Tots menjaven i bevien, semblaven alegres, però algun es movia inquiet entre l'aperitiu i l'aperitiu. Anava a rebre el premi per segona vegada, però era el primer que tenia a les seves mans. Estava nerviós perquè el monument havia d'arribar a l'oficina, Fotre. Els premis ARGIA no són festes de gran desfasament. Havia d'arribar a l'oficina.
En una època, la llegenda diu que hi havia tabola, que es feia, però últimament els més joves d'ARGIA estan assumint les responsabilitats de l'organització del dia i, sense pretensions agressives, no cal pensar massa en el que ocorre quan l'organització de la festa queda en mans de gent que ja té una edat: o com a molt es tanquen dues cerveses, la segona ben barallada, o es desmunten les anteriors. No fa falta dir en quin ha acabat tot. O s'ha ocultat informació a aquest cronista.
Enpin. On està el premi que va rebre el nostre amic fa uns anys? Perquè no està en l'oficina i l'oficina no ha tingut molts canvis en els últims anys. Tot segueix igual. Potes enlaire. Però de manera similar. La recompensa estava també potes enlaire, però estava en l'oficina. L'únic canvi que hi ha hagut és que un company de treball va deixar el seu treball per a passar cinc anys autogestionats a la biblioteca, amb la pretensió d'indagar de dalt a baix les bases de dades de Bertsozale, Bertsozale, Xenpelar i el que sigui. Però cadascun al seu. Això és així. I igual que això és així, el premi ARGIA també està en el seu lloc.
En la sobretaula ha donat un cop d'ull, per si de cas, per a convèncer-se que aquest premi ARGIA anava a sortir almenys del Palau Atxega, i ha fitxat amb els ulls a possibles xoriços. Una vegada assegut, no obstant això, ha aparegut per allí un llarg nas. El que faltava. Era el seu aniversari. Vagi, vaja! I quin, i explicar a les noces civils d'ARGIA, per casualitat? Se li ha ocorregut esmorzar en Atxega. Mira! Doncs no.
El premi d'ARGIA d'enguany ha de guardar-lo bé. No per haver perdut l'anterior, sinó per haver estat els últims premis del benvolgut escultor Anton Mendizabal. El nostre amic també sap: els premis serviran diners en revenda. Va amb compte. I cuida les prestatgeries de les oficines.
Encara que les coses canvien ràpida i vivament, hi ha coses que no canvien: Un d'ells és el lliurament dels Premis Argia. Això és el que li ha dit a aquest cronista un periodista forà que ha vingut per necessitat, i que ARGIA ha canviat molt abans de començar el lliurament... [+]
Onintza Irureta Azkune ha participat en la xerrada en nom del grup de treball d'ARGIA:
"Una de les milers de persones que componen la comunitat d'ARGIA ens ha dit recentment que a vegades la LLUM és fosca, que hi ha notícies dures que li mouen dins. Que fem una bona feina, però... [+]