Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Navarresa paga gairebé el doble del cost de l'Autovia del Camí pels peatges apagats

  • Queden encara deu anys per a finalitzar el contracte, per la qual cosa la Cambra de Comptes estima que Navarresa podria pagar més de 1.200 milions, tres vegades el cost de les obres.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

16 de febrer de 2023 - 11:11

Tres són les infraestructures navarreses que estan pagant pel sistema de retribució ombrejada: l'autopista del Camí, l'Autopista del Pirineu i les zones regables del Canal de Navarra. La retribució ombrejada és el sistema de gestió d'infraestructures emprat pels governs d'UPN, un tipus de col·laboració a llarg termini entre l'administració pública i les empreses. L'empresa construeix, finança i gestiona la infraestructura. Per part seva, l'Administració Pública haurà d'abonar la retribució que correspongui als usuaris fins a la finalització del termini de concessió. Llavors, la infraestructura quedarà en mans de l'administració. Encara caldrà esperar fins a l'any 2039.

Durant aquest període, els pagaments realitzats pel Govern de Navarra han superat àmpliament el cost de les infraestructures. L'Autovia del Camí és el cas més representatiu. L'acord va ser signat pel Govern i la societat Autovia del Camí en 2002, per un període de 30 anys. Amb un cost de 390 milions d'euros i fins al 31 de desembre de 2021, el Govern ha pagat 604 milions per la retribució de l'Autopista del Camí. Gairebé el doble. Encara queden deu anys més en la concessió, per la qual cosa la Cambra de Comptes estima que Navarresa podria pagar per fi més de 1.200 milions, tres vegades el cost de les obres. Galvantula S.L.O., propietària de la societat des de 2017. l'empresa demana al govern que modifiqui les condicions de la concessió al·legant els perjudicis causats per la pandèmia del COVID-19. L'assumpte ha arribat al Tribunal Superior de Justícia. De moment, no hi ha sentència.

El govern ja ha pagat el que va servir en el cas de la zona regable del Canal de Navarra. En la primera fase es van gastar 170 milions, que és el que ha pagat Navarra. El contracte per a la construcció i gestió de la primera fase de les zones regables del Canal de Navarra es va signar en 2006. Es lliura a la societat Zona Regable del Canal de Navarra. Accionistes Impact Navarra S.L.O. i són la Societat General d'Aigües de Barcelona S.A., amb un 50% cadascuna. La zona regable consta de 15 zones. La previsió inicial era regar 23.610 hectàrees. La concessió es va signar per 30 anys.

El més recent és el contracte de l'Autopista del Pirineu de 2009. La infraestructura va costar 271 milions d'euros i el govern ha pagat per l'ombra 160. Autovia del Pirinenc S.A.O. L'empresa va començar a gestionar la carretera en 2012. Canvis en els accionistes de la societat. Des de gener de 2020 només existeix un accionista: Iridiun Hermes Roads S.L. societat.

Va ser un plet sobre la longitud de l'autopista. El contracte inclou 46,097 quilòmetres. La construcció va ser una mica menor, 45,421 quilòmetres. El Tribunal Suprem va fer costat a l'empresa argumentant que calia tenir en compte el que deien els plecs. En conseqüència, el Govern de Navarra ha abonat a l'empresa uns 400.000 euros en concepte de suplement a cobrar des de l'inici del contracte. La sentència farà efecte fins a l'extinció del contracte.

També en aquest cas, l'empresa va sol·licitar la revisió de les condicions del contracte al·legant els danys de la pandèmia. Va ser rebutjada pel Govern de Navarra. L'empresa va demandar als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra rebutja el recurs al·legant que l'equilibri del contracte no s'ha trencat, ja que la seva durada és de 30 anys.

Recomanacions de la Cambra de Comptes

La Cambra de Comptes ha analitzat l'estat de les infraestructures realitzades pel sistema de retribució ombrejada. I aquí estan les dades. La sol·licitud de l'informe va ser realitzada pel Parlament, impulsat pel grup Geroa Bai. La Cambra de Comptes ha analitzat l'estat dels contractes, el seu control i la incidència de les infraestructures en el nivell de deute i en els futurs pressupostos.

La Cambra adverteix de la dificultat tècnica d'aquest tipus de contracte i explica que per això el Govern ha de delegar tot. “L'extensió del contracte exigeix revisions a molt llarg termini. En conseqüència, es produeixen qüestions de difícil previsió. D'aquí la necessitat d'un nou equilibri financer”, ha assenyalat la cambra.

Abans de realitzar aquest tipus de contractes, la Cambra li ha recomanat que l'Administració elabori plans de viabilitat: “En aquests informes, evidentment, ha d'analitzar alternatives de finançament d'infraestructures públiques. En tot cas, la decisió requereix una justificació clara. Així mateix, ofereix uns plans financers clars i revisables per la pròpia Administració. L'objectiu és que aquests treballs siguin realitzats per la pròpia Administració sense haver de sortir a l'exterior”.

Sol·licita també que abans de signar els contractes s'analitzi la seva incidència en els comptes de dèficit i deutes. “En això es justifica la utilització d'una retribució en règim d'ombra, que no es considerava deutora. I és veritat que és el que ocorre amb l'Autopista del Camí i amb el Canal de Navarra. No obstant això, el gastat en l'Autopista del Pirineu i en la primera fase del Canal es considera un deute”.

L'informe recomana al Govern que designi representants de les societats gestores d'autopistes per a un millor control financer d'aquests contractes. Perquè, encara que el nomenament està previst en el contracte, el Govern no ha designat representants des de 2014.

 


T'interessa pel canal: Azpiegitura handiak
2024-11-27 | Julene Flamarique
Les obres del TAV en la CAB es retarda almenys fins a 2027
El Govern Basc preveia que el Tren d'Alta Velocitat estarà llest en 2027 quan finalitzi el tram Astigarraga-Hernani al febrer de 2024. Ara, el Govern Basc ha iniciat la licitació de les obres de l'enllaç d'Arkaute, que ha posat a la disposició de l'empresa Euskal Trenbide Sarea,... [+]

2024-11-20 | ARGIA
Alerten que l'ampliació del pantà de Yesa és "una bomba de rellotgeria" si es col·loquen en ell gotes d'aigua freda
La Chunta Aragonesista ha demanat al Govern d'Espanya que revisi el projecte d'ampliació del pantà de Yesa, després del recent desastre de la gota freda. En cas de sofrir aquest tipus de pluges, Aquesta no tindria la capacitat suficient per a alliberar tota aquesta aigua, per... [+]

2024-11-13 | Iñaki Barcena
Megaprojecte turístic antidemocràtic

Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]


2024-11-13 | Leire Ibar
Presenten projectes per a la implantació de tres parcs fotovoltaics i eòlics en Àlaba
Mendia Wind ha explicat que el projecte eòlic de Valdegovía en l'oest d'Àlaba té com a objectiu incrementar el potencial de les energies renovables de la comarca. Per part seva, l'empresa San Miguel ISFV ha presentat el projecte per a la construcció de tres parcs... [+]

Condemnen al Port de Pasaia i al grup empresarial Algeposa per amiant
L'Associació Basca de Víctimes de l'Amiant (ASVIAME) ha denunciat que l'Autoritat Portuària de Pasaia i el grup Algeposa han estat condemnats per no garantir la protecció dels riscos laborals. Osakidetza ha denunciat l'ocultació de malalties professionals per part de... [+]

Muntanyes de l'Urumea Bizirik
"Les empreses eòliques venen més orgulloses als pobles petits"
Es tracta d'Erramun Galparsoro i Joxe Manuel Muñoz, veïns d'Aranoa, que han mort. Porten 22 i 30 anys, respectivament, vivint en un petit poble navarrès d'uns 440 metres d'altura que mira a la mar i té 114 habitants. Els dos formen part del recentment creat grup Urumearen... [+]

Comencen els treballs de sondejos en els terrenys del consell d'Otsobi sense demanar permís
Els treballs de sondejos previs per a la construcció del Tren d'Alta Velocitat en terrenys del consell d'Otsobi s'han iniciat sense que s'hagin facilitat informacions i sense petició d'autorització. La plataforma Stop Sondejos informa de la situació: "Els sondejos s'han iniciat... [+]

El Govern de Navarra demana modificar la llei per a tirar endavant la polèmica mina de Sangüesa
El Govern de Navarra s'ha vist sorprès per la puntada que el projecte miner Muga de Sangüesa ha donat des de l'àmbit judicial. Així ho ha reconegut el conseller de Transició Ecològica, Mikel Irujo, al final de la seva intervenció. Ha dit que s'hauria de modificar la Llei de... [+]

2024-10-23 | ARGIA
Manifestació "Macroprojectes no" el dissabte a Vitòria-Gasteiz
Més de setze plataformes s'han sumat a la iniciativa "Llaurava no està en venda" i "No als macroprojectes!" amb missatges i organitzant una manifestació conjunta: el 26 d'octubre a les 18.00 hores en la plaça de Bilbao de Vitòria-Gasteiz. A continuació, han llançat un missatge... [+]

Una sentència suspèn l'explotació de la mina Muga de Sangüesa
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha anul·lat l'autorització del Govern de Navarra a l'empresa Geoalcali per a l'explotació de la potassa, després del recurs interposat per Sustrai Erakuntza i Ekologistak Martxan.

2024-10-22 | Estitxu Eizagirre
Alvaro Campos oferirà una xerrada sobre energia el 24 d'octubre en Zizurkil
L'investigador i professor de la Universitat del País Basc oferirà la xerrada "Les xarxes elèctriques i el territori: el sistema energètic a debat". Els grups Herribizigune i Ezkeltzu Bizirik han organitzat conjuntament la xerrada.

2024-10-22 | Estitxu Eizagirre
Diputacions d'Àlaba al Govern Basc
INFORME EN EXCLUSIVA | "L'impacte ambiental del parc eòlic de Laminoria no és acceptable"
L'empresa Aixeindar, S. a. pretén construir una central eòlica i fotovoltaica denominada "Laminoria" en els terrenys d'Arraia-Maeztu, Iruraiz-Gauna i Sant Millán. Està per veure si aquest projecte rebrà l'autorització ambiental del Govern Basc. L'informe d'impacte ambiental... [+]

Eguneraketa berriak daude