D'acord amb la nostra Llei de Conservació de la Naturalesa, els Patronats són els òrgans de participació dels Parcs Naturals, entre els quals es troben l'aprovació dels pressupostos anuals dels Parcs i dels programes de gestió. La Diputació hauria d'explicar-nos com podrem complir aquestes competències si se'ns crida o s'oblida de cridar-nos quan s'acaba l'any.
La citada Llei també reconeix als Patronats un total d'onze funcions per a promoure o controlar iniciatives de protecció de la naturalesa, totes elles inútils, mentre els responsables no manifestin cap intenció de complir la llei.
És més vergonyós que en una administració que ens gasta gairebé 3 milions d'euros cada any “en la Direcció General de Participació Ciutadana”, i que “la governança oberta i col·laborativa se sustenta en les noves formes de relació i col·laboració entre els governs i la societat civil”, en aquesta Diputació que ens predica sense traves, amb els Patronats com a únics òrgans oficials de participació en l'Administració de la Naturalesa.
I sobre el contingut de les reunions, què dir; en els informes dels dos últims anys que ens van llegir els presumptes directors del Parc, ens van deixar clar que els Parcs Naturals no es gestionen per a la protecció de la naturalesa, sinó que, al contrari, les iniciatives públiques no tenen un altre objectiu que treure el màxim profit possible als usuaris d'aquests espais. Sabem que no tot ha de mesurar-se en diners, però que sense ell no es poden fer miracles. Perquè els Patronats ens van informar que dos terços dels pressupostos que no van poder aprovar van ser en infraestructures ramaderes o en gestió d'ús públic, i gairebé un terç en despesa de personal. En el millor dels casos, només el 3% es va destinar a la recerca. Encara que el primer objectiu dels Parcs Naturals és “protegir, conservar i restaurar els ecosistemes existents en l'àmbit del Parc”, la Diputació ha renunciat a aquest objectiu, la recuperació de la biodiversitat no és una prioritat de la Diputació.
I no contestaven a les nostres preguntes, atabalats per aquesta situació! No parlem de flora, ni de fauna, ni d'hàbitats, ni d'ecosistemes, ni de paisatges, ni d'emergències climàtiques, ni de patrimoni natural a les nostres autoritats. Estan signant Tractats Verds a la Unió Europea. A la direcció de Desenvolupament Rural de la Diputació no se li ocorre pensar que invertir en la protecció i recuperació de la naturalesa és necessària per a la recuperació econòmica, ni quan, com ha demostrat la crisi del COVID-19, s'ha tornat més necessari que mai tenir un entorn saludable. No volen entendre que si no es recupera la biodiversitat, a més del patrimoni natural, perdrem oportunitats per a fer front a aquesta mena de crisi.
Tal com es recull en els tractats europeus, qui reconeix la importància de la naturalesa per al benestar físic i mental, així com la capacitat de la nostra societat per a fer front al canvi global, les amenaces per a la salut i els desastres. O que necessitem que la naturalesa sigui present en la nostra vida. En un moment en el qual cada vegada s'estan fent més belles i profundes sessions per a la protecció de la naturalesa en el nostre Continent, potser nosaltres estem equivocats en pensar que som europeus.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]