Fer lectures d'un dia sencer és difícil, però si hagués de fer una lectura general de les idees que he escoltat en el seguiment que vaig fer des de la xarxa, seria: Els mitjans de comunicació en basc hem avançat molt en les últimes quatre dècades, per moltes raons, entre altres, perquè en el seu moment es va abordar l'era digital. Hem crescut molt, per tant, però també altres idiomes del nostre entorn, més que nosaltres, i, per tant, no podem deixar d'aconseguir que els euskaldunberris que ens porten al basc, especialment en l'àmbit audiovisual, que és el que més consumeixen els joves d'avui i el que més es consumirà en el futur.

És un resum massa arriscat, però em quedaria amb això. Posteriorment, cadascun dels ponents ha ofert la seva visió per a enfortir els mitjans de comunicació en basc. Entre ells estava l'últim acte del matí. El nou conseller de Cultura i portaveu del Govern Basc, Bingen Zupiria, i el cofundador de Goiena, Mikel Irizar, han intervingut en la tertúlia.

Mikel Irizar s'ha referit a la necessitat d'acordar un sistema d'avanç, d'arribar a acords bàsics en la reflexió estratègica, i a la importància dels mitjans de comunicació locals en aquest futur. També s'ha referit a la necessitat d'intercanviar informació entre els mitjans locals i nacionals, utilitzant per a això la imatge dels ascensors que ha utilitzat habitualment, on la informació es mouria entre els locals i els nacionals. En la seva opinió, vivim un bon moment de col·laboració entre les institucions basques i els mitjans de comunicació bascos, i mostra d'això ha estat l'acord aconseguit en 2018 sobre subvencions.

Bingen Zupiria s'ha mostrat més pessimista sobre la situació i ha convidat a reflexionar molt, però a la invitació, o això m'ha semblat almenys a mi, ho ha fet sobretot als mitjans en basc. Com si abans el món no existís –és una exajeración-, de seguida s'ha posat de cara a l'època de la COVID-19, subratllant que això canviarà tot. En aquesta època, ha diferenciat el vell i el nou món i ha posat el seu límit en la digitalització.

Ha esmentat com ha vist la situació en Etxealdia: el món de la distribució, la biblioteca digital, Netflix, l'èxit d'audiència de la informació pròxima... tot això és un món nou per a ell. Periòdics, televisió (sobretot davant l'aparell clàssic i escoltar)... Diu que bàsicament el nostre sistema de comunicació es nodreix del vell món i que els joves no estan disposats a pagar per aquest món. “ETB, Berria, Deia... poden ser llocs de treball per a fer un món nou. Però llavors, com finançar tot això?”. Quant a la situació econòmica, ha recordat que "venen temps molt estrets" i ha destacat la necessitat de reflexionar sobretot això. El Parlament Basc ha estat el marc adequat per a aquesta reflexió.

Ha deixat per al final del seu discurs el que ha estat la joia del dia i com havia de marxar-se a Bilbao, no hi ha hagut ocasió de parlar d'això. Llàstima. De totes maneres, sembla que avui es volia buidar aquest missatge perquè ho apunti tot. El que aquí es diu:

“Els mitjans de comunicació en basc estan molt alineats a unes posicions politicoideològiques i això pot ser molt incòmode. No sé si tenir identificacions tan evidents, i generar aquest tipus d'incomoditats i dificultats, ajuda al consum de productes en basc.

Podem pensar que tots els que som vascoparlantes acollim amb naturalitat molts d'aquests continguts que es generen en basc, però, sincerament, des de dins, no és així. Veig el perill de la ruptura entre les persones que són vascoparlantes capacitades. Això em preocupa.

A mi m'ha tocat viure del Govern des del 5 de febrer –el succeït amb Zaldibar– i després la gran agressió que he vist en aquesta època de la pandèmia, i crec que en això han tingut un gran protagonisme els continguts comunicatius en basc. I, en veritat, això ha generat grans incomoditats”.

Aquí han acabat les paraules de la consellera d'Educació. Ja s'ha esmentat anteriorment des de les institucions que els mitjans de comunicació en basc són massa desplaçats a determinats àmbits de la política i qui segueixi aquest món des de fa temps pot interpretar el que vol dir, però la possibilitat d'esclarir els signes d'interrogació ha quedat en l'aire.

També hi ha hagut molts continguts interessants en altres intervencions que tractarem en un segon capítol.