Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Senyor Bildarratz, per què no pren mesures per a solucionar el desequilibri educatiu d'Ordizia?

A pesar que hem reunit en quatre ocasions a responsables d'educació i els hem fet diferents propostes, no han pres les mesures necessàries per a reconduir la situació a Ordizia.

En l'últim any ens hem reunit quatre vegades amb els alts responsables del Departament d'Educació. Jokin Bildarratz, Conseller d'Educació; Begoña Pedrosa, Viceconsejera d'Educació; Eugenio Jiménez, Director de Centres i Planificació i Amaia Urzelai, Delegada Territorial d'Educació de Guipúscoa. L'última, el passat 15 de febrer. En aquestes reunions hem donat al departament dades concretes sobre l'origen de les famílies estudiantils i el greu desequilibri que existeix en la situació socioeconòmica en la localitat d'Ordizia. Hem posat en coneixement dels greus problemes que aquesta situació està generant en la convivència, en el tractament de la diversitat, en la inclusió i en l'euskaldunización. Els hem dit que són ells els que tenen la clau principal per a solucionar la situació, influint en la planificació. I, encara que ho han acceptat, en la mesura en què no hem rebut respostes concretes, també els hem proposat mesures concretes per a canalitzar el desequilibri.

Fa ja més de quatre anys que el Govern Basc va aprovar en la Ikastola Jakintza irregularitats de matriculació que van incrementar de manera considerable el desequilibri prèviament greu. No sols acceptem les irregularitats, sinó que assignem una habitació no planificada.

"La raó del desequilibri no pot estar en l'alumnat de famílies amb origen a l'estranger o que pateixen una situació socioeconòmica difícil"

El 6 de novembre de 2019 l'Ararteko va publicar una resolució sobre el desequilibri d'Ordizia. Va sol·licitar al Departament d'Educació l'avaluació de l'impacte de les mesures de planificació aprovades a Ordizia i l'adopció de mesures correctores que poguessin contribuir a un repartiment més equilibrat de l'alumnat. Han passat tres anys. En l'informe anual de l'Ararteko, publicat el 29 de març, per tercer any consecutiu, apareixen temes que preocupen especialment a Ordizia i la segregació escolar. El Defensor del Poble diu que el Govern no ha avaluat les decisions de planificació i no ha adoptat mesures correctores que puguin contribuir a un repartiment més equilibrat de l'alumnat. Per això, l'Ararteko ha mostrat el seu desacord amb el Departament d'Educació, Política Lingüística i Cultura del Govern basc. Considera que amb l'adopció d'altres mesures dins de la normativa actual seria possible superar la situació descrita de manera reiterada. Però l'actuació i inintervención de l'Administració no ha fet més que agreujar la situació.

Ordizia registra una taxa de migració del 19%, una de les més altes d'Euskal Herria. Una tercera part de les famílies dels alumnes en edat d'educació infantil i escolarització obligatòria tenen el seu origen a l'estranger. Gairebé nou de cada deu alumnes estan matriculats a l'Escola Pública. Per contra, menys de la meitat dels quals tenen origen a Ordizia o al País Basc estudien a l'Escola Pública. El desequilibri és encara més evident en l'Educació Infantil. I, en els últims anys, les decisions que ha pres el Departament d'Educació i altres que no ha adoptat, no han fet més que augmentar el desequilibri.

En contra de les dades i criteris d'igualtat, el Departament d'Educació ha posat en una nova distribució de l'alumnat de famílies amb origen a l'estranger la principal causa del desequilibri entre els centres escolars d'Ordizia. De manera especial, una vegada començat el curs escolar, els alumnes matriculats en la Ikastola Jakintza es matricularan en una proporció superior a l'actual.

En primer lloc, cal assenyalar que, al nostre judici, la causa del desequilibri no pot ser atribuïda a alumnes de famílies d'origen estranger o a persones que sofreixen una situació socioeconòmica difícil. És més, en la mesura en què són més en proporció, la distribució dels qui tenen origen a Ordizia o al País Basc o tenen una millor situació socioeconòmica influeix més en el desequilibri i, per tant, en l'equilibri. Per tant, la mesura d'equilibri hauria de tenir en compte tot això.

D'altra banda, aquesta proposta de centralització dels alumnes de famílies amb origen a l'estranger limita la funció de l'Escola Pública com una de les més pròpies. És a dir, oferir a tota la ciutadania el dret a l'educació pública i universal, independentment del seu origen, pensament, creença, gènere, orientació sexual, aptitud físic-psíquica o situació socioeconòmica.

A més, considerem que la mesura és discriminatòria, ja que s'aplica als alumnes de famílies amb origen a l'estranger, amb dificultats socioeconòmiques o amb alguna mena de dificultat, i no als altres.

"Que prengui les decisions [del Govern Basc] per a resoldre el desequilibri i poder abordar adequadament la convivència, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización"

Per si no fos prou, aquesta opció traslladaria la matriculació i, en conseqüència, les aules i les aules a l'escola privada concertada.

I, finalment, a penes afectaria el desequilibri. I és que cada any, en proporció a tots els alumnes, hi ha molt pocs alumnes que es matriculin després del començament del curs. Per tant, encara que, com han assenyalat el Govern Basc i alguns agents, la mesura es dugués a terme amb alumnes de famílies amb origen a l'estranger, que travessen situacions socioeconòmiques difícils o que tenen dificultats, a més de ser discriminatòria, l'impacte podria ser molt limitat.

Si, per contra, centrant l'escola pública i prioritzant la planificació, es limités el nombre d'aules i línies de la Ikastola i es realitzés una distribució equilibrada de tots els alumnes i alumnes, no sols de famílies d'origen estranger o amb dificultats socioeconòmiques, els desequilibris es reduirien considerablement.

Convençuts que aquest tipus de decisions podrien requerir una modificació de la normativa actual, creiem que pot servir per a començar a reconduir la greu situació a Ordizia. També pot ser d'utilitat, si així ho aprecien, per a altres pobles i barris que sofreixen una situació similar.

El Departament d'Educació és conscient de la greu situació que vivim a Ordizia i altres pobles i barris, i coneix les nostres propostes. La demanda és clara: que prengui decisions per a resoldre el desequilibri i poder treballar adequadament la convivència, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Per l'educació en basca, no més sessions d'anglès

Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]


Negociació: motiu per a plorar

Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]


Resposta a Mikel Otero
Hace dues setmanes, una vegada més, vam mostrar una oposició clara als macroprojectes als carrers. Desenes de milers de persones sortim al carrer a reivindicar que aquesta dinàmica devastadora ha d'acabar. Perquè, pel que sembla, això no ha tingut cap impacte en els... [+]

A Vitòria-Gasteiz, sobren els captaires

Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]


Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


Existeix una connexió entre la I basca i el TAV a Navarra

Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]


6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


Eguneraketa berriak daude