A principis de la dècada de 2010, la societat sabia que la gestió dels residus s'havia convertit en un problema, així com la representació política. El tema va estar molt present en la gestió dels residus, la recollida i el tractament. A més dels pobles de l'Alt Degui, també a Guipúscoa: porta a porta o contenidors; incineradora sí o no. No obstant això, tots ells tenien clar que volien duplicar la taxa de reciclatge. "Llavors, pel que fa a la gestió dels residus en les nostres llars i en el nostre territori, teníem un problema i no érem molt conscients. En aquella època, prenem consciència d'això i vam posar el nostre granet de sorra en la cerca d'una solució", ha recordat Pedro Iturbe, alcalde de la CAB i ANV durant el mandat 2007-2011.

Usurbil va ser el primer municipi guipuscoà a implantar el sistema de recollida de residus porta a porta. Aprofitant la seva experiència, el 7 de març de 2011 es va instal·lar en Antzuola el porta a porta. Va ser el quart municipi de Guipúscoa, després d'Usurbil, Hernani i Oiartzun.

La llavors Mancomunitat de l'Alt Degui havia apostat per la implantació del sistema porta a porta en tota la comarca i havia elaborat un pla d'implantació de porta a porta en tots els municipis de l'Alt Degui. L'alcalde d'Antzuola, Iñaki Azkarate, va proposar "establir de forma escalonada" la iniciativa tenint en compte "la grandària de la localitat i els seus possibles avantatges d'implantació". I també pel tarannà "" que van mostrar. Així, amb data 7 de juliol de 2010, el Ple de l'Ajuntament d'Antzuola va aprovar la proposta de la Mancomunitat, amb set vots a favor: Els cinc de l'EAE-ANV i els dos de la coalició Aralar-Zutik i Ezker Batua. Dos de cada tres regidors del PNB es van abstenir, mentre que l'únic regidor del PSE-EE no va acudir.

José Mari Iturbe va ser regidor de Medi Ambient i Agricultura de la legislatura i membre de la comissió de taula porta a porta: "Una vegada presa la decisió política, el nostre treball va consistir a organitzar en Antzuola el sistema porta a porta. Celebrem infinitat de reunions amb la ciutadania per a promoure la seva participació. D'aquesta manera, vam recollir les opinions i fem els passos necessaris per a implantar el sistema. Al principi, la preocupació era gran; es van celebrar diverses reunions d'al voltant de 60 persones. Allí expliquem com s'han de separar els residus. Alguns van manifestar el seu desacord per les dificultats que veia per a fer-ho. No obstant això, malgrat les dificultats, no hi ha més que veure les dades actuals. En general, la ciutadania va respondre bé i diuen al sistema porta a porta".

del 28% al 87,9%

En 2010, la localitat que menys reciclava en l'Alt Degui era Antzuola –entorn del 28%–. Un any després de la implantació del porta a porta, la taxa d'atur es va situar en el 87,92%. En 2013 va obtenir la millor dada de 10 anys: 89,99%. "Crèiem que estàvem bé, però les dades no ho deien. Amb alguns petits canvis passem a reciclar més. Ens adaptem amb facilitat, al principi també hi havia incertesa i preocupació", diu Pedro Iturbe.

Segons dades de la Mancomunitat, en 2019 cada antzuola va generar 337,45 quilos de residus domèstics, 924,52 grams diaris. Quant a l'orgànic, inclòs el compost domèstic i comunitari, va generar 107,25 quilos –293,84 grams diaris–. Si a la quantitat de nico de carro s'afegeixen els residus de poda i jardineria, cada antzuolarra va generar 119,63 quilos –327,75 grams diaris–. Quant a la fracció resta, cadascuna d'elles té un pes de 65,03 quilos –178,16 grams al dia-.

En 2019, en l'Alt Degui es van recollir 24.729 tones de residus domèstics, de les quals 5.366 es van enviar a abocador de residus de rebuig.

Quant a les taxes de reciclatge de 2019, a Guipúscoa es va reciclar el 59,26%, en Antzuola el 79,99%, en Oñati el 78,48%, en Arrasate el 75,91% i en Bergara el 80,75%.

Descens en els últims anys

El porta a porta ha sofert variacions en els últims deu anys, i l'alcalde, Beñardo Kortabarria, ha assenyalat que s'ha notat un descens. "És veritat que en els últims anys s'ha baixat una mica i abans es diferenciava millor. Aquest descens de dades coincideix amb la construcció de la incineradora. La incineradora trasllada a la ciutadania un missatge com: -Com vulgueu reunir, nosaltres ho cremarem. Això no coincideix amb el que pensem. Creiem que cal cuidar el medi ambient. En aquesta necessitat i repte hem de generar pocs residus i separar-los tan bé com sigui possible. I recicla els quínes de fona que puguin reciclar".

Com es pot millorar?

Fa dos anys, l'Ajuntament va posar en marxa la campanya Garbi egin, que sota el lema "jugar net". "A través de la campanya volíem traslladar la idea que cal ser honestos amb el porta a porta. És una elecció majoritària de la ciutadania i cal respectar-la, perquè els beneficis són per a tots. Per exemple, la Mancomunitat ha posat en marxa una campanya per a reciclar bé els envasos lleugers. En els envasos lleugers hi ha moltes impròpies, és a dir, hi ha moltes coses que no han d'haver-hi. Per tant, no es pot vendre, la qual cosa suposa una pèrdua per a la Mancomunitat d'al voltant de 150.000 euros. Si es recapten correctament, aquests 150.000 euros es llevarien de la factura i, a més, estaríem vigilant i respectant el medi ambient", ha aclarit l'alcalde. "Hem de recordar aquest compromís a la ciutadania, a la ciutadania i als seus ciutadans. Cal explicar i evidenciar els avantatges. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat que no podem seguir com vivim. El món sofreix pel que fa l'ésser humà i, si no cuidem el nostre entorn, ningú el cuida. Hem de fer campanya per a visibilitzar-ho i donar les explicacions i informació necessàries a la gent, acostant-nos a ells en tot moment que sigui necessari".

Econòmicament deficitari?

El cost de recollida del porta a porta és major. Per això, l'oposició acusa el Govern de ser deficitari i fa una crida per a buscar models de gestió d'altres residus. "L'Ajuntament no ha de treure diners dels serveis dels quals disposa. Per tant, la recollida d'escombraries o residus té un cost. L'Ajuntament cobra a la ciutadania menys que aquest cost, fins i tot si es tracta de contenidors grans, que seria el mateix, ja que la part d'aquest cost l'assumiria l'Ajuntament. És lògic que l'Ajuntament no perdi ni guanyi diners. Però és veritat que ens estem acostant a això. El porta a porta no és, en si mateix, deficitari, perquè netejar el carrer és deficitari, fins i tot tenir electricitat pública... La gent paga impostos i l'Ajuntament presta serveis a canvi d'això", ha argumentat l'alcalde.

La veu de la ciutadania

Entre els quals han mostrat una actitud favorable, afirmen que estan satisfets i que es porten bé. "És una responsabilitat de cadascun classificar-ho bé. Amb el cinquè contenidor, alguns no tindrien el valor", diu Rosa Yarzak.Bosgarren, uns altres volen la comoditat que ofereix el contenidor. -Al principi, em portava molt bé. La vida ha canviat i, en el meu cas, l'horari de treball em fa difícil adaptar-la de porta a porta, i haig de deixar les escombraries al balcó durant una setmana. El cinquè contenidor és més adequat per a mi", ha dit Mikel Agüero.

Evolució del sistema

Antzuola va ser el primer municipi de l'Alt Degui a implantar el porta a porta al final de la legislatura 2007-2011. Després d'Antzuola van arribar altres pobles de Debagoiena, en el període 2011-2015. Bildu va aconseguir la victòria tant en la Diputació Foral de Guipúscoa com en l'Alt Degui. En Oñati van començar a posar en marxa el porta a porta i a poc a poc es va anar ampliant el sistema de recollida de residus a tota la vall: A Bergara, Aretxabaleta i Eskoriatza.

En Elgeta i Arrasate/Mondragón es va arribar a un acord i es va posar en marxa el cinquè contenidor. En 2014 es va realitzar una consulta popular en Elgeta, en la qual es va imposar el cinquè contenidor. En Arrasate es va constituir la Mesa de Residus i, de mutu acord, es va establir el contenidor marró.

En Aramaio i Gatzaga no hi ha porta a porta ni cinquè contenidor; cadascun fa a casa el compost comunitari o el porta a la zona de compostatge. En el mandat 2015-2019, el PNB va guanyar en quatre pobles de la vall, i en tres d'ells –Bergara, Aretxabaleta i Eskoriatza– es va implantar el sistema de contenidors, consultant a la ciutadania.

El portaveu del PNB, Basilio Ormazabal:

"En Antzuola la gent ha pres consciència de reciclar, i aquesta és la valoració positiva que faig. Fa deu anys no es reciclava molt, i la taxa de reciclatge actual se situa entorn del 80%. Però el sistema de recollida és molt car. Tenim 40 punts i el camió fa tres hores que es mouen per la zona. Econòmicament és més car. El cinquè contenidor és més còmode i econòmic. Amb la col·locació d'una dotzena de contenidors i l'extracció de residus a voluntat pròpia seria molt més barat. Quant al compostatge comunitari, es recapta una petita quantitat a l'any –uns 20.000 quilos–, que necessita personal municipal, no té sentit i surt car. El porta a porta va ser la imposició de l'ANV. No li van preguntar al poble; crec que es penedirien; els ha passat la factura".

Ex alcalde Pedro Iturbe:

"Les dades de reciclatge eren dolents i des del principi teníem clar que havíem de canviar el sistema de residus. En Usurbil ens van explicar que hi havia sistemes amb un alt grau de reciclatge a Catalunya i Itàlia. Una delegació municipal d'Antzuola va estar a Catalunya i Mallorca per a valorar de primera mà els problemes i les possibilitats que hi havia. Deu anys després, els dubtes i preocupacions de l'època s'han aclarit i la ciutadania gestiona bé el sistema; la majoria està satisfeta. Als qui diuen que el porta a porta és deficitari els diria que tinguin en compte tot el cicle del sistema de reciclatge. No és més car. Existeixen diversos informes tècnics i acadèmics. La recaptació en si mateixa és més cara, però tenint en compte tot el cicle, el porta a porta és millor per als ciutadans".