França demana a Espanya que protegeixi més durament la frontera administrativa del Bidasoa
- França vol una “major cooperació” dels policies de tots dos països perquè entén que encara hi ha “moviments secundaris” entre tots dos estats. El 19 de gener es reuniran a Barcelona les dues principals autoritats per a signar l'Acord d'Amistat i Cooperació.
Gairebé dos anys després, la cimera entre França i Espanya se celebrarà el dia 19 en el Palau Montjuïc de Barcelona, per decisió del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. En ple ambient de protesta, se celebrarà una trobada amb la intenció de demostrar la bona relació entre tots dos països, i se signarà un Conveni de Col·laboració i Cooperació. No obstant això, no s'espera que en el contingut es reculli res especial. El primer ministre francès, Emmanuel Macron, encarregarà de paraula i cara a cara a Sánchez la constitució d'una “major cooperació policial” en els passos entre tots dos països. Segons el diari La Vanguardia, França estaria disposada a obrir tots els passos primaris i secundaris si es reforça la col·laboració dels serveis policials bilaterals. En concret, Macron suggereix “la creació d'unitats policials mixtes” i no sols per a reforçar la vigilància dels passos.
Segons l'acord de Schengen, les passarel·les entre tots dos països no poden tancar-se, però França argumenta que “afavoreix la seguretat”. Aquesta injustícia ha estat defensada públicament per França des de 2016, després de l'atemptat sofert a Niça. A més de les dirigides a l'Estat espanyol, les passarel·les a Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica van ser endurides pels pobladors. La pandèmia per COVID-19 va ser l'excusa i la situació s'ha prolongat fins a l'actualitat. A pesar que el Ministeri de l'Interior espanyol no ha tingut l'ànim de queixar-se als quatre vents, ha insistit amb freqüència que és hora d'ampliar les fronteres –també el president d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa i el president del Col·legi Jean-Rene Etxegarai han sol·licitat més d'una vegada l'obertura dels passos–. La Unió Europea pot intervenir més intensament, però no ha anat més enllà de les comunicacions verbals.
Protestes en el context de la Cimera
La Generalitat de Catalunya és atrapada enmig de la ruptura de les forces independentistes per la cimera entre França i Espanya. L'ERC s'uneix a la protesta convocada contra la reunió, però la presidenta Pere Aragonès estarà a la foto oficial amb Sánchez i Macron i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acudirà a la recepció. L'actitud del partit ha incidit i s'han estès opinions contràries al moviment independentista dels Països Catalans, com es pot llegir en els mitjans de comunicació. A més, Junts exigeix explicacions a Aragonés.
Migrante eta iheslari guztientzat bide seguruak eta erregulazioa eskatu dituzte Trintxerpe eta Donostia batu dituen Arrazakeriaren eta Xenofobiaren Aurkako 25. martxak.
Pairatu jazarpen hau dela eta, haien "harridura" eta "mina" nabarmendu dute Etorkinekin elkartasun sarekoek. Migratzaileak laguntzen segituko dutela argi utzi du Ipar Euskal Herriko kolektiboak.
Hego eta Ipar Euskal Herri arteko mugan, trenbide bazterretan, gauean… migratzaileen harrapaketan polizien kontrolak asko areagotu direla eta pertsona horien kontra Frantziako Polizia bidegabeki jokatzen ari dela salatu du hainbat elkartek: “Errefuxiatuen eskubideak... [+]
Irun eta Hendaia arteko mugen hestearekin, Afrikatik heldu migranteentzat bereziki gaitz da mugaren zeharkatzea.
EH Bai koalizioak deiturik, berrehun bat lagun elkartu ziren larunbatean Saran eta Hendaian, Frantziako Gobernuak Ipar eta Hego Euskal Herriaren arteko errepide batzuk hetsi izana salatzeko.
Bluetooth bidez, positibo eman duten pertsonen mugimenduak jarraitu ahal izango dituzte, eta haiekin harremanetan egon direnak prebentiboki isolatu. Horrez gain, erabiltzailearen historial medikoa gordeko du eta eguneroko sintomen agenda bete ahal izango du erabiltzaileak... [+]
Erresuma Batuan poliziaren dronak herritarrek konfinamendua betetzen duten edo ez kontrolatzen daudela salatu dute. Dronek leku publikoetatik irudiak grabatzen dituzte, eta irudi horiek Twitterrera igo, egin behar ez diren gauzen adibide modura.
2014an Melillako mugan bi etorkin kanporatzeagatik zigorra ezarri zion Estrasburgoko Giza Eskubideen Epaitegiak Espainiako Estatuari, identifikatu ez zituztela eta beraz, legea errespetatu ez zutela argudiatuz. Orain, atzera egin du epaitegiak, Espainiara sartzeko “legezko... [+]
34 identifikatu eta lau atxilotu ditu Espainiako Poliziak, eta lo lekua zuten kanpalekuak desegin dituzte. Urte osoan 800 pertsona inguru identifikatu ditu Espainiako Poliziak Bilbon, El Independientek argitaratu duenez.