En la iniciativa han participat associacions de pares i mares de 28 centres escolars. Tenint en compte que a Bilbao hi ha 33 centres públics d'Educació Infantil i Primària, la participació ha estat alta i Olatz Eskiroz ha mostrat la seva satisfacció per la col·laboració. Com a membre de l'associació de pares de l'escola Mujika, li hem entrevistat en ARGIA.

Quin és, en general, el panorama dels patis escolars i l'entorn escolar a Bilbao?

Bilbao és una ciutat vella, amb una gran població que creix any rere any. Això vol dir que moltes escoles tenen molts anys a l'esquena, estan en edificis antics i tenen influència en el tema que plantegem: tenen patis de ciment i pocs metres quadrats, aquesta és la situació general. En molts centres escolars no hi ha suficients metres per a l'oci, el joc i l'educació física que necessiten els nens. A la nostra escola, per exemple, a l'escola Mujika, no tenim patis a l'aire lliure, hi ha un petit pati en l'últim pis. En Atxuri i altres, no tenen patis coberts, cada vegada que plou els nens han d'estar dins, amb un nivell de soroll molt elevat, és estressant. I una altra de les característiques més esteses és la falta de zones verdes, amb predomini del ciment, d'una forma molt clàssica.

Quant als entorns escolars, Bilbao compta amb una gran densitat de cotxes, rep diàriament una enorme tona de cotxes, i moltes escoles estan envoltades de carreteres, tant en el centre com en els barris, i sovint els entorns escolars són zones carregades de contaminació i soroll. En altres ciutats s'estan prenent mesures per a reduir l'espai dels cotxes i per a donar cabuda als vianants, sobretot en les zones escolars, a excepció d'un carril de la carretera, amb l'objectiu de ciutats més sostenibles i verdes. Aquí no s'han adoptat aquestes mesures de manera integral. És cert que els col·legis de Cervantes, Indautxu i La Petxina han aconseguit que l'entorn es converteixi parcialment en per als vianants, a conseqüència de les reivindicacions dels anys, però cada centre està immers per separat en una lluita interminable, gestionant els no. El col·legi Tiboli és un exemple clar: en els seus voltants tenen una vorera molt estreta i a l'hora de la sortida de l'escola totes les famílies s'acumulen en un espai molt reduït, es donen situacions molt perilloses, i després d'anys de baralles encara no han aconseguit ampliar la vorera i per a això eliminar un carril de la carretera. En Atxuri, enfront del pati principal, els nens han de suportar tres carrils i tramvia durant les hores d'estada al pati, amb l'immens grau de contaminació i soroll que això comporta.

La nostra principal preocupació és comprovar que amb el pas dels anys no hi ha una intervenció prioritària a les escoles públiques de Bilbao, no hi ha una intervenció integral per a aconseguir una millora i una actualització progressiva de les escoles públiques de Bilbao.

Quins llocs voleu?

Volem espais on es desenvolupi el benestar i el desenvolupament cognitiu i emocional dels nostres nens i nenes. Volem una escola a la nostra ciutat que garanteixi les capacitats socials, la salut física i mental, i per a això és necessari fixar-nos en les nostres reivindicacions i prendre mesures concretes sobre aquest tema. Està demostrat que la contaminació, el soroll i la falta d'espai tenen un impacte negatiu directe en el desenvolupament infantil.

Recentment han acudit a l'Ajuntament de Bilbao amb una moció.

La comanda no és nou. Hem sol·licitat a l'Ajuntament de Bilbao una anàlisi de la situació i una intervenció gradual en funció d'aquesta, ja que és factible, començant per les prioritats, com hem vist en molts altres pobles i ciutats. Als patis, que analitzin ràtios, usos, zones verdes, qualitat, perspectiva de gènere… En l'entorn escolar, que investiguin si es garanteix la seguretat i la salut, quin trànsit tenim en cada zona escolar i quina influència té això en els nens… L'Ajuntament de Bilbao haurà de dir on posa la prioritat, en els vehicles o en el desenvolupament dels nens que es mouen al voltant d'aquesta escola.

Què els ha contestat l'Ajuntament de Bilbao i què esperen d'ell?

El govern municipal no va atendre la petició, tal com la portem. El PNB-PSOE va presentar una esmena a la nostra moció i van aprovar un breu text sobre aquest tema. Segons el text, estan disposats a fer passos en aquesta direcció. És veritat que les coses es fan de forma molt aïllada, però també és veritat que rebem els no en tot moment i no es dona una visió integral al tema. El panorama és que els pares estem bolcant en comissions tècniques per a aconseguir millores a les escoles, etc., però que no se'ns dona una resposta adequada, que ens transfereixen a altres departaments, i que en definitiva xoquem amb un procés de burocratització tremend. El procés va començar en Cervantes i Indautxu l'any 2019 i encara no ha conclòs, l'escola d'Atxuri també va iniciar l'any 2019 el procés de cerca d'una solució en l'entorn escolar i encara no té solució. Tiboli, Uribarri, Mujika… Són diversos els exemples que es poden posar.

Des del Departament d'Educació ens han dit que tenen intenció d'abordar el tema i de realitzar una anàlisi i intervenció sobre els entorns, però ens sentim bastant escèptics quant a integralidad: temem que siguin pegats, que no es limitin a intervencions concretes i aïllades del lloc.

Quin tipus d'intervenció s'hauria de dur a terme als patis i en l'entorn escolar?

Ho estem veient en altres grans ciutats: cal fer desaparèixer els carrils de les carreteres per als cotxes i donar cabuda als vianants, blindar les zones escolars i prioritzar els nens, la qual cosa garanteix que les escoles estiguin en un entorn més sa. A Vitòria tenim un exemple molt pròxim: es van mesurar els metres quadrats de tots els patis, es van reforçar les zones verdes, etc. L'Ajuntament hauria d'assumir el lideratge i la dinamització de tot això.

D'altra banda, som optimistes, perquè molts centres de Bilbao hem tingut la capacitat de tirar endavant dinàmiques i superar barreres administratives. Bilbao és una ciutat gran, amb molts centres educatius i amb força col·laborativa, combinant les necessitats de cadascun amb una visió global.