunes petites granges, ha tingut un gran protagonisme el caseriu de la família Lataillade, que produeix els chitos de raça “kriaxera”, més preparats per a la sostenibilitat que les races industrials. Els pagesos de l'ELB van realitzar un valent acte de desobediència repartint els seus ànecs entre els voluntaris per a assegurar-los que els baserritarras que mantenen la raça viva i els crien per als mesos posteriors no perdrien l'any.

Malgrat la relaxació de les lluites més espectaculars, durant l'estiu i tardor de 2017 la gendarmeria es va veure molt estreta tant als principals protagonistes que es van enfrontar a les autoritats, com als propietaris de les granges responsables de l'OCDE. Interrogatoris de llargues hores en gendarmeries, controls administratius molt exigents una vegada i una altra, seguiment pròxim, danys econòmics produïts per tots aquests moviments…

L'ELB va denunciar en aquells dies que el dossier ha estat de caràcter no tècnic o científic, però també polític, i va intentar negociar una solució política amb les autoritats. També van arribar a un acord al desembre, però els sindicalistes han denunciat que l'administració no ha completat els seus compromisos a pesar que l'ELB ha complert amb els seus compromisos.

Després de reconèixer la seva labor als electes que han col·laborat en aquests mesos de lluita i han facilitat les seves relacions amb l'Administració, l'ELB fa balanç del conflicte: “Durant dos anys consecutius han matat a milions d'ocells, devorant grans quantitats de diners públics: són decisions absurdes, al nostre judici, perquè no asseguren que la malaltia no torni a aparèixer, sinó que porten amb si la revivificació de la plantació d'ànecs, obligant-los a parar-se molt la petita granja, perquè no poden competir econòmicament, i a més se'ls imposa la precipitació d'una multitud de normes (grans despeses), relacionades amb la seva realitat i mesura comuna. Evidentment, aquestes polítiques estableixen el creixement popular, extern i autèntic en el camp. Per això, ens alegrem de la nostra lluita, perquè hem permès salvar en part la planta de la granja de Bidaxune i dels cultius que treballen amb ella”.