El divendres s'estrena la pel·lícula 'Bizkarsoro' en els set territoris bascos
- S'emetrà a Vitòria-Gasteiz, Durango, Tolosa, Baiona, Donibane Garazi, Altsasu / Alsasua i Maule. La pel·lícula narra la persecució soferta pels bascos en el segle XX al poble fictici de Bizkarsoro.
Després de la seva presentació el dimarts a Durango, la pel·lícula Bizkarsoro s'estrenarà el divendres a les sales de cinema d'Euskal Herria. Estrena simultània en els set territoris: Vitòria-Gasteiz, Durango, Tolosa, Baiona, Donibane Garazi, Altsasu / Alsasua i Maule.
Bizkarsoro, dirigit per Josu Martínez, compte la història del basc del segle XX. La pel·lícula tracta l'assetjament i l'opressió contra el basc i els bascos, i la història se situa en la localitat de ficció Bizkarsoro, que porta per títol la pel·lícula. Martínez i el responsable de comunicació de la pel·lícula, Gotzon Barandiaran, han assenyalat que Bizkarsoro pot ser “qualsevol poble d'Euskal Herria”: “Qualsevol pot sentir-se identificat amb algun personatge o situació”.
Es va estrenar el 27 de setembre de 2023 en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, en la secció Zinemira en el Teatre Principal. El projecte va començar fa cinc anys i tots els anys han gravat part de la pel·lícula. La pel·lícula també es divideix en cinc parts, cinc èpoques diferents del poble de Bizkarsoro. Barandiaran ha subratllat que l'objectiu de la pel·lícula és “que els bascos parlem d'aquest tema”, i ha destacat que “és molt important” parlar de la història i del present d'Euskal Herria per a fer veure l'opressió que ha sofert el basc.
Per a això, indica que volen oferir xerrades dinamitzades en cadascuna de les projeccions de la pel·lícula. Demanen que es posi en contacte emplenant el formulari, més informació en la web bizkarsoro.eus.
Una història d'opressió
Al setembre , Gorka Peñagarikano va realitzar un reportatge sobre la pel·lícula ARGIA. En ella, l'actor Manex Fuchs va afirmar que la història que narra la pel·lícula és un “trauma”: “El que es conta en la pel·lícula és com podem continuar sent d'aquest trauma que viu aquest país”. El director Martínez va assenyalar els objectius de la pel·lícula: "La història del basc és una història d'opressió que cal saber transmetre. Tal vegada, si encertéssim en això i la ficció pot ajudar perfectament a això, potser més gent entén per què mereix ser basc”.
ARGIA va dedicar la pell a la pel·lícula Bizkarsoro en el número 2839.
.jpg)
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.
Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]
Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]
Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]
Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.
