Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El moviment de vida dona un fals rumor a la paraula 'Sobirà'


04 de setembre de 2023 - 11:00
Última actualització: 13:32
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Independent de Bizi. Moltes de les idees del projecte Recuperant les nostres condicions de vida són criticades en profunditat, però estem disposats a entrevistar-nos amb militants del moviment Bizi.

Segons la traducció d'Elhuyar, el francès vol dir independents, sobirans, i la sobirania vol dir independència, sobirania.

Per a Bizi, la sobirania és “la reapropiació de les nostres condicions de vida”, i les “condicions de vida”, especialment el clima i el territori que ens alimenta (pàgina 7). La rutina habitual d'alta, emancipació o sobirania és diferent.

Segons Euskaltzaindia: Independent: Lliure, independent, no dependent. Per exemple: Estat Sobirà de Samoa. Sobirania = Sobirania: Ser amo dels pobles, no dependre d'altres pobles. Per exemple: El poble havia perdut llibertat i sobirania.

Segons el diccionari Le Petit Robert: Sobirà: Que depèn de ningú en el seu àmbit. Per exemple: Estat sobirà, independent. Sobirania: La naturalesa de l'Estat o autoritat no dependent d'un altre Estat o autoritat. Independència. Per exemple: sobirania territorial.

Bizi, en parlar d'un “territori sobirà” (3 págs.) desdibuixa la veritable germanor del terme sobirà, perquè la sobirania és la sobirania sobre un territori, és a dir, el poble d'un territori és independent o no, no el territori. Bizi, parlant del País Basc independent (3 págs.), parla del territori basc, no del poble basc. Igual que en altres paraules, Bizi parla de “la implantació de les institucions al servei de la sobirania energètica” (59 pp); tant de bo Bizik estableixi la seva energia a favor de la sobirania institucional.

Bizi dona, per tant , al concepte de sobirà un rumor especialment ecològic i econòmic, sent la seva veritable germanor política.

El moviment Bizik dona al concepte de sobirà un rumor especialment ecològic i econòmic, sent la seva veritable germanor política

La veritable germanor d'Euskal Herria Sobirana, Euskal Herria és independent, el poble basc és sobirà, però els conceptes de poble basc i independència no apareixen en el projecte. En ell, el concepte de sobirania a penes apareix amb el seu veritable rumor polític, i quan apareixen propostes polítiques, no es corresponen amb la veritable germanor de la sobirania. La utilització del concepte independent per part de Bizi és incorrecta. Mirem això de prop.

En opinió de Bizi, “la nostra capacitat de respondre de la forma més pròxima a les nostres necessitats és tímica, en gran manera perquè depenem de decisions preses lluny de nosaltres, que moltes vegades no s'adapten a les nostres necessitats” (12 págs.), “cal tornar a centrar les nostres formes de presa de decisions” (29 págs.) i “sistema democràtic de govern” (48 págs.). Compartim aquestes opinions. Bizi també afirma que en aquest projecte de Sobirania es reflexiona sobre la pregunta quina institució és més pròxima a les necessitats de la ciutadania? i sobre “decidir al poble” (p. 11). “Organització d'assemblees interterritorials” (8 págs.) compartim l'objectiu de Bizi de decidir les relacions interterritorials. Però en aquest escrit de la pàgina 63 queda aquí la reflexió iniciada, perquè diu que “aquí no intentem concretar quines institucions cal dotar al nostre territori, perquè el poble ha de prendre consciència d'aquesta qüestió” (15 págs.). No entenem per què Viu d'uns temes i no d'uns altres.

Bizi vol impulsar iniciatives ciutadanes juntament amb iniciatives institucionals (19 págs.) i assenyala que les iniciatives ciutadanes “han de ser assumides per les tres institucions decisòries (Col·legi del País Basc, Col·legi Foral de Navarra i Col·legi Autònom d'Euskadi)” (20 págs.). Així les coses, Bizi no denuncia que són institucions no ciutadanes que prenen decisions en lloc de ciutadans.

Bizi diu que és “un implicat en les lluites socials, ecològiques i culturals d'Euskal Herria”. Per què no parla de lluites polítiques?

Diu que vol “recuperar la sobirania” (60 págs.) i per a això vol “més autonomia” si la ciutadania “sent que són partícips en les decisions”, o que són “degudament representats a través dels càrrecs electes” (14 págs.). En la mateixa línia, assenyala que “tots els eixos de treball d'eficiència energètica, energies renovables... han de comptar amb la participació ciutadana” (60 págs.). Hauríem preferit llegir l'autonomia que permet decidir la ciutadania, i la ciutadania ha de decidir (i llest) en tots aquests eixos de treball. Però Biz, a nivell polític, vol contribuir a la “cultura de la participació” (51 págs.) i a la “participació ciutadana” (61 págs.). “Ser representat” i “participar”, per tant, coherents amb els conceptes de democràcia representativa i democràcia participativa. Són conceptes enganyosos perquè fan creure que el poble decideix, que el poble és sobirà, però no és independent.

Bizik, usu, té expressions contradictòries. Per exemple, denúncia que “una elit econòmica molt reduïda adquireix poder” (p. 29), però, al mateix temps, vol que el Col·legi Urbà Basc tingui més competències (p. 24, 33 i 53), reivindica la necessitat de “més autonomia” per al Col·legi Urbà Basc (p. 14), fins i tot per al Col·legi Foral de Navarra, si aquestes tres institucions no se sumen al nivell d'autonomia del Col·legi Basc.

Bizi diu que és “implicat en les lluites socials, ecològiques i culturals d'Euskal Herria” (7 págs.). Per què no parla de lluites polítiques? Perquè creiem que Bizi no es compromet en la política real, en la política de sobirania real, en la política del País Basc sobirà.

Denúncia “buidar i recuperar continguts de nocions com l'economia circular” (p. 34). Amb el projecte Independent, Bizi buida i recupera la noció de sobirania.

País Basc Independent: Comissió d'Independència

col·lectivitat

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


2025-03-17 | Iraitz Amor Pla
Lotu zure txakurrak

Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.

Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


Eguneraketa berriak daude