Entre les velles fotografies del barri es barregen els cotxes amb cristall trencat en el grup de Facebook de Sant Ignasi. Entre les imatges de gossos i ocells perduts, els detalls de l'últim atracament realitzat ahir per la força en Internet. Entre els missatges d'indignació i cansament de la gent, s'han començat a llançar comentaris racistes i alguns usuaris han reivindicat la necessitat de fer alguna cosa per a revertir la situació.

Els comentaris d'odi que criminalitzen a les persones racialitzades que viuen al carrer vermell han començat a expandir-se ràpidament. Al marge dels orígens de la misèria d'aquestes persones i de les raons que els impulsa al robatori, gairebé han acabat justificant la seva exclusió amb les solucions sol·licitades.

Alguns critiquen l'actitud “passiva” de la policia i voldrien augmentar la seva presència als nostres carrers. En concret, reclamen augmentar la presència de les forces armades de l'Estat per a sostenir el sistema capitalista, motor de la misèria i de l'exclusió social. Uns altres, desesperats, prefereixen assumir la justícia i assumir per si mateixos el paper de les forces repressives a través de les patrulles veïnals. De sobte, un grup creat per a comentar els comptes del barri s'està convertint en un planter d'idees feixistes, mentre que amb missatges reaccionaris es criminalitza i es fa responsable de tot.

No és fàcil reconduir la situació, perquè a ningú li agrada ser robat, però realment no em sembla tan difícil aixecar una mica la mirada i ampliar la perspectiva, adonar-se que l'arrel del problema està més lluny i ordenar la resposta dels veïns. Darrere dels missatges racistes i classistes que subratllen l'origen dels lladres s'amaguen idees perilloses com que els migrants són els responsables d'empitjorar les condicions de vida dels “nadius”, que cal organitzar als veïns contra ells o que la presència policial hauria de ser major. A més de despertar l'hostilitat entre les i els treballadors dels veïns de diferents orígens i allunyar-nos dels problemes que realment ens afecten, com el dret a l'habitatge, aquestes creences no fan més que augmentar la tensió, la por i la violència en el barri.

I és que no podem oblidar que, malgrat la vida al carrer i en la misèria, totes aquestes persones són veïnes del nostre poble. No podem oblidar que el model d'organització social que els ha portat a aquesta situació és el mateix sistema capitalista que ens oprimeix, ens assetja i és violent en si mateix. No podem oblidar que són les potències imperialistes les que tanquen les portes als migrants que fugen d'aquesta situació provocant la guerra i la pobresa en l'exterior. No podem oblidar les pràctiques xenòfobes diàries dels agents de la Policia Municipal de Bilbao i l'ofensiva que cada estiu reforça contra els manters. No podem oblidar que l'organització veïnal sense solidaritat de classe no fomenta més que l'enemistat entre els treballadors i la lluita contra els nostres interessos.

En aquests temps en els quals l'empobriment de les i els treballadors és cada vegada major i més palès, les idees reaccionàries i feixistes han començat a estendre's ràpidament en el nostre entorn. Les situacions de crisis i misèria constitueixen un magnífic planter de la ideologia feixista. Només el poble pot salvar la reivindicació feixista i sota ella la concentració feixista a Pamplona, pintades xenòfobes feixistes a Hondarribia i en les xarxes socials l'ofensiva reaccionària a tot arreu.

En Donostia-Sant Sebastià va quedar clara la postura de les institucions en prohibir els Sopars Solidaris al Carrer i fer costat als qui van sortir a la manifestació en nom de la seguretat. La UPV/EHU va obligar a expulsar al professor que difonia missatges masclistes i feixistes, i no diguem què dir sobre la ideologia i la manera d'actuar de les empreses de desocupació que han començat a estendre's aquí i allà quan el problema de l'habitatge s'ha tornat insostenible.

Tancar tots els camins al racisme

Darrere de totes aquestes declaracions del feixisme estan els partits de dretes, l'extrema dreta i els grups feixistes, que aprofiten situacions de crisis per a difondre missatges racistes i xenòfobs en nom de la seguretat. Per a tancar totes les escletxes al feixisme als nostres carrers i barris és imprescindible fomentar la solidaritat i l'organització entre els i les treballadores, fer front a missatges d'odi i defensar una actitud ferma contra l'exclusió i el racisme.

Així, diversos veïns de Sant Ignasi han començat a treballar per a difondre aquestes idees, sota el lema No caiguis en el forat del racisme. Han advocat per promoure “idees antifeixistes, antiracistes i a favor de la integració” i han subratllat la importància de posar l'atenció en la solució de la situació en l'arrel del problema, “en la pobresa i en el sistema que la genera”. Així, en lloc de considerar al col·lectiu d'immigrants com a enemic, han mostrat la seva disposició a integrar-se en les dinàmiques del barri, crear relacions de confiança i lluitar junts per a “millorar les condicions de vida de tots els treballadors i treballadores, no sols dels que hem nascut aquí, sinó també dels i les immigrants que fugen de la pobresa”.

Els veïns d'Algorta van iniciar el mes de juliol passat una dinàmica semblant:No Irentsi va ser la plataforma Amua del Racisme la que es va presentar per a protestar contra les actituds racistes. En la presentació van reivindicar que lluitarien “perquè no hi hagi discriminació amb els sectors oprimits i perquè tots tinguem les mateixes condicions de vida” i van deixar clar que “no hi ha una altra solució que lluitar contra les condicions de vida miserables que sofrim les persones treballadores i que viuen les persones migrades i racialitzades de forma encara més violenta”.

En definitiva, per a tancar totes les portes al racisme i al feixisme en el barri és imprescindible allunyar les formes d'organització dels veïns de les idees d'odi i promoure la col·laboració per a millorar les condicions de vida de tots i totes.