Mati Iturralde Martínez de Lizardui (Vitòria-Gasteiz, 1958) és mèdic i viu en Zuia, on treballa com a informàtic en l'Institut Basc de la Salut. Aquesta setmana ha donat una conferència al poble per a informar sobre el coronavirus i fer front a la "histèria col·lectiva" que s'està estenent. Diu que s'estan fallant les polítiques per a fer front al virus: "Hem d'assumir que ens contagiarem i posar forces i mitjans per a protegir i protegir els més vulnerables", ha afegit. D'altra banda, ha mostrat la seva preocupació pels missatges xenòfobs que s'estan emetent en contra de determinats col·lectius i ha assegurat que no es pot parlar.

Què sabem de l'epidèmia?

Cada vegada més, i sobretot per l'aportació de la Xina. Al principi, sobretot a Europa i els EUA, van voler posar en qüestió les mesures imposades pel govern xinès, perquè es tractava d'una mostra de comandament militar, feixisme... I la veritat és que el temps ha demostrat que han estat eficaços, i està controlat en un país en el qual hi havia una epidèmia tremenda. Això és el que sabem.

Aquí aquesta estratègia no ha funcionat?

L'estratègia xinesa s'ha volgut implantar aquí, però de manera light. A Itàlia i aquí també en part, s'ha intentat posar en marxa una estratègia per a frenar el virus, però és cert que la cultura social i política d'aquí no és la mateixa, perquè l'individualisme té molt pes, i està funcionant. Som societats molt diferents i en la nostra societat el benestar de tots no és tan important com a la Xina; aquí cadascun vol salvar-se a si mateix, protegir el seu petit entorn i no es posen mesures per al bé comú. Quan aquestes estratègies es posen en marxa aquí no funcionen.

El nostre sistema sanitari és capaç de controlar el virus?

Des de l'inici de la crisi sanitària, els governs han plantejat que el sistema públic és capaç de controlar la situació i cada dia s'està demostrant que no és capaç. El sistema no és flexible i no està organitzat per a donar resposta a aquesta situació, per la qual cosa en aquest moment els hospitals estan a punt de col·lapsar-se i en atenció primària la majoria dels centres de salut de Vitòria-Gasteiz no tenen pacients. S'observa el desequilibri generat per la por. Si no expliques bé quin serà el procés i què farà, la reacció de la gent serà negativa, fins que els serveis arribin a col·lapsar.

Quines mesures cal prendre?

És difícil dir-ho, però el que hem vist fins ara és que el virus té un gran impacte sobre les persones majors i els més vulnerables. Cal cuidar-les i protegir-les d'altres persones, i tots hem d'acceptar que tenim l'oportunitat de contagiar-nos, que no serà una cosa greu, però cal evitar arribar a aquestes persones vulnerables amb la malaltia. Cal organitzar la vida col·lectiva sobre aquest tema.

És adequada la mesura de tancament de centres?

No és eficaç, pot ser en una part molt petita la via de transmissió per a no tenir fills, però la mesura adoptada és la que menys cost econòmic té. El que passa amb els nens també passa amb les persones adultes, i no es planteja tancar Mercedes o Michelin per a la quinzena, i potser és més efectiu, perquè hi ha molta gent que es mou voltant. S'ha pres una mesura light, perquè l'adopció d'altres mesures seria molt cara.

Hi ha hagut, doncs, una valoració econòmica.

Des del principi. Per exemple, la decisió d'aïllament que es va prendre a Itàlia es va deure al fet que el sistema de salut estava superat i no podien rebre més gent. Aquí també anem per aquest camí. El dia que va comparèixer el Govern Basc esperava que es prenguessin mesures més estrictes que jo esperava, que es tanqués Vitòria, i no ho han fet, però no sé si ho podran mantenir. Tot està enfocat a guanyar temps i enfrontar-se al virus. Potser aquest moment se'ns ha acabat i hem de pensar en com protegir la gent feble i a la gent vella, i tots els altres hem d'acceptar que aquest virus estarà en la nostra vida, ara i en els pròxims anys.

És preocupant la por que s'està obrint? Què està passant en els supermercats, per exemple?

Això no em preocupa tant, perquè el consum és consum. Em preocupa més fins a on pot arribar aquesta histèria col·lectiva. La por canvia l'actitud de la gent cap a l'altre i el situa totalment en un esquema de l'individualisme. Cadascun vol salvar-se a si mateix i això és el que em preocupa en aquest moment. Durant aquests dies, les persones que treballem en la sanitat hem rebut nombrosos missatges racistes contra l'ètnia gitana, comentaris vergonyosos, i aquesta actitud s'està intensificant. L'individualisme suposa una gran càrrega de la por i això és molt perillós en una societat desestructurada com la nostra. La gent està cansada i sobreviu a les situacions; i quan es veu embolicada en aquesta histèria col·lectiva per a no atrapar el virus, cerca als seus enemics, que sempre són els més febles.

Com enfrontar la por?

D'una banda, ens toca exigir informació i no creure tot el que es diu en la televisió. Som adults i hem de saber diferenciar-los i saber que no podem tenir informació precisa en tot moment. D'altra banda, hem d'entendre que el virus estarà probablement amb nosaltres, que ens contagiarem i cuidar als més vulnerables de la zona.

Quins passos haurien de donar-se per part del Govern?

Cal marcar bé les prioritats i cuidar dels més febles. I en segon lloc, si s'observa que el sistema es desborda, si no es pot acollir a tothom, caldrà prendre mesures i socialitzar les empreses sanitàries. Per exemple, a Vitòria-Gasteiz hi ha un hospital privat: per què no es poden utilitzar aquests llits en un moment? Les unitats d'atenció hospitalària disposen de llits que no poden ampliar-se. Per tant, cal articular estratègies eficaces per a evitar aquest panorama, amb més llits, més professionals. També cal exigir responsabilitat a la societat, que la cuidi entre ells, ja que moltes persones poden ser ateses a casa. Hi ha un protocol als hospitals i cal seguir-lo.