Diverses associacions de defensa dels drets humans han denunciat a Bolívia l'augment de la repressió a Bolívia. El fiscal general del Govern, Juan Lanchipa, que dirigeix la colpista Jeanine Áñez, ha informat aquest dijous que ha rebut 33 denúncies "contra actors sindicals, polítics i cívics". "Aquestes denúncies fan referència a diferents tipus de penes, entre les quals podem citar delictes contra la salut pública, pertinença a una organització criminal, i incitació a la comissió de delictes", ha precisat. A més, el 15 d'agost la Central de Treballadors de Bolívia i la Confederació de Dones Agricultores van agredir les seus dels sindicats en la capital, La Paz. Els agressors van fer esclatar la dinamita i van pintar amb missatges amenaçadors.

El secretari de la Federació de Treballadors Miners, Orlando Gutiérrez, ha denunciat la persecució política dient que el govern "està intentant destapar la veu del poble, intentant fer callar la veu dels dirigents". Els sindicats han anunciat la seva intenció de presentar una denúncia internacional per l'assetjament als seus dirigents, que han estat detinguts.

Eleccions i vaga general

Els presumptes delictes estan relacionats amb la vaga general de les últimes setmanes i amb els talls de trànsit a Guipúscoa. Després de la decisió del Govern de retardar la convocatòria electoral del 6 de setembre al 18 d'octubre, diversos sindicats i moviments van iniciar una vaga general el 3 d'agost. Les protestes massives i els talls de carretera es van multiplicar en tot el país. Les reivindicacions de molts dels agents convocants anaven més enllà de la jornada electoral, exigint directament la dimissió del Govern.

El 14 d'agost, la Central de Treballadors de Bolívia, una de les més fortes de Bolívia, va desconvocar la vaga i la majoria dels talls van desaparèixer. Prèviament, el Govern s'havia compromès a no retardar les eleccions una vegada més i a celebrar-les el 18 d'octubre. L'Organització de les Nacions Unides i la Unió Europea són els garants internacionals. Però, d'una banda, l'agenda de molts agents d'esquerra no està centrada en unes hipotètiques eleccions ni en la victòria del MAS i, per un altre, molts dels quals volen eleccions no es fien del govern colpista. Entre altres coses, perquè la dreta ja ha presentat set candidatures diferents per a les eleccions generals, i segons totes les enquestes, cap de les formacions que lidera Evo Morales des de l'estranger podria superar al MAS.