A pesar que hem reunit en quatre ocasions a responsables d'educació i els hem fet diferents propostes, no han pres les mesures necessàries per a reconduir la situació a Ordizia.
En l'últim any ens hem reunit quatre vegades amb els alts responsables del Departament d'Educació. Jokin Bildarratz, Conseller d'Educació; Begoña Pedrosa, Viceconsejera d'Educació; Eugenio Jiménez, Director de Centres i Planificació i Amaia Urzelai, Delegada Territorial d'Educació de Guipúscoa. L'última, el passat 15 de febrer. En aquestes reunions hem donat al departament dades concretes sobre l'origen de les famílies estudiantils i el greu desequilibri que existeix en la situació socioeconòmica en la localitat d'Ordizia. Hem posat en coneixement dels greus problemes que aquesta situació està generant en la convivència, en el tractament de la diversitat, en la inclusió i en l'euskaldunización. Els hem dit que són ells els que tenen la clau principal per a solucionar la situació, influint en la planificació. I, encara que ho han acceptat, en la mesura en què no hem rebut respostes concretes, també els hem proposat mesures concretes per a canalitzar el desequilibri.
Fa ja més de quatre anys que el Govern Basc va aprovar en la Ikastola Jakintza irregularitats de matriculació que van incrementar de manera considerable el desequilibri prèviament greu. No sols acceptem les irregularitats, sinó que assignem una habitació no planificada.
"La raó del desequilibri no pot estar en l'alumnat de famílies amb origen a l'estranger o que pateixen una situació socioeconòmica difícil"
El 6 de novembre de 2019 l'Ararteko va publicar una resolució sobre el desequilibri d'Ordizia. Va sol·licitar al Departament d'Educació l'avaluació de l'impacte de les mesures de planificació aprovades a Ordizia i l'adopció de mesures correctores que poguessin contribuir a un repartiment més equilibrat de l'alumnat. Han passat tres anys. En l'informe anual de l'Ararteko, publicat el 29 de març, per tercer any consecutiu, apareixen temes que preocupen especialment a Ordizia i la segregació escolar. El Defensor del Poble diu que el Govern no ha avaluat les decisions de planificació i no ha adoptat mesures correctores que puguin contribuir a un repartiment més equilibrat de l'alumnat. Per això, l'Ararteko ha mostrat el seu desacord amb el Departament d'Educació, Política Lingüística i Cultura del Govern basc. Considera que amb l'adopció d'altres mesures dins de la normativa actual seria possible superar la situació descrita de manera reiterada. Però l'actuació i inintervención de l'Administració no ha fet més que agreujar la situació.
Ordizia registra una taxa de migració del 19%, una de les més altes d'Euskal Herria. Una tercera part de les famílies dels alumnes en edat d'educació infantil i escolarització obligatòria tenen el seu origen a l'estranger. Gairebé nou de cada deu alumnes estan matriculats a l'Escola Pública. Per contra, menys de la meitat dels quals tenen origen a Ordizia o al País Basc estudien a l'Escola Pública. El desequilibri és encara més evident en l'Educació Infantil. I, en els últims anys, les decisions que ha pres el Departament d'Educació i altres que no ha adoptat, no han fet més que augmentar el desequilibri.
En contra de les dades i criteris d'igualtat, el Departament d'Educació ha posat en una nova distribució de l'alumnat de famílies amb origen a l'estranger la principal causa del desequilibri entre els centres escolars d'Ordizia. De manera especial, una vegada començat el curs escolar, els alumnes matriculats en la Ikastola Jakintza es matricularan en una proporció superior a l'actual.
En primer lloc, cal assenyalar que, al nostre judici, la causa del desequilibri no pot ser atribuïda a alumnes de famílies d'origen estranger o a persones que sofreixen una situació socioeconòmica difícil. És més, en la mesura en què són més en proporció, la distribució dels qui tenen origen a Ordizia o al País Basc o tenen una millor situació socioeconòmica influeix més en el desequilibri i, per tant, en l'equilibri. Per tant, la mesura d'equilibri hauria de tenir en compte tot això.
D'altra banda, aquesta proposta de centralització dels alumnes de famílies amb origen a l'estranger limita la funció de l'Escola Pública com una de les més pròpies. És a dir, oferir a tota la ciutadania el dret a l'educació pública i universal, independentment del seu origen, pensament, creença, gènere, orientació sexual, aptitud físic-psíquica o situació socioeconòmica.
A més, considerem que la mesura és discriminatòria, ja que s'aplica als alumnes de famílies amb origen a l'estranger, amb dificultats socioeconòmiques o amb alguna mena de dificultat, i no als altres.
"Que prengui les decisions [del Govern Basc] per a resoldre el desequilibri i poder abordar adequadament la convivència, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización"
Per si no fos prou, aquesta opció traslladaria la matriculació i, en conseqüència, les aules i les aules a l'escola privada concertada.
I, finalment, a penes afectaria el desequilibri. I és que cada any, en proporció a tots els alumnes, hi ha molt pocs alumnes que es matriculin després del començament del curs. Per tant, encara que, com han assenyalat el Govern Basc i alguns agents, la mesura es dugués a terme amb alumnes de famílies amb origen a l'estranger, que travessen situacions socioeconòmiques difícils o que tenen dificultats, a més de ser discriminatòria, l'impacte podria ser molt limitat.
Si, per contra, centrant l'escola pública i prioritzant la planificació, es limités el nombre d'aules i línies de la Ikastola i es realitzés una distribució equilibrada de tots els alumnes i alumnes, no sols de famílies d'origen estranger o amb dificultats socioeconòmiques, els desequilibris es reduirien considerablement.
Convençuts que aquest tipus de decisions podrien requerir una modificació de la normativa actual, creiem que pot servir per a començar a reconduir la greu situació a Ordizia. També pot ser d'utilitat, si així ho aprecien, per a altres pobles i barris que sofreixen una situació similar.
El Departament d'Educació és conscient de la greu situació que vivim a Ordizia i altres pobles i barris, i coneix les nostres propostes. La demanda és clara: que prengui decisions per a resoldre el desequilibri i poder treballar adequadament la convivència, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]