La secció dècima de l'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó a l'agent de la Brigada Mòbil dels Mossos Daniel MC per colpejar la segona nit de mobilitzacions contra el desallotjament del Banc Expropiat en la vila de Gràcia de Barcelona el 25 de maig de 2016. El Tribunal considera que un agent antidisturbis amb targeta d'identificació personal 13516 és autor d'un delicte de lesions amb un instrument perillós, la prevalença del qual sobre el caràcter públic del seu càrrec resulta agreujant. A més, li ha imposat la suspensió de la seva activitat policial com a mosso d'esquadra durant els dos anys de condemna, la qual cosa, tal com preveu la llei, no suposarà privació de llibertat en mancar d'antecedents penals.

Després del judici celebrat els passats dies 29 i 30 d'abril en el Palau de Justícia de Barcelona, els tres magistrats redactors de la sentència consideren provat que la Policia va actuar "amb la intenció d'atemptar contra la seva integritat física" i que ni ell ni les poques persones que es trobaven en el lloc de la plaça van realitzar cap acció hostil, violenta, agressiva i el Mosso va colpejar a la seva mà esquerra.

La sentència és duríssima i no deixa lloc a dubtes: "No va haver-hi abús en una actuació justificada de l'agent, sinó una actuació injustificada, contrària a dret".

Així, en un document de 35 pàgines es desmunta l'estratègia de la defensa de l'agent, que es va basar a intentar demostrar que el policia agressor no es podia identificar. Els jutges, per part seva, asseguren que els set periodistes que van atestar a petició de les acusacions "van declarar de manera creïble i fefaent, sense posar o llevar gens diferent del vist i el sentit".

La sentència és duríssima i no deixa lloc a dubtes: "No es tracta que el comportament de l'agent no sigui proporcional a la forma en què va actuar l'agent, ja que havia d'utilitzar el seu defensa d'una altra manera o colpejar en un altre lloc menys vulnerable. La qüestió és que no estava justificat fer ús de la seva defensa. No va haver-hi abusos en una actuació justificada de l'agent, sinó una actuació injustificada, contrària a dret". Per això, el jutjat ha desestimat la petició de la jove que els fets es produïssin "per a complir amb un deure", en referència als fets.

No obstant això, l'Audiència ha rebutjat el delicte que l'acusació popular demanava contra els drets fonamentals, en nom del Centre Iridia de Defensa dels Drets Humans, reclamat pels advocats Sonia Olivella i Laura Medina. Sosté la decisió, afirmant que, a conseqüència del tumult que es va produir en aquell moment, existeix un "dubte raonable" de si l'acusat va sentir els crits de Rodríguez identificant-lo com a periodista, i afegeix que el redactor d'aquest mitjà de comunicació no portava el braçalet que acreditava la premsa, que no és un element d'ús obligatori, ni una càmera fotogràfica o una eina que li identificava com a professional de la comunicació més enllà del telèfon mòbil.

En el capítol econòmic, l'agent haurà d'indemnitzar a la víctima amb 7.275 euros en concepte de responsabilitat civil i abonar les costes processals, així com les de l'acusació particular exercida per l'advocada i codirectora d'Iridia Anaïs Franquesa. No obstant això, la sentència encara no és ferma i el Mosso encara pot interposar un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de deu dies.

Iridia ha enviat una nota de premsa als mitjans de comunicació en la qual destaca el següent: "Estem davant una sentència molt important que impedeix la impunitat, que a vegades atempta contra els periodistes en la seva activitat professional, que és fonamental per a garantir la llibertat d'informació", ha afegit. Finalment, segons aquest organisme, "els actuals mecanismes de control, avaluació, recerca i sanció del Grup de Mossos estan obsolets i requereixen una reforma en profunditat d'aquests". Les bases d'aquest canvi es concretaran en una Comissió d'Anàlisi sobre els models d'Ordre Públic i els mecanismes de control que s'haurien d'aprovar pròximament en el Parlament català, on esperen abordar "la necessitat de crear un mecanisme independent de control dels cossos policials que complementi els mecanismes interns".