Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ferida d'un volant

  • L'han vist a Bilbao, Madrid i altres llocs, però aquest divendres s'estrena en la seva plaça de Pamplona/Iruña la història d'un volant que ha estat venut recentment. La preestrena va tenir lloc el dijous a la nit en la capital, amb la sala abarrotada de gent i expectació. El documental va acabar amb un sonor i prolongat aplaudiment.

19 de novembre de 2021 - 15:47
Última actualització: 16:54
Eneko Etxeberria anaiaren autoaren bolantearekin. (Arg.: Bolante baten historia)

Abans de començar la pel·lícula, els directors Iñaki Alforja i Anaven Toledo van subratllar davant el públic que s'ha rebut molt bé a Madrid i en la resta dels llocs, però que la veritable plaça de la pel·lícula era Pamplona. Igual que molts dels teleespectadors se sentien nerviosos, entre ells els protagonistes del documental.

El documental se centra en la desaparició del militant dels Comandos Autònoms José Miguel Etxeberria, Naparra, desaparegut fa 41 anys en Iparralde, i en el sofriment que la seva família fa quatre dècades en la cerca del rastre del seu fill i del seu germà. La desaparició i el propi Naparra lideren el començament de la pel·lícula, però l'incessant protagonista de la pel·lícula, Eneko Etxeberria, i la seva família, la parella Amaia i el seu fill Oier, cada vegada ocupen més espai.

Han fet la pel·lícula penetrant fins al fons de les seves cases i de les seves vides, i així aconsegueixen que els directors toquin les entranyes de l'espectador. És un relat dur, dur, però agraït, perquè ens acosta al sofriment d'una família; i perquè suposa un pas més en la recuperació de la memòria del conflicte; perquè afegeix un punt de vista més al puzle, com diu Alforja.

La pel·lícula Memòria i la vulneració de drets que s'està vivint en l'actualitat, Eneko Etxeberria ho va deixar clar en el següent col·loqui de la pel·lícula: “Els crims contra la humanitat són fins que les desaparicions forçades dels Estats s'aclareixin”. La memòria de Naparra, la seva família, necessita fer justícia, recuperar els ossos del cadàver i posar fi al dol de quatre dècades.

Eneko és el gran protagonista, i els seus pares, Vigilis Álvarez i Patxi Etxeberria, també estan en la pantalla. Oier i Amaia també són els ingredients principals. Destaca Oier, l'hereu del caseriu familiar, un futur que no hauria de portar la càrrega del seu pare en canalitzar el cas de Naparra. Han passat quatre anys atrapats en les xarxes del cel·luloide.

El cas ara

En 2017 es va dur a terme la cerca del cadàver de Naparra en Mont-de-Marsan. Després de ser reclamat per l'Audiència Nacional, el registre en l'Estat francès es va aconseguir en sis mesos, segons ha informat la Fiscalia. Llavors hi havia dos llocs que inspeccionar, però un va ser inspeccionat. Ara queda per rastrejar la segona zona, que va ser sol·licitada fa tres anys per l'Audiència Nacional a petició de la família, però que encara no ha contestat a les autoritats franceses. La seva família ho espera, ja no pot. A l'espera d'això, i com moltes altres famílies, que el Govern espanyol obri la llei de secrets oficials, perquè creuen que les claus de molts casos encara per esclarir poden estar darrere d'aquesta porta.

“Com deia la vostra mare Vigilis, agafa les aixades del caseriu i vagi”, li va preguntar una dona a Eneko en la conversa. “No falta d'entusiasme -va respondre ell-, però tot ha de fer-se per llei. Que ens imaginem, que ens trobem i que ens acusen d'haver creat aquesta història per nosaltres mateixos. No, tot cal fer-ho sota el control de la justícia”.

En el documental, Eneko dona compte de l'alegria que van tenir en 2013 amb la declaració de l'ONU. L'important és que fins llavors les institucions d'aquí van mirar el cas des de lluny; o, la qual cosa és pitjor, van fer els ulls grossos fins a principis dels anys 2000. El germà de Naparra, un germà que aspira a ser l'únic a ser Eneko Etxeberria, espera que el cas arribi a la comunitat internacional a través d'aquest coneixement.

Tal com va reconèixer Eneko en la tertúlia, la pel·lícula és un ungüent social i l'aplaudiment d'una sala plena.


T'interessa pel canal: Euskal gatazka
2024-10-08 | ARGIA
Els acusats que van bloquejar la via arriben a un acord
Al juliol de 2022 es va celebrar el dia del bloqueig per a demanar "una sortida" a la situació dels presos bascos. Nou persones van ser processades.

Som memòria

La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]


2024-10-04 | ARGIA
Memòria Total denúncia la revictimització d'algunes víctimes en homenatge a la Guàrdia Civil
La iniciativa Memòria Total ha denunciat que diverses institucions estan impulsant la desigualtat entre les víctimes de la violència i han fet una crida al fet que s'endureixi "" aquesta direcció. La iniciativa reuneix quinze associacions de víctimes de la violència dels... [+]

L'Audiència Nacional arxiva la sentència contra Marixol Iparragirre
Els magistrats estimen prescrit el segrest i assassinat del regidor del pp Miguel Ángel Blanco i acusen la Fiscalia de responsabilitat política al regidor del pp Miguel Ángel Blanco.

Pilar Garaialde, víctima de l'Estat que ha quedat fora de l'Institut Gogora
“Sempre sòl ètic en la boca, però no sé on està”
Dimecres passat, els cinc membres independents del Consell de Direcció de l'Institut Gogora van ser triats en la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament Basc. Les abstencions de PNB i PSE-EE van deixar fora de la direcció a Pilar Garaialde Salsamendi. Ell era, entre... [+]

2024-09-27 | Ahotsa.info
El pròxim 11 de gener tindrà lloc a Bilbao la tradicional cita nacional de tornada a casa de presos
El lema de la mobilització convocada per Sare Herritarra el pròxim 11 de gener a Bilbao serà “La solució definitiva”, i com cada any, Sare espera el suport de milers de persones.

Egiari Zor demana al Govern basc que faci més passos en el reconeixement de les víctimes de l'Estat
La Fundació Egiari Zor ha celebrat un acte en Urnieta després de 31 anys de la mort de Xabier Kalparsoro i Gurutze Iantzi, tots dos en mans de policies i guàrdies civils espanyols. Ha demanat al Govern Basc que obri de nou un termini perquè es puguin presentar sol·licituds... [+]

2024-09-19 | ARGIA
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc reconeix el dret a la desocupació a un pres polític basc
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha sentenciat que el pres en tercer grau té dret a l'atur. El sindicat LAB ha considerat que la sentència és "un precedent" i un pas "en el camí cap al reconeixement dels drets fonamentals dels presos".

Sisè mesurament del Metre d'Espanya
La majoria estaria a favor de l'Estat basc en un referèndum "acordat" si no es produeix un conflicte
Aquest dimarts s'ha presentat en Donostia-Sant Sebastià el sisè mesurament del Baròmetre de la Sobirania Basca que es realitza enguany. En general, predomina la inclinació al País Basc, però a Navarra sobresurt el de Navarra. El basc no està entre les claus per a explicar... [+]

Ibai Azkona: “Nire torturen aitortza aurrerapauso txiki bat da, baina oraindik ehundaka tortura kasu daude aitortu gabe”

2008an Fernando Grande Marlaska epailearen aginduz atxilotu zutenean Ibai Azkonak pairatu zituen torturak aitortu ditu Nafarroako Gobernuak. Euskalerria Irratian, pauso honek suposatzen duena azaldu du Azkonak.


El Govern de Navarra reconeix a Iturbide, Jiménez i Azkona com a víctimes de l'Estat
El Govern de Navarra ha reconegut que els tres detinguts són víctimes de motivació política i han demanat recompensa. Amb aquests tres nous reconeixements, el Govern ja ha reconegut oficialment a 36 persones que ja han estat víctimes de la crisi.

Aquells tretze morts en el cafè Rolando de Madrid enmig de la divisió d'ETAm i ETApm
Aquest divendres es compleixen 50 anys des que ETA va fer esclatar una bomba en el Cafè Rolando de Madrid el 13 de setembre de 1974 i va assassinar a tretze persones. L'organització va reconèixer oficialment en 2018 l'autoria d'ETA, quan es va posar en camí de la seva... [+]

Vaga de locutoris en Zaballa

Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]


Eguneraketa berriak daude