80 anys més tard, el Govern alemany va retre homenatge a la resistència contra el règim nazi en l'aniversari de l'atemptat contra Adolf Hitler. “Els homes i dones que van ajudar a l'oficial de Wehrmacht Stauffenberg van arriscar la seva vida per a derrocar el règim d'Hitler”, va dir el canceller federal Olaf Scholz. “El seu sacrifici ens obliga sempre a defensar la democràcia”. “L'intent d'assassinat va fallar, però té un gran valor moral en si mateix”, va afegir el ministre de Defensa, Lambrecht. “La consciència ha de tenir prioritat enfront de l'obediència”, va concloure.

En alguns països recorden als seus compatriotes assassinats en la resistència armada contra Franco o contra els nazis, als voluntaris que es van unir a la lluita i van morir en les Brigades Internacionals o als quals van entrar en el Batalló Guernica a París, als quals es van dedicar a espionatge, etc. Més que el dia en què van morir, recorden per què, la motivació, qui van ser, els seus somnis.

Són moltes les ferides obertes, la falta de reconeixement, la revictimització, la impunitat de les forces policials. Potser convindria un canvi de perspectiva entorn de la memòria de totes les persones assassinades a causa del conflicte armat, més lligada a la vida que a la mort. Es recorda que la víctima, el mort, havia estat una persona viva en la data del seu naixement o en una altra data significativa.

Sabem quan van ser assassinats, però sabem qui van ser i quines van ser les seves aportacions a la societat? Recordar el dia del seu naixement pot ser més positiu per a guardar la memòria de tots. Celebrar la seva vida, en lloc de centrar-se només en el moment de la mort, pot aportar una visió constructiva, posant en relleu el valor de la seva existència i el que van donar en la vida.

Per a les famílies, recordar l'aniversari del mort pot ser una forma més suau de processar el dolor. Els pot donar l'oportunitat de parlar de moments positius, centrant l'atenció en la memòria dels beneficis de cada persona.