Aquesta notícia ha estat publicada pel portal Zu Zeu i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.

En el seu 20 aniversari, la ràdio va utilitzar el lema “Vint anys de batec basc”. En el sentit de ser el batec basc de Bilbao, semblaria una bilbainada, però, per exemple, Bilbao Hiria és l'única ràdio que per avui s'emet íntegrament en basca per al Gran Bilbao. Dissabte que ve, 8 de juny, periodistes i col·laboradors locals uniran la reivindicació i la festa al carrer, al Jardí d'Albia, per a celebrar el seu 22 aniversari i reivindicar una llicència de ràdio. Aquestes han estat les converses que hem mantingut amb Ane Zabala i Jabi Zabala.

El periodista Jabi Zabala porta anys treballant en la comunicació de l'associació Zenbat Gara (Gabriel Aresti Euskaltegia, Kafe Antzokia, Bilbo Hiria Irratia, Algara Konpartsa…) i té una estreta relació amb Bilbo Hiria. Ens ha demanat que ens expliqui la complicada qüestió de les llicències de radi i ens ha explicat amb claredat: “s'ha produït un frau”.

Bilbo Hiria va néixer en 1997 (amb seu al carrer Sant Vicent, en la Golfa del Kafe Antzokia), “i és una ràdio sense ànim de lucre que es dedica principalment a temes culturals i socials”, ens diu Zabala, posem en context abans d'abordar la qüestió de les llicències. “No és una ràdio comercial, i sí comunitària, perquè és un concepte que entra de ple en aquest concepte. En la nostra opinió, dona un servei a la comunitat euskaldun de Bilbao, una aportació positiva a tenir en compte”.

El cas és que en 2012, el Govern Basc ja va anunciar un nou repartiment de llicències de ràdio que portava anys estancat, amb el PSE en el Govern Basc. En 2006, el Govern espanyol li va donar via per a això, amb la concessió de 34 llicències en la CAB -6 pel que fa a Bilbao-. I, com s'ha dit, després de sis anys sense fer res, en 2012 se li va ocórrer al govern de Patxi López adjudicar aquestes llicències, i es van completar les bases del concurs. “Per això, tant nosaltres com experts com Ramón Zallo, així com moltes ràdios lliures i comunitàries denunciem que les bases no eren en absolut de la grandària de les ràdios comunitàries i petites -diu Extensa-, sinó de les ràdios grans i superbes, preferint malèvoles i maliciosament les ràdios comercials”.

Per què vanitós? “Perquè podies dir mentides increïbles amb l'objectiu d'aconseguir punts al teu favor (crear x llocs de treball, facturar milions…), encara que en principi no hi ha manera de demostrar que realment es duran a terme. Un altre aspecte del concurs és que es van valorar els projectes buits més que les rutes acreditades, que van ser preferits si eren de bona aparença i prometien moltes coses, encara que després no tinguessin cap fonament; un contrasentit”. Precisament això, com veurem més endavant, és el que denuncia Bilbo Hiria, als quals una emissora de ràdio va aconseguir la corresponent llicència, ja que va anunciar que anava a desenvolupar un projecte en basc.

A Bilbao, només dues llicències per a les ràdios íntegrament en basca

De les 34 llicències de la CAB, es van fer 11 reserves per a les ràdios íntegrament en basca, “sí, som una reserva, com els indis”; els bascos tenim en principi l'autorització d'un terç de les llicències, encara que també es va dir que si els projectes presentats no aconseguien punts suficients o no tenien viabilitat s'adjudicarien també als castellanoparlants.

 

 

 

 

 

 

"La qüestió és que d'aquests 34, a Bilbao li corresponien sis llicències, i d'aquestes sis, dues per a ràdios íntegrament en basca. Calia fer una freqüència de la petició per freqüència, i nosaltres ens presentem a quatre amb molt d'esforç (un informe, un contingut cultural i una programació, una viabilitat econòmica, un projecte tècnic…) i, a més, amb una garantia de milers d'euros per cada freqüència!” -com Hala Bedi i molts altres-. En qualsevol cas, es van produir adjudicacions provisionals, de les quals Bilbao Hiria no va obtenir cap. Es van aprovar, per aquest ordre: Radio Maria, Radi 7, Cadena Dial i l'última, Onda Basca, interposant un recurs i avançant-se a Europa FM després de les esmenes en els punteos. “Totes en castellà”.

Segons Jabi Zabala, les adjudicacions van generar moltes queixes, també es van denunciar irregularitats, “i per a la nostra sorpresa, al desembre de 2012, en una de les seves últimes decisions, el govern de Patxi López suspèn el concurs, incloent-hi les llicències atorgades provisionalment”. A aquest desistiment d'última hora, els mitjans de comunicació que van obtenir la llicència -17 dels 34 adjudicats- van posar, amb tot dret, adjudicacions, “i s'han anat guanyant en els jutjats d'un en un”. Així les coses, a principis d'enguany el Govern Basc, veient que eren contràries a l'anul·lació de totes les sentències, ha donat legitimitat al concurs realitzat en l'època, “amb irregularitats i amb totes les injustícies, evitant una nova valoració o concurs seriós”. I com aquesta decisió tornava a deixar fora de joc a Bilbao Hiria, “ens hem enfadat i ho hem denunciat”.

Llavors, què passa amb les dues llicències que tenien els mitjans de comunicació íntegrament en basc a Bilbao? “Ho ha aconseguit la ràdio Bat Naiz i ho ha aconseguit… Un projecte presentat per la Cadena Ser”. Com? “Sí, en nom de la Cadena Dial va presentar el projecte en basc. I algú creu que la Cadena Dial, el lema del qual és 'tota la teva música en espanyol', farà una emissió íntegrament en basca? `Tota la teva música en espanyol´… Això és un frau!”.

Un frau, diu Zabala, “no sols a nosaltres, sinó a l'oient basc. I ara, ens hem queixat però el Govern Basc ens diu que no pot fer res fins a demostrar que no compleixen el que ells ens han manat, és a dir, que no s'han emès en basc”. Mentrestant, la Vila de Bilbao, que compleix vint-i-dos anys amb una emissió íntegrament en basca, s'ha quedat sense llicència, amb el seu futur en l'aire.

Abans d'acomiadar a Jabi Zabala i fer el salt a les celebracions, el periodista també ens ha fet una última reflexió. “Moltes vegades es diu que som el que mengem, i en aquest sentit, en el que a les ràdios es refereix, és suficient fer una passejada pel Diale per a saber el que estem colonitzats. Abans he considerat un disbarat el repartiment de les llicències de ràdio que ha fet el PSE, però, mirant les conseqüències, no sé si no ha estat el resultat buscat”.

 

 

 

 

 

 

.Cinc hores de radi al jardí d'Albia

Ens acomiadem de Jabi Zabala i ens dirigim a la periodista Ane Zabala -no, no són familiars ni tampoc Josu Zabala, tècnic de la ràdio, per a parlar sobre la celebració del dissabte i donar a conèixer la ràdio malgrat les llicències. En l'actualitat és el conductor del programa cultural Piperpolis el coordinador de la ràdio Vila de Bilbao.

“El basc és el protagonista de la nostra ràdio i la cultura basca. En aquest sentit, tenim diverses sessions, així com sessions monogràfiques que aborden temes socials”. Per posar alguns exemples, ‘Hau gure lurra’ treballa l'ecologia i la sexologia ‘Plazera a les teves mans’.

“En els últims anys hem fet un gran esforç perquè la Vila de Bilbao sigui una ciutat important per als bilbaïns i hem anat de barri en barri, hem fet un seguiment especial de les eleccions municipals… i un llarg etcètera”.

La ràdio compta en l'actualitat amb una xarxa de col·laboradors d'al voltant de 40 persones “més vinculades a la ràdio i procedents d'altres àmbits” i produeix una programació de sis hores “que es renova cada dia”. Magazín Ibaizabal, vinculat a Bilbao -conduït durant dues hores per Zabala al matí-; Zebrabidea, magazine de les ràdios de la xarxa Arrosa, on participa dues vegades per setmana Bilbao Whit-; i moltes sessions dels col·laboradors, de nit, de dilluns a divendres. A mode de mostra se citen poques mostres: `Potto´ (Erlantz Ibargurengoitia, bertsolaritza), `Fora de camp´ (Eneko Olazabal i Xabier Landabidea, zinemaz), `Berbaz´ (entrevistes d'Eleder Aurtenetxea), `Xerezaderen artxiboa´ (Jasone Larrinaga i Ana I. Morales), i `Soinugela´ (Pedro Elias Igartua, per la música).

A més, en els últims anys la ràdio també ha donat veu a altres llengües minoritàries: `Ireki gaiola´(galegoz) i `De mica en mica s´omple la pica´ (català).

La llista és llarga i el treball realitzat durant molts anys és gran. “És clar que després de 22 anys d'FM necessitem una llicència, hauríem de ser naturals, i aquí tenim el repte”.

 

 

 

 

I què hi ha de la celebració del dissabte? “Celebrarem l'aniversari al carrer, als jardins d'Albia. Hem preparat una marató de radi de cinc hores amb els oients, col·laboradors i amics, perquè puguin viure la ràdio en directe. La ràdio és un dispositiu que separa el cos i la veu, però el dissabte estaran junts, cos i veu”.

Aprofitaran la marató per a parlar de l'aniversari de la ràdio, “volem recordar als oients que fa vint-i-dos anys que a Bilbao es va crear una ràdio íntegrament en basca”, però també hi haurà més temes. “Bilbao també serà protagonista, a través d'un munt de bilbaïns; i una vegada al mes el programa ‘Auzoz-auzo’, si ho fem des dels propis barris, acudint a la perifèria (Otxarkoaga, Rekalde, Abusu, Casc Vell, Ribera de Deusto, Arangoiti… i ens falten! ), els portarem el dissabte al centre. D'altra banda, i en un moment donat, parlarem dels mitjans de comunicació en basc, de les mancances, dels problemes i dels reptes que estem vivint…”. A més, en la marató, diversos col·laboradors oferiran les mostres dels seus programes en directe, a través d'Internet.

La festa es tancarà en el Kafe Antzokia amb l'actuació d'Onintza Enbeita i Amets Arzallus.