En Bizkaia, en les residències d'ancians, treballen 5.000 treballadors, la majoria dones. Després de 68 dies de vaga durant gairebé dos anys, han signat un conveni entre 2021 i 2025. ELA i UGT signen el conveni. El primer té una representació del 63% i UGT té la segona major representació. En total han aconseguit un increment salarial del 23,22%, que es recaptarà a partir de 2025. Són 340 euros més al mes que ara. Per tant, a partir de 2025 els gericultors de Bizkaia tindran un salari de 1.800 euros enfront dels 1.460 actuals.

S'estableix una jornada anual de 1.592 hores. Tenint en compte els descansos de 20 minutos diaris, el nombre d'hores és de 1.520. La mitjana estatal és de 1.772 hores. Els treballadors de Bizkaia percebran 15,83 euros per hora, sent la mitjana estatal de 9,16 euros.

Segons el conveni, el 85% dels treballadors del sector seran fixos i les substitucions es realitzaran des del primer dia.

S'incrementaran els plusos dominicals, així com els increments per antiguitat. Les empreses gestores de residències es comprometen a impulsar plans d'igualtat i basca.

LAB considera que el conveni no recull les necessitats generals del sector

El sindicat felicita els treballadors que han fet vaga per la “fermesa i força” mostrada. No obstant això, considera que l'acord signat per ELA i UGT no recull les principals reivindicacions de LAB i la realitat de les residències d'ancians continuarà igual. Entre altres qüestions, no s'ha avançat en l'atenció dels treballadors a 25 residents mitjans per gericultor, no s'han recollit les reivindicacions de les associacions de familiars i del moviment de pensionistes per a garantir una atenció digna als residents, no s'han rebut mesures de salut laboral, no s'ha rebut res sobre les IT complementàries i no s'ha parlat de prejubilacions.

Per al sindicat, l'acord tanca les portes al debat del sistema públic de vigilància.

Dones treballadores en vaga

Els gericultors de les residències biscaïnes saben què és una vaga. Per a aconseguir l'acord entre 2016 i 2020 es va realitzar una vaga de 378 dies prorrogada en any i mig. Després d'una llarga vaga, van signar un conveni (ELA i UGT) i van aconseguir millorar les condicions laborals. El resultat va ser satisfactori, però la vaga va tenir un altre ressò. En les últimes dècades va ser una de les més prestigioses vagues a Euskal Herria. La vaga va posar sobre la taula la precarietat dels sectors feminitzats. El tema de la vigilància avui dia en plena ebullició es va posar en el centre i van criticar com les institucions públiques han permès privatitzar la vigilància.

Amb la col·laboració d'ARGIA i l'Institut Manu Robles Arangiz, en 2019 van publicar un llibre sobre aquesta vaga (Verda és la nova massa).