80 anys més tard, el Govern alemany va retre homenatge a la resistència contra el règim nazi en l'aniversari de l'atemptat contra Adolf Hitler. “Els homes i dones que van ajudar a l'oficial de Wehrmacht Stauffenberg van arriscar la seva vida per a derrocar el règim d'Hitler”, va dir el canceller federal Olaf Scholz. “El seu sacrifici ens obliga sempre a defensar la democràcia”. “L'intent d'assassinat va fallar, però té un gran valor moral en si mateix”, va afegir el ministre de Defensa, Lambrecht. “La consciència ha de tenir prioritat enfront de l'obediència”, va concloure.
En alguns països recorden als seus compatriotes assassinats en la resistència armada contra Franco o contra els nazis, als voluntaris que es van unir a la lluita i van morir en les Brigades Internacionals o als quals van entrar en el Batalló Guernica a París, als quals es van dedicar a espionatge, etc. Més que el dia en què van morir, recorden per què, la motivació, qui van ser, els seus somnis.
Són moltes les ferides obertes, la falta de reconeixement, la revictimització, la impunitat de les forces policials. Potser convindria un canvi de perspectiva entorn de la memòria de totes les persones assassinades a causa del conflicte armat, més lligada a la vida que a la mort. Es recorda que la víctima, el mort, havia estat una persona viva en la data del seu naixement o en una altra data significativa.
Sabem quan van ser assassinats, però sabem qui van ser i quines van ser les seves aportacions a la societat? Recordar el dia del seu naixement pot ser més positiu per a guardar la memòria de tots. Celebrar la seva vida, en lloc de centrar-se només en el moment de la mort, pot aportar una visió constructiva, posant en relleu el valor de la seva existència i el que van donar en la vida.
Per a les famílies, recordar l'aniversari del mort pot ser una forma més suau de processar el dolor. Els pot donar l'oportunitat de parlar de moments positius, centrant l'atenció en la memòria dels beneficis de cada persona.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.