En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per part dels qui qüestionaven el basc o la construcció d'un país: en el primer, que era una acadèmia privada i que en l'actualitat no és necessari perquè hi ha escoles d'idiomes o euskaltegis públics; en el segon, que una associació “privada” no té legitimitat per al diagnòstic dels drets; en el tercer, que es volia construir un ministeri paral·lel de les administracions públiques... No obstant això, la realitat portava una altra cosa, ja que els tres continuen influint de forma molt saludable en el procés de normalització del basc.

Fa un any, vaig agafar un altre rumb en la meva vida i vaig començar a treballar en el moviment de les ikastoles. I he notat que aquí també hi ha un fantasma en la portada: les ikastoles no compleixen funcions. I això no sols m'estranya, sinó que em preocupa.

Al nostre poble que s'estén d'Aturri a l'Ebre, o almenys en el terreny que jo mateix considero com un poble, avui no tenim un sistema educatiu local. En definitiva, depenem de dos estats, i en un d'ells som un poble dividit en dues comunitats autònomes. Això, com no podia ser d'una altra manera, dificulta o fins i tot impossibilita la vertebració d'un sistema educatiu nacional. Més encara, quan en els poders públics es donen polítiques educatives concordes als interessos de les parts a cada moment.

La veritat és que no tinc cap dubte que en els sistemes educatius públics també s'han fet passos importants gràcies a la comunitat, als professors i pares compromesos. I sí, perquè jo no tinc cap problema a subratllar el treball que he fet aquí, és de felicitar.

Al costat d'això, existeix una estructura educativa nacional, sorgida de la tradició de la construcció popular al País Basc i focalitzada al País Basc: Euskal Herriko Ikastolak. I és que a Euskal Herria sabem que la iniciativa popular ha arribat, i és, i és l'única possibilitat d'avançar, a molts àmbits en els quals l'administració no arriba. Euskal Herria no és ni Madrid, ni Cantàbria, ni Normandia. Som un territori que té un Estat negat i això ens porta a moltes particularitats. No es pot fer una reflexió sobre el sistema educatiu basc si no és a partir d'aquest punt de partida.

L'entramat educatiu nacional existent és el de les ikastoles, l'únic que configura el País Basc en el seu conjunt. Perquè això sigui així, no n'hi ha prou que hi hagi ikastoles en Lapurdi, Navarra o Zuberoa. És nacional perquè treballa en els set països i treballa a Euskal Herria, perquè fa la seva aportació a Euskal Herria, igual que altres agents del món del basc (UEU, AEK, Topagunea, Kontseilua…). I, per descomptat, això comporta responsabilitats i obligacions per a les ikastoles.

I, a més, les ikastoles som de la ciutadania. Els titulars de les ikastoles som ciutadans: famílies i treballadors. Som totes les famílies i treballadores que han decidit escolaritzar als seus fills i filles en la ikastola o treballar en una ikastola. A més, això garanteix la nostra autonomia, ens ofereix una certa sobirania. Gràcies a aquesta autonomia, responem a les responsabilitats que comporta ser una xarxa nacional d'educació. A més de ser pioners en el model d'immersió, en l'actualitat continuem treballant a nivell nacional sobre com aconseguir alumnes euskaldunes actius. Gràcies a aquesta autonomia podem decidir i hem decidit que volem ser digitalment sobirans. No podem oblidar que l'autonomia de les ikastoles ha propiciat la creació de material didàctic que tingui com a eix el currículum basc. És més, a més de crear, hem decidit oferir-la a qualsevol centre d'Euskal Herria. Perquè la nostra vocació no és quedar-nos amb el que hem creat, ho hem representat com a aportació. A més, ser conscients de nosaltres mateixos ens dona l'oportunitat d'impulsar projectes imprescindibles per a aquest país. Sigui contractar amb Goiener, que té com a objectiu el consum energètic, sigui consumir productes d'Errigora en els nostres menjadors… Podríem fer una llista llarga.

D'altra banda, el fet de ser un sistema basc ens ha portat a tenir un caràcter comunitari i a donar llit a la solidaritat. Hem tingut la determinació d'establir un sistema propi de beques i així, establim canals perquè tots puguin beneficiar-se del que tingui pagat. A través de Caixa Solidària, amb els recursos de tots i totes, aconseguim mantenir l'oferta en basca en territoris de dificultat. La Ikastola d'Arberoa, situada en Donamarti, que recentment ha estat totalment cremada pel foc, també serà reconstruïda a través de la solidaritat col·lectiva. I, com no, els membres de les ikastoles continuarem donant suport a altres projectes d'herrigintza, ja sigui econòmicament o a través de la participació directa: Bizipoza, Errigora, Euskalgintza Kontseilua… Així entenem la solidaritat en les ikastoles: compartir el que té amb el que no té i construir el poble amb les nostres aportacions.

I no hi ha problema a reconèixer que també tenim ressaca. Tenim coses que millorar i corregir. No som idiotes, ni autocomplaents. Aquesta primavera hem celebrat la nostra Setena Assemblea i hem identificat i planificat molts àmbits de millora, així com noves línies de treball per a construir el futur País Basc. Hem omplert les butxaques per a arribar a ser el que volem.

Un poble necessita un sistema educatiu sòlid, més encara si té una llengua en situació de minoria, o si està totalment partit institucionalment. Des de la seva creació, el moviment de les ikastoles ha tingut aquest objectiu: construir el sistema educatiu d'Euskal Herria superant tots els límits. Això és el que hem fet en les últimes dècades i seguirem amb aquest compromís en les següents, les 114 ikastoles que formem la Ikastola del País Basc, perquè el nostre sistema educatiu continua necessitant de les ikastoles.

Paul Bilbao Sarria, director de la ikastola Armentia de Vitòria-Gasteiz