Els membres de l'Escola Pública d'Ordizia portem temps demanant mesures i eines que ens ajudin a canalitzar els desequilibris que sofrim, així com les escoles d'onze racons d'Euskal Herria. Ens va arribar com un regal d'Olentzero, embolicat en un elegant paper, un índex de vulnerabilitat i una eina per a canalitzar el desequilibri entre els centres escolars. Però quan comencem a llevar el paper, ens vam adonar que la joguina tenia greus errors.

Com és possible preguntar a cada família si té Netflix o no, quants banys té a casa, nombre de telèfons intel·ligents, tauletes o e-books dels membres de la família, si tenen accés a Internet... i no tenir en compte el reconeixement de la renda de les famílies més objectives, les propietats, l'origen, el coneixement del basc o l'ús de serveis socials o de suport social? El qüestionari deixa un ampli marge de subjectivitat. I així, conscients que la plaça escolar pot estar en joc, les famílies poden donar les respostes que més els convinguin.

A Ordizia la taxa general de migració és del 19%. El 37% de les famílies de nens menors de 5 anys tenen el seu origen a l'estranger, però la proporció de matriculats a l'Escola Pública és del 56%. Aquesta proporció és encara major a les aules de 2 anys en les quals s'adopten mesures de vulnerabilitat. El 38% dels pares o tutors dels alumnes escolaritzats a Ordizia són incapaços de desembolicar-se en basc, enfront del 59% dels pares i tutors dels alumnes matriculats a l'escola pública. I gairebé tots els alumnes i alumnes de famílies d'Ordizia que es troben en una situació socioeconòmica difícil i reben la intervenció o suport dels Serveis Socials estudien a l'Escola Pública.

El desequilibri en origen entre les escoles d'Ordizia és de 31,5 punts percentuals. Ha crescut 25,5 punts en els últims 8 cursos. Existeix un desequilibri de 48 punts percentuals en el coneixement del basc de les famílies de cada escola. I, com dic, gairebé tots els alumnes i famílies amb necessitats socials són a l'Escola Pública.

Així doncs, ens quedem amb la sorpresa que l'índex de vulnerabilitat inicial establert pel Departament d'Educació per a Ordizia era del 15,96% i per a l'Escola Pública del 27,91%. Si bé es va corregir després del procés de matriculació (34% per a Ordizia i 51% per a l'Escola Pública), l'índex definitiu se situa clarament per sota dels indicadors de vulnerabilitat assenyalats anteriorment, amb efectes directes sobre les mesures a adoptar.

Aquestes dades, que no es corresponen amb criteris i realitats absolutament discutibles, han estat presos pel Govern per a aplicar mesures de possible equilibri. Però també en l'aplicació de les mesures, la joguina té greus errors. Tendència que afecta els centres públics en la majoria dels casos i centres amb major vulnerabilitat. Això ha ocorregut, entre altres coses, a l'Escola Pública d'Ordizia.

A Ordizia l'Escola Pública va rebre 47 sol·licituds de matriculació per a 2n d'Educació Infantil, mentre que Jakintza Ikastola va rebre 45. Si la matriculació definitiva es materialitzés així, l'Escola Pública comptaria amb set places lliures. No obstant això, el Departament d'Educació, basant-se en el “Índex de Vulnerabilitat”, totalment subjectiu i discutible, i tenint en compte el límit de reducció del 10% màxim de desequilibri entre tots dos centres en aquest curs, ha dirigit la sol·licitud de matriculació a tres alumnes de l'Escola Pública. En canvi, ha dirigit a un alumne de la ikastola a l'Escola Pública. El resultat final és que ha deixat l'Escola Pública de millor matriculació i places lliures amb 45 alumnes i alumnes i Jakintza Ikastola 47.

És a dir, amb l'excusa d'equilibrar la vulnerabilitat, el departament de Bildarratz ha revolucionat la matriculació deixant l'Escola Pública amb dues matrícules menys en benefici de la Ikastola Jakintza. Un moviment absolutament sorprenent i denunciable. De fet, la reducció dels desequilibris tindria un efecte molt similar si mantingués la matriculació dels dos centres i hagués destinat de l'Escola Pública a la Ikastola Jakintza a dos o tres alumnes qualificats com a “vulnerables” i el mateix import que el declarat “no com a vulnerable” de la Ikastola Jakintza a l'Escola Pública. Això reduiria el desequilibri de forma molt similar, mantindria les sol·licituds inicials de matriculació, milloraria la situació del centre més vulnerable i prioritzaria o almenys no perjudicaria l'Escola Pública.

Per què el Departament d'Educació ha pres la decisió de perjudicar el centre amb major vulnerabilitat? Per què no ha secundat i prioritzat l'Escola Pública?

Aquests són dades i decisions d'Ordizia, però a la vista dels criteris utilitzats, probablement el mateix ha ocorregut en la resta de centres públics de la CAPV amb un alt grau de vulnerabilitat.

El Departament d'Educació passa de negar la segregació escolar a acceptar-la. No és poc. Ara li falta fer-ho de manera efectiva, sense perjudicar els centres que més sofreixen la segregació i amb el suport i la priorització de l'Escola Pública. A més, els plans especials són imprescindibles per a fer passos significatius en zones amb grans desequilibris com Ordizia.

Senyor Bildarratz, davant els greus defectes de la seva joguina, li tornem a reunir en un paper elegant i li enviem de tornada. Et demanem que corrigas com més aviat millor els errors de la joguina i ens enviïs un nou. El Nadal és a prop i el nou procés de matriculació no ens permet perdre més temps. Si vols manar a través d'Olentzero, excel·lent, però si us plau no mereixem més carbó.

Comunitat de l'Escola Pública Basca d'Ordizia