Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Navarresa paga gairebé el doble del cost de l'Autovia del Camí pels peatges apagats

  • Queden encara deu anys per a finalitzar el contracte, per la qual cosa la Cambra de Comptes estima que Navarresa podria pagar més de 1.200 milions, tres vegades el cost de les obres.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

16 de febrer de 2023 - 11:11

Tres són les infraestructures navarreses que estan pagant pel sistema de retribució ombrejada: l'autopista del Camí, l'Autopista del Pirineu i les zones regables del Canal de Navarra. La retribució ombrejada és el sistema de gestió d'infraestructures emprat pels governs d'UPN, un tipus de col·laboració a llarg termini entre l'administració pública i les empreses. L'empresa construeix, finança i gestiona la infraestructura. Per part seva, l'Administració Pública haurà d'abonar la retribució que correspongui als usuaris fins a la finalització del termini de concessió. Llavors, la infraestructura quedarà en mans de l'administració. Encara caldrà esperar fins a l'any 2039.

Durant aquest període, els pagaments realitzats pel Govern de Navarra han superat àmpliament el cost de les infraestructures. L'Autovia del Camí és el cas més representatiu. L'acord va ser signat pel Govern i la societat Autovia del Camí en 2002, per un període de 30 anys. Amb un cost de 390 milions d'euros i fins al 31 de desembre de 2021, el Govern ha pagat 604 milions per la retribució de l'Autopista del Camí. Gairebé el doble. Encara queden deu anys més en la concessió, per la qual cosa la Cambra de Comptes estima que Navarresa podria pagar per fi més de 1.200 milions, tres vegades el cost de les obres. Galvantula S.L.O., propietària de la societat des de 2017. l'empresa demana al govern que modifiqui les condicions de la concessió al·legant els perjudicis causats per la pandèmia del COVID-19. L'assumpte ha arribat al Tribunal Superior de Justícia. De moment, no hi ha sentència.

El govern ja ha pagat el que va servir en el cas de la zona regable del Canal de Navarra. En la primera fase es van gastar 170 milions, que és el que ha pagat Navarra. El contracte per a la construcció i gestió de la primera fase de les zones regables del Canal de Navarra es va signar en 2006. Es lliura a la societat Zona Regable del Canal de Navarra. Accionistes Impact Navarra S.L.O. i són la Societat General d'Aigües de Barcelona S.A., amb un 50% cadascuna. La zona regable consta de 15 zones. La previsió inicial era regar 23.610 hectàrees. La concessió es va signar per 30 anys.

El més recent és el contracte de l'Autopista del Pirineu de 2009. La infraestructura va costar 271 milions d'euros i el govern ha pagat per l'ombra 160. Autovia del Pirinenc S.A.O. L'empresa va començar a gestionar la carretera en 2012. Canvis en els accionistes de la societat. Des de gener de 2020 només existeix un accionista: Iridiun Hermes Roads S.L. societat.

Va ser un plet sobre la longitud de l'autopista. El contracte inclou 46,097 quilòmetres. La construcció va ser una mica menor, 45,421 quilòmetres. El Tribunal Suprem va fer costat a l'empresa argumentant que calia tenir en compte el que deien els plecs. En conseqüència, el Govern de Navarra ha abonat a l'empresa uns 400.000 euros en concepte de suplement a cobrar des de l'inici del contracte. La sentència farà efecte fins a l'extinció del contracte.

També en aquest cas, l'empresa va sol·licitar la revisió de les condicions del contracte al·legant els danys de la pandèmia. Va ser rebutjada pel Govern de Navarra. L'empresa va demandar als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra rebutja el recurs al·legant que l'equilibri del contracte no s'ha trencat, ja que la seva durada és de 30 anys.

Recomanacions de la Cambra de Comptes

La Cambra de Comptes ha analitzat l'estat de les infraestructures realitzades pel sistema de retribució ombrejada. I aquí estan les dades. La sol·licitud de l'informe va ser realitzada pel Parlament, impulsat pel grup Geroa Bai. La Cambra de Comptes ha analitzat l'estat dels contractes, el seu control i la incidència de les infraestructures en el nivell de deute i en els futurs pressupostos.

La Cambra adverteix de la dificultat tècnica d'aquest tipus de contracte i explica que per això el Govern ha de delegar tot. “L'extensió del contracte exigeix revisions a molt llarg termini. En conseqüència, es produeixen qüestions de difícil previsió. D'aquí la necessitat d'un nou equilibri financer”, ha assenyalat la cambra.

Abans de realitzar aquest tipus de contractes, la Cambra li ha recomanat que l'Administració elabori plans de viabilitat: “En aquests informes, evidentment, ha d'analitzar alternatives de finançament d'infraestructures públiques. En tot cas, la decisió requereix una justificació clara. Així mateix, ofereix uns plans financers clars i revisables per la pròpia Administració. L'objectiu és que aquests treballs siguin realitzats per la pròpia Administració sense haver de sortir a l'exterior”.

Sol·licita també que abans de signar els contractes s'analitzi la seva incidència en els comptes de dèficit i deutes. “En això es justifica la utilització d'una retribució en règim d'ombra, que no es considerava deutora. I és veritat que és el que ocorre amb l'Autopista del Camí i amb el Canal de Navarra. No obstant això, el gastat en l'Autopista del Pirineu i en la primera fase del Canal es considera un deute”.

L'informe recomana al Govern que designi representants de les societats gestores d'autopistes per a un millor control financer d'aquests contractes. Perquè, encara que el nomenament està previst en el contracte, el Govern no ha designat representants des de 2014.

 


T'interessa pel canal: Azpiegitura handiak
2025-02-20 | Gedar
Les obres de construcció del TAV entre Vitòria-Gasteiz i Burgos segueixen endavant
Els primers treballs de la connexió del TAV amb Madrid i l'AVE costaran prop de 2.000 milions d'euros. Aquest cap de setmana s'ha celebrat una manifestació a Pamplona per a denunciar les condicions d'esclavitud en les obres de construcció del TAV.

TAV en Hego Euskal Herria: Una inversió de 15.000 milions d'euros per a arribar a Irun a alta velocitat?
Pamplona acollirà aquest dissabte una manifestació en contra del tren d'alta velocitat convocada per la plataforma AHT Gelditu, que partirà a les 12.00 de la Diputació. Les obres de construcció de la línia ferroviària entre Castejón e Pamplona/Iruña continuen i el... [+]

El Govern Basc modifica el Pla Territorial de Renovables per a ampliar les places d'eòlica a gran escala
El passat 20 de desembre el Govern Basc va aprovar la versió provisional del Pla i molts àmbits de capacitat “baixa i mitjana” apareixen ara com de capacitat “mitjana i alta”.

ADIF diu que les situacions d'esclavitud laboral denunciades en les obres del TAV són "falses"
Després de l'escandalós testimoniatge d'AHT Gelditu que denúncia que hi ha situacions d'esclavitud laboral en les obres del Tren d'Alta Velocitat de Navarra, la societat promotora d'aquestes obres, Adif, ha hagut de respondre públicament: -És mentida.

2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-28 | Estitxu Eizagirre
Muntanyes de l'Urumea Lliure
"El que realment necessitem és un canvi econòmic i social que respecti la riquesa natural, cultural i social"
La iniciativa popular “Urumearen mendian bizirik” ha reunit un gran nombre de persones en la plaça d'Hernani. Ha donat a conèixer els dos macroprojectes eòlics que es pretenen realitzar en aquestes muntanyes, ha explicat els danys que suposarien i ha fet una crida a tots... [+]

L'associació AHT Gelditu denúncia que hi ha situacions d'esclavitud en les obres del TAV a Navarra
En una roda de premsa en Pamplona/Iruña, AHT Gelditu ha denunciat que els treballadors del tren ràpid que s'està construint a Navarra es troben en situació d'esclavitud.

Denuncien que el TAV portarà la gran expropiació de terres agrícoles a Àlaba
Representants de les quadrilles d'Añana i Treviño, així com dels agricultors i ramaders alabesos, han denunciat l'enorme " menyspreu institucional" que sofreixen per les obres del TAV. En total, més de dos milions de metres quadrats es destinaran a l'expropiació de "terres... [+]

Ampliació de l'embassament d'Aquesta
El fantasma de la ruptura sempre és aquí
Després de la freda gota de València, l'ombra de la catàstrofe s'ha estès a altres llocs: què passaria si un temporal tan enorme colpegés l'embassament de Yesa? Resistiria la pressa? Es desbordaria l'aigua? Les preguntes són aquí i les pors també, perquè no seria la... [+]

2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


El Govern espanyol rebutja el parc eòlic entre Eskoriatza i Aramaio
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic del Govern espanyol ha rebutjat el parc eòlic Itsaraz, que la multinacional Statkraf tenia previst construir entre Àlaba i Guipúscoa.

Per un servei públic ferroviari de qualitat per a la Ribera

En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]


2024-12-31 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
Obres i obres per a difuminar la línia groga
És una època propícia per a lloar els assoliments del passat i, més encara, per a reivindicar les expectatives de futur. I així és a la Xina, em temo. Per cert, no és sorprenent que en les últimes hores del mes de desembre, avançant-se al pla previst, s'hagin realitzat... [+]

2024-12-31 | Usurbilgo Noaua
Un altre incendi en la incineradora
Els bombers van haver d'apagar un altre incendi el passat 27 de desembre en la incineradora de Zubieta, en la localitat guipuscoana.

2024-12-18 | ARGIA
La I basca no es connectarà amb Ipar Euskal Herria almenys fins a 2042
El Govern francès ha confirmat al Govern espanyol que el Tren d'Alta Velocitat no arribarà a Hego Euskal Herria (enllaç d'Irun) fins almenys 2042 anys després. No està entre les prioritats de París.

Eguneraketa berriak daude