Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Recordem la vida

  • En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

15 de octubre de 2024 - 07:00
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

80 anys més tard, el Govern alemany va retre homenatge a la resistència contra el règim nazi en l'aniversari de l'atemptat contra Adolf Hitler. “Els homes i dones que van ajudar a l'oficial de Wehrmacht Stauffenberg van arriscar la seva vida per a derrocar el règim d'Hitler”, va dir el canceller federal Olaf Scholz. “El seu sacrifici ens obliga sempre a defensar la democràcia”. “L'intent d'assassinat va fallar, però té un gran valor moral en si mateix”, va afegir el ministre de Defensa, Lambrecht. “La consciència ha de tenir prioritat enfront de l'obediència”, va concloure.

En alguns països recorden als seus compatriotes assassinats en la resistència armada contra Franco o contra els nazis, als voluntaris que es van unir a la lluita i van morir en les Brigades Internacionals o als quals van entrar en el Batalló Guernica a París, als quals es van dedicar a espionatge, etc. Més que el dia en què van morir, recorden per què, la motivació, qui van ser, els seus somnis.

Són moltes les ferides obertes, la falta de reconeixement, la revictimització, la impunitat de les forces policials. Potser convindria un canvi de perspectiva entorn de la memòria de totes les persones assassinades a causa del conflicte armat, més lligada a la vida que a la mort. Es recorda que la víctima, el mort, havia estat una persona viva en la data del seu naixement o en una altra data significativa.

Sabem quan van ser assassinats, però sabem qui van ser i quines van ser les seves aportacions a la societat? Recordar el dia del seu naixement pot ser més positiu per a guardar la memòria de tots. Celebrar la seva vida, en lloc de centrar-se només en el moment de la mort, pot aportar una visió constructiva, posant en relleu el valor de la seva existència i el que van donar en la vida.

Per a les famílies, recordar l'aniversari del mort pot ser una forma més suau de processar el dolor. Els pot donar l'oportunitat de parlar de moments positius, centrant l'atenció en la memòria dels beneficis de cada persona.

Pedro Loubet - Fototeca ARGIA

T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

CRÒNICA | 12 D'OCTUBRE, VITÒRIA-GASTEIZ
Apologia del terror de la Guàrdia Civil en una plaça semidesierta
Per primera vegada des de la seva creació fa 180 anys, la Guàrdia Civil ha celebrat el dia del seu patró i Hispanitat fora de la caserna i en el centre de Vitòria-Gasteiz. En l'acte han estat presents l'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, la representant del... [+]

Eguneraketa berriak daude