Per què començar en 1967? ETA va néixer abans, en 1959, i si atenem el que diu Julen Madariaga, dels fundadors d'ETA, en el llibre El Deute de veritat, en 1952, quan va néixer EKIN, ja que segons ell això d'ETA no va ser més que un canvi de nom. Però en 1967 ETA va fer la V. En el Consell General es va obrir la corda sobre atemptats mortals: “ETA Militarra (ETAm), ETA Polític-Militar (ETApm) i els Comandos Autònoms Anticapitalistes (CAA) han sortit d'aquesta arrel”, diu l'autor.

En 1967 vindrien els primers morts després d'aquesta estratègia: El guàrdia civil José Pardines i l'etarra Txabi Etxebarrieta. López Adán, com és ben sabut, va ser membre d'ETA en la dècada dels 60 i principis dels 70, va ocupar també la direcció de l'organització i va participar en la reunió.

Anàlisi de cada acció

Segons l'autor, els morts són la part més dura de la lluita armada i, per tant, l'anàlisi de la lluita armada s'ha basat en els morts en aquesta pràctica armada, tant per actes d'organitzacions armades –la majoria d'ells d'ETA– com per forces policials o parapolicials. El llibre analitza un total de 1.300 morts, dels quals 842 han estat causats directament o indirectament per organitzacions armades basques, i la resta per forces de seguretat o parapolicials. Així explica ell el seu propòsit: “És, per tant, una recerca centrada en les accions. I no una volta més a les explicacions ideològiques dels investigadors, amics o enemics sobre les organitzacions armades”.

En cada acció s'analitza qui va fer, per què, la resposta de l'Estat, la qual cosa els mitjans de comunicació deien en aquella època... en general, tota la informació que ha trobat sobre aquella acció, unes vegades pública i altres clandestina: “Aprofundir en la micro historia de cada acció o esdeveniment, entendre les interaccions que genera la violència i mostrar el seu sentit en les lluites de classe o poble”. En qualsevol cas, “el treball no vol establir la veritat final, sinó portar noves matèries primeres a la recerca”.

I què hi ha amb els noms? Reconeix que ha tingut por d'esmentar noms perquè ell no vol “donar manxa a la repressió”. Moltes de les accions armades que s'estudien en el llibre continuen sent investigades per l'Estat espanyol i, en la mesura que sigui possible, seran jutjades i castigades. Conscient d'això, l'autor explica que només ell esmenta els noms de les persones que apareixen en els mitjans de comunicació o en processos judicials, és a dir, que ja és públic. En la seva opinió, no té sentit fer història sense citar noms, i molts altres investigadors o persones també les citen.

“Violència revolucionària”

De seguida es veu que es tracta d'un treball des de la perspectiva de qui ha practicat la lluita armada, sense rebutjar que la violència armada “vingui d'on vingui”, des del que ell diu “violència revolucionària”. I, en la seva opinió, a aquesta violència se li exigeixen tres condicions: “Objectius polítics alliberadors; estratègia per a aconseguir els objectius; i límits de tendència ben cívics, és a dir, accions adequades”.

Segons López Adán en la presentació del treball, “des del punt de vista de l'estratègia, la insurrecció, la guerra estesa del poble, la guerrilla o la negociació… s'han assajat diferents fórmules. Aquesta trajectòria ha tingut alts i baixos, condicionats per la política i la repressió dels estats, però en general s'ha situat en la tradició dels regirats”. En la seva opinió, un dels problemes més greus ha estat en la “selectivitat de les accions” i a conseqüència d'això “moltes persones han sentit que s'han abandonat les ètiques alliberadores”. Per això l'objectiu del treball és “investigar l'articulació entre estratègia i ètica... Per a entendre els fets i fer front a les actituds conformistes i reaccionàries ressuscitades que denigren la violència revolucionària, és necessari tornar a citar les anàlisis i representacions que en el seu moment van ser vitals”.

El mateix autor i l'editor de Maig, Luzien Etxezaharreta, van fer la presentació del llibre el dimecres en Baiona. El llibre s'ha editat en basc i el preu de cada exemplar és de 35 euros.