La petjada energètica generada per una persona o comunitat no depèn només de l'energia consumida en la llar o en el transport. Per contra, l'energia utilitzada per a produir els béns i serveis que consumim és un factor més important del que creem, és a dir, l'energia que consumim de manera indirecta. Per a demostrar-ho, els grups de recerca Ekopol i Life Cycle Thinking Group de la Universitat del País Basc han comparat la petjada d'energia del barri lliure Errekaleor i la CAPV en un estudi publicat recentment (Global Multi-Regional Input-Outmethodology reveals lower energy footprint in an alternative community project, 2022).

 

 

 

 

Els investigadors han arribat a la conclusió que l'estil de vida alternatiu i comunitari pot reduir el consum d'energia (petjada energètica), ja que estimen que la petjada energètica per càpita del barri d'Errekaleor és un 24% inferior a la de la CAPV (31.1 MWh i 40.9 MWh per habitant i any respectivament).

Petjada d'energia

La petjada energètica (Total Primary Energy Footprint, TPEF) ha estat l'indicador utilitzat en la recerca. Això, a més de l'energia consumida directament en les llars, el transport, la indústria i els serveis, té en compte els fluxos ocults d'energia. És a dir, si parlem de països, comptabilitza l'energia importada d'altres països com a béns i serveis.

Atès que els béns i serveis, en general, es produeixen als països del Sud Global i es consumeixen en els del Nord Global, si no es tenen en compte els fluxos ocults d'energia, el consum d'energia al Nord Global calculat és menor que el consum propi i, al seu torn, sembla que els països del Sud Global consumeixen més energia de la que realment consumeixen.

Diferència entre el barri lliure d'Errekaleor i la Comunitat Autònoma del País Basc

Segons els resultats obtinguts, la petjada energètica de la població d'Errekaleor és inferior a la de la població basca i espanyola: 24% i 14% menys, respectivament. Els investigadors afirmen que el factor que influeix en aquest aspecte és el flux d'energia ocult integrat en productes i serveis: El 81% de la petjada energètica total de l'Estat espanyol, el 75% de la petjada de la CAPV i el 66% de la petjada d'Errekaleor.

Així, han arribat a la conclusió que el consum de productes i serveis o l'energia consumida indirectament és el principal factor que condiciona la petjada energètica, no el consum directe en habitatge i transport. De fet, la petjada energètica de la població d'Errekaleor és menor, malgrat el major consum d'energia en l'habitatge i el transport. En aquest sentit, subratllen que l'electricitat procedent de la instal·lació fotovoltaica aïllada d'Errekaleor és només el 0,6% de la petjada energètica total del barri.

Destaquen, a més, que entre els habitants del barri d'Errekaleor existeix un factor que altera la petjada energètica: el nombre de persones que viuen en un habitatge. Les persones que viuen en família o en grup tenen una petjada del 33,5% inferior a les persones que viuen soles.

Aquest tipus de recerques, per a què?

Estitxu Villamor, cap de recerca, ha explicat a la revista Elhuyar que la recerca és útil per a prendre consciència de la importància dels factors que influeixen en la petjada ecològica i per a dissenyar polítiques més eficaces per a reduir la petjada.

De fet, el model il·limitat de consum de la societat actual ha provocat ja la crisi de l'energia i dels recursos, i la necessitat de reduir el consum energètic dels països del Nord Global s'ha convertit en innegable. No obstant això, les mesures proposades persegueixen, en general, l'objectiu de l'energia consumida en els habitatges, sense tenir en compte, com demostra aquest estudi, el major impacte de factors com els fluxos ocults d'energia provocats pels serveis i productes importats.