Amb aquesta figura simplificadora no hi ha cap intenció de posar la realitat en el punt mitjà. Tots els processos transformadors estan plens de riscos, obstacles i contradiccions. No pot ser d'una altra manera. Les contradiccions tenen en el seu si dinamisme i moviment, són el motor del canvi. I el que s'està desenvolupant en els territoris veneçolans és això: un procés alliberador que està en un desenvolupament molt difícil, amb els seus assoliments, les seves aportacions, els seus errors, el seu context dur i la seva pròpia convicció.

La brigada de l'organització internacionalista Askapena ens ha permès conèixer millor la situació del procés veneçolà en l'estiu de 2019, més enllà de les informacions i anàlisis que podem trobar en els mitjans de comunicació (parlem de mitjans que tracten d'analitzar la realitat veneçolana amb una objectivitat mínima, no de corporacions propagandístiques que utilitzen la suposada informació com a eina de guerra contra el procés bolivarià). Les relacions amb nombroses institucions i persones ens han permès conèixer de prop les conseqüències de l'ofensiva de l'imperialisme ianqui al poble i acostar-nos a la complexitat del procés. L'objectiu d'aquest text és oferir una sèrie de pinzellades per a entendre millor alguns aspectes clau de la situació actual del poble veneçolà. Aquest text articulat en capítols reflectirà les conseqüències de l'atac multiforme que sofreix Veneçuela, la resistència i dignitat d'amplis sectors, les pràctiques i comportaments heretats que emmalalteixen a la societat veneçolana, les contradiccions en el procés, els desafiaments als quals s'enfronta aquesta greu situació o les dificultats dels intents de construir un sistema comunitari.

Ningú va dir que anava a ser fàcil.

 

 

 

 

 

Bloqueig econòmic: desastre humanitari que volen crear però no ho han aconseguit

Quan s'esmenta el bloqueig a Veneçuela s'utilitzen moltes vegades partits macros: la impossibilitat de fer transaccions financeres, el bloqueig dels actius econòmics a l'estranger, la dificultat o la impossibilitat d'inversions exteriors, la intervenció d'empreses veneçolanes als EUA (com la filial de Sitgo del PDVSA)… El bloqueig imposat pels Estats Units ha tingut un impacte molt important en l'economia de Veneçuela. Segons un càlcul realitzat pel Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolitica (CELAG), el bloqueig econòmic va suposar entre 2013 i 2017 pèrdues d'entre 245.000 i 350.000 milions de dòlars, una mitjana d'entre 8.400 i 12.100 dòlars per veneçolà. Es calcula que a partir de 2013 el sector públic veneçolà no ha rebut 19.000 milions de dòlars a l'any i, al mateix temps, ha tingut un sobrecost de 3.300 milions en deute extern, principalment per prima de risc. En els últims anys les pèrdues s'han incrementat a causa de la intensificació de les sancions econòmiques del Govern de Trump. I és que, a partir de 2017, el Govern dels Estats Units ha adoptat 150 mesures coercitives contra Veneçuela als Estats Units.

En qualsevol cas, l'aspecte econòmic és un component d'una guerra híbrida. Una guerra, sí, una guerra de mesures de tota mena, en la qual el bloqueig econòmic i financer es combina amb altres tipus d'atacs: guerra diplomàtica per a aïllar Veneçuela a nivell internacional, guerra mediàtica per a desvirtuar el chavismo i la realitat veneçolana i justificar una intervenció, guerra psicològica per a portar a la desesperació al poble veneçolà i desenganxar el carrer, sabotatges per a dificultar més la vida diària, atacs paramilitars per a les bases chavistes.

 

 

 

 

A Veneçuela no hi ha un desastre humanitari, com ens volen fer veure des dels mitjans del sistema. De fet, al febrer de 2019 el que es pensava és que intentar passar camions amb "ajuda humanitària" per Colòmbia va ser una campanya de propaganda contra la Policia. Una aspirina per a la malaltia que ells mateixos havien creat.No obstant això, a pesar que el bloqueig no ha provocat la crisi humanitària, el poble està sofrint i sofrint molt, segons Interior. I cal dir que, si la crisi no és més gran, és gràcies al chavismo. Cal reconèixer al Govern que ha fet un gran esforç per a satisfer les necessitats bàsiques de la gent. Els CLAPs (Comitès Locals de Reciclatge i Producció) són el millor exemple. Encara que les caixes CLAP tenen grans problemes per a arribar a uns certs llocs amb freqüència regular, se'ls fa arribar a totes les famílies la quantitat de menjar (oli, arròs, farina de blat de moro, llegums, a vegades llaunes de curt vol...) per a garantir un mínim. En qualsevol cas, aquesta iniciativa no s'ha deslliurat de la persecució del govern dels USA. El secretari general de CLAP, Freddy Bernal, va anunciar al maig de 2019 que 10 de les 12 navilieres que transportaven aliments per a CLAP a Veneçuela havien estat sancionades. A més, les dificultats en els pagaments retarden molt el procés de compra d'aliments.

Per sobre d'aquests obstacles, cal afegir a l'esforç del govern per assegurar els aliments la logística que ofereixen les estructures del poble organitzat per a dur a terme aquestes iniciatives. Als pobles i barris aquest nivell d'organització ha facilitat fer front a aquesta situació d'excepció, analitzant la situació en els mateixos pobles i barris, fent un treball preventiu i duent a terme programes socials. Més enllà de les crítiques, el suport popular que manté el govern de Maduro, l'organització dels sectors chavistes i el nivell de consciència d'una gran part de la població han evitat el que en un altre país hauria estat una rebel·lió fa molt temps. Un ampli sector del poble veneçolà està preparat per a resistir i s'està mostrant. Gran part de la població té clar que el que estan defensant és més que el procés transformador o chavismo, és la sobirania del seu poble.