El diputat general de Bizkaia, Unai Rementeria, ha donat a conèixer aquest dijous dues obres de gran envergadura i costós format. D'una banda, les obres de connexió de la Variant Sud de Bilbao (Supersur) amb l'autopista AP-68: Des de la rotonda d'Artaza en Leioa fins a l'eix del Ballonti en Portugalete. D'altra banda, el túnel de gairebé 3 quilòmetres que unirà les dues parts per sota de la Vall de Bilbao.

La construcció del túnel, que comptarà amb un pressupost de 320 milions d'euros, està previst que finalitzi en 2027. Encara que el traçat i característiques del túnel es concretaran en l'informe informatiu que es realitzarà el mes vinent abans de començar les obres que s'adjudicaran, han explicat la idea de construir dos túnels contigus, un en cada sentit i amb un doble raïl.

Al costat del túnel, també s'ha presentat el projecte de connexió entre la Supersur i l'autopista AP-68 a Madrid. Es tracta de la construcció d'una carretera de 4,2 quilòmetres que permeti l'accés directe a l'AP-8 des de la variant, un pont sense pilars sobre l'espai natural protegit de Bolintxu i dos túnels. El pressupost previst és de 203 milions d'euros i està previst que finalitzi en 2023.

L'objectiu de Rementeria, que ha qualificat com “la decisió més important presa per la Diputació Foral de Bizkaia en les últimes dècades”, segons ha dit, és pal·liar els problemes de trànsit que es donen en les carreteres de l'entorn de Bilbao. En concret, es pretén donar solució a les congestions de trànsit que es donen en tres punts: Als ponts d'Arrondegi, Max Center de Barakaldo per la A-8 i Artaza de Leioa. Renteria ha explicat que les obres no sols afectaran les zones de Bilbao, sinó que també provocaran canvis en la mobilitat de tota Bizkaia.

El “millor” per al futur

El diputat general de Bizkaia diu que la Diputació serà capaç de fer front a aquesta mena de despeses, tant per l'increment de la recaptació com per les previsions "positives" que es puguin fer en els pròxims años.no obstante, ha subratllat que el fet d'haver iniciat aquest projecte no vol dir que en el futur tot sigui lliure pel que fa a les obres. “Hem de continuar fixant prioritats”, ha subratllat. La clau està a saber què és el millor per al futur i quins seran els criteris per a establir prioritats.

El forat negre del supersur

Diversos col·lectius socials i ecologistes van presentar el passat 19 d'abril la plataforma “Ampliació Supersur Ez!”. Manifesten que no és possible la justificació de les obres a nivell social, econòmic i mediambiental. En opinió dels membres de la plataforma, “no hi ha falta d'infraestructures viàries, sinó un greu problema de gestió de la mobilitat i de la planificació territorial i urbanística”.

La Variant Sud de Bilbao, també coneguda com Supersur, s'emmarca dins d'aquest greu problema de gestió. L'autopista que té actualment la medalla de ser l'autopista més cara d'Espanya va ser presentada en 2001 com una solució per a la A-8. Encara que comptava amb un pressupost de 465 milions d'euros, en 2011, abans de la inauguració de la primera fase del projecte, la despesa va ascendir a 821 milions d'euros. Segons les dades de 2016, ni tan sols el 50% dels vehicles previstos inicialment passaven per la zona, segons la mateixa font.