Costa d'Ivori: Setè Estat africà que expulsa a l'exèrcit francès
Dimarts passat, 31 de desembre, el president de Costa d'Ivori, Alassane Ouattara, va anunciar que trencaria les relacions militars amb França després del terratrèmol de febrer. En les pròximes setmanes, un miler de soldats francesos hauran d'abandonar el país, segons ha informat el Departament de Defensa.
L'anunci del president d'Ouattara va sorprendre les autoritats franceses, segons Al Yazira, que es va negar a declarar. Ouatara és un dels líders africans més pròxims de França i l'agost passat el lehendakari, Emmanuel Macron, li va oferir un sopar privat a l'Elisi.
La decisió reflecteix la creixent dificultat de França per a mantenir la seva influència econòmica i militar en les antigues colònies africanes. Al novembre de 2004, el Senegal i Txad van realitzar prediccions semblants. el Senegal va tancar les bases militars franceses en el seu territori. Txad ha suspès els acords de seguretat i defensa signats amb França.
Costa d'Ivori és el setè Estat que trenca en pocs anys les relacions militars amb França i amb França. Abans del Senegal i Txad, en 2022 va haver-hi República Centreafricana i Mali, i en 2023 Burkina Faso i Níger.
D'aquesta manera, França mantindrà als seus soldats exclusivament en dos països d'Àfrica, entre ells Gabon i Djibouti, respectivament. Ha recuperat uns 350 soldats de Nadal i en 2025 es baixaran a 200. Del djibú li queden uns 1.500 soldats.
En un article de Le Monde Diplomatique, el desembre passat, el lehendakari Macron va ordenar al ministre de Treball, Jean-Marie Bockel, que informés sobre el caràcter que hauria de donar a la presència estratègica de França a Àfrica.
El ministre ja tenia llest l'informe per al 30 de novembre passat, però va ser incapaç de revelar els anuncis que el Senegal i Txad van fer hores més tard al Senegal. Fins i tot es va informar de l'ocorregut a Txad poques hores després de la visita del ministre d'Exteriors, Jean-Noël Barrot, sense que ell sospités l'anunci de la visita.
París cada vegada té menys informació del que està succeint en les seves antigues colònies africanes. Segons l'Anuari, una de les causes també és la pèrdua dels seus cooperants en aquest continent: En 1990 tenia més de 10.000 i avui dia només uns 700. Això, entre altres coses, li impedeix estar al corrent del que ocorre diàriament en aquests països.
La pèrdua econòmica també ha estat important en les últimes dècades. Segons l'article en profunditat de La Vanguardia sobre el tema, l'any 2000 Africa tenia un comerç amb França que representava el 10% del total, i avui dia ha baixat del 5%. Per contra, les importacions i exportacions de la Xina a principis de segle eren del 2%, i en l'actualitat superen el 20,5%.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.
Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]
