L'acte de presentació estava convocat a les 13.30 hores. El pati de la Casa del Pujol estava ja molt animat.
La veu del Gaztetxe va arribar en pocs minuts, ocupant els altaveus un matí com a dinamitzadors de l'esdeveniment: “Al migdia. Començarem, una mica de silenci amb els xavals de kaguox! 30 anys des que vaig néixer a la vida ocupada. Caramba, qui m'ho anava a dir llavors. Recordes?”. I després d'unes breus gravacions que desgranaven els anys 80 i els primers passos de la Gazte Asanblada, joves de diferents edats van pujar a l'escenari.
Cada generació, en total quatre, va versionar una cançó, modelant les lletres per a compartir el viscut. Mentrestant, en la pantalla s'encadenaven dibuixos que recollien els de l'època. Dibuixos realitzats expressament per al llibre. En els veterans els més veterans van triar “Cuidat” d'Eskorbuto; després van escoltar les cançons Guantanamera d'Hertzainak; la tercera generació va oferir versos, la meitat cantats per Ekaitz Samaniego des de la presó de Múrcia; els adolescents actuals van adaptar la cançó Goseren Surik sí, tirar-los epeles als vells entre riures.
La veu del Gaztetxe va enaltir l'art d'alguns i la simpatia de la majoria abans que la sorpresa es fes realitat. “Dit amb tot l'afecte, l'esperança política, l'he posat en els que vindran”. I aquí va aparèixer la quadrilla infantil de Gaztetxe i dels veïns, cantant “La vida dels pirates és la millor”, més que amb una ampolla de rom a la mà, el gaztetxe en el cor.
Va ser llavors quan va aparèixer un dels follets que s'havien fet famosos durant l'època d'amenaça de l'alcalde, Alfonso Alonso. Preguntant pel llibre. Es preguntava si estava o si era una broma, com quan es va anunciar que havia de publicar-se per al 25 aniversari. La casa okupa Baietz just abans que li passessin el vídeo de la promoció. El vídeo va treure més d'una mandíbula del seu lloc. Quins esclats de riure!
El vídeo va ser seguit pel piadós col·loqui entre l'Iratxo i el Gaztetxe, que el gaztetxe va aprofitar per a compartir diversos missatges. D'una banda, l'objectiu del llibre: “Transmetre una lluita per a alimentar noves lluites”. D'altra banda, advertir que l'autobiografia no és una autobiografia: “Entre moltes mans, caps i cors està escrita en el bany. Perquè té en comú molts fils que uneixen la meva història particular amb els nostres veïns, amb la ciutat, amb el poble. I, sobretot, perquè està escrit en comú. En el vàter del meu pati. La història dels llocs comuns dels gaztetxes i bars dels pobles bascos és un mirall i una metàfora de la història de tots nosaltres. En ella hem donat satisfacció a moltes de les nostres necessitats més bàsiques en cada època. Estimant contra les parets, amagant-se dels policies i tirant les proves per sota de l'estolda, drogant-se en els lavabos, descordant els budells per a reprendre la tabola o debat, expressant-se lliurement en les parets mitjançant pegatas o rotulki”.
“Omnia sunt comú! L'excusat és l'únic camí!”. Van influir les paraules màgiques. El soroll de la cadena es va barrejar amb el fum i les llums enceses que sortien del bany del pati, i el follet, per fi, va sortir del bany amb els llibres a la mà.
Ja era hora de gaudir del lunch, del marianito i del llibre. Entre amics, en la comunitat, en el comú.
Pots aconseguir el llibre Gaztetxea 30 urte de Vitòria-Gasteiz fàcilment en la Fira d'ARGIA.
Larrabetzuko Hori Bai Gaztetxeak 60 urte bete ditu. Euskal Herriko Gaztetxe zaharrena da Larrabetzukoa.
Pasa den urriaren 30ean, Portugaleteko Sastraka Gaztetxeko bederatzi lagun auzipetu zituzten. Handik egun batzuetara Portugaleteko kaleak hartu zituzten hainbat lagunek gaztetxearen defentsan. Bi egun geroago, fiskalak karguak kendu zituen.
Isabelle Pargade Hazparneko auzapezak ofizialki eman dizkio Ttattola gaztetxeari lokal berriaren gakoak. Bien arteko negoziaketa luze batzuen ondorio da.