“El fet de ser immigrant a Euskal Herria, desgraciadament, té més inconvenients que bons. Per a començar, a tots els que venim de fora no se'ns posa aquesta etiqueta, perquè els que venen de la Unió Europea són estrangers, però als quals no som de classe alta i fora d'ella se'ns posa una etiqueta d'immigrant”, ha posat en marxa Karim. “Rebem l'opressió i la discriminació en molts àmbits, per les nostres arrels, per la nostra religió, pel color de la pell…”.

Ha subratllat que al carrer estem veient un racisme policial gran durant la pandèmia, especialment en els homes d'origen àrab o negres, però que les dones sofreixen aquest racisme en altres espais. Per exemple, en els centres CIES de retenció de migrants: “Són presons per a immigrants i a més les institucions les justifiquen”.

“Jo soc musulmana i la islamofòbia que rebem en els espais públics és gran, es reflecteix al carrer en la islamofòbia alimentada en mitjans de comunicació, xarxes socials, vídeos en internet…”. Igualment en el món laboral: diu que els tanquen les portes fàcilment, que els títols qüestionen la seva capacitat i que el mocador sempre és font de conflicte: “El mocador se'ns demana que se'ns llevi en el món laboral o es converteix en una dificultat per a accedir a l'ocupació”.

Karim ha volgut recordar l'explotació de les dones que treballen en el món de les cures: “Entre el 80 i el 90% de les persones que treballen en el món de les cures són dones d'Amèrica Llatina i els seus drets laborals són escassos: estan en un model que no està contemplat en cap llei (treballant tota la setmana i només un parell d'hores el diumenge) i per un salari que no arriba als 1.000 euros. Són moltes les dones que estan assumint el treball de cures i la societat està mirant per a un altre costat, perquè aquestes dones poden sortir a treballar amb la cura de les seves llars, en això es basa la seva economia”. Ha defensat la necessitat de garantir a aquests treballadors unes condicions de treball dignes i amb drets mínims i ha recordat que els empleats de casa ja estan lluitant per a millorar la situació.

"A la prostitució la diuen treball, però és esclavitud"

Ha recordat que prop del 97% de les dones en el món de la prostitució i la tracta de sexe són estrangeres i que es tracta d'un col·lectiu esclavitzat. “Encara que li diguin treball, perquè és esclavitud. Els diners que generen aquests negocis és molt i per això als polítics no els interessa prohibir-lo ni imposar multes als consumidors. Perquè els consumidors són els principals responsables, perquè en la nostra societat capitalista i patriarcal molts homes pensen que amb els diners pot fer qualsevol cosa, i en concret en aquest àmbit, que pot fer qualsevol cosa amb el cos de la dona si es paga. Una part de la societat defensa que es tracta d'un treball sexual, però no és un treball, a aquesta estructura se'n diu treball perquè li interessa, però quan es parla amb qualsevol persona que sigui allí, s'adona que té més d'esclavitud”.

Tarana Karim ha advertit que una altra opressió institucional que sofreixen els migrants és la pròpia llei: la política migratòria. “Aquí tens tres anys d'il·legalitat, treballant sense papers… Com es pot viure una persona sense documentació? Priven a la persona del dret a viure dignament: a comprar un habitatge, a treballar de manera legal, a cotitzar…”.

“Quan les persones ens movem d'un lloc a un altre ens movem per a millorar la nostra economia i la situació de la nostra família, per a treballar i buscar un futur millor. Si es defensa els drets de les persones immigrants, l'economia i la pròpia societat guanyaran amb la migració”, ha subratllat. Ha deixat clar que continuaran lluitant col·lectivament “per a canviar això i perquè els nostres drets estiguin protegits”.