Quin pes té la xarxa pública i que concertada en l'oferta educativa per a nens de dos anys en la CAPV?
- STEILAS analitza l'oferta educativa planificada pel Govern Basc per a nens de dos anys. Destaca la major oferta concertada en “municipis en competència”, especialment en municipis de més de 10.000 habitants.
En 113 dels 187 municipis que ofereixen educació en la CAPV només s'ofereix xarxa pública, dels quals 43 són escoles petites. En vuit municipis no hi ha oferta pública (La Pobla de Labarca, Iruraiz, Loiu, Anoeta, Ibarra, Irura, Lazkao i Usurbil), i STEILAS denúncia que en aquests pobles, en lloc de crear un col·legi públic, han ampliat el seu àmbit d'influència, és a dir, que si es vol matricular en la xarxa pública s'adapta un poble pròxim als nens i nenes d'aquests pobles.
El “xoc” entre la xarxa educativa pública i concertada es dona en localitats concretes, especialment en localitats de més de 10.000 habitants, “perquè l'educació pública garanteix el dret a l'educació en poblacions petites en les quals el negoci no és el dret a l'educació”, segons el sindicat. En concret, en 64 municipis de la CAPV podem trobar tant centres públics com concertats, i les dades obtingudes per STEILAS demostren que 34 d'ells tenen una oferta concertada superior a la pública, 28 tenen una oferta pública major i dues tenen la mateixa oferta.
Andoain i Zamudio, 15% d'oferta pública
STEILAS també ha fet una lectura de les dades i ha subratllat que als països on hi ha competència de totes dues xarxes s'està perdent la “escola pública”: “L'oferta de 2 anys per al curs 2023-2024 no arriba al 45% en 27 d'aquests municipis. A més, 13 localitats no aconsegueixen el 35%, amb casos extrems com Zarautz (32% d'oferta pública), Leioa (30%), Durango (28%), Bermeo i Orio (26%), Tolosa (24%) i Andoain i Zamudio (15%).
“Allí on hi ha oferta pública i concertada, l'escola concertada és la que major nombre de places ofereix i cedeix la funció subsidiària a l'escola pública. Aquesta situació s'agreuja en aquells municipis en els quals existeix una oferta excessiva de places escolars concertades, molt per sobre de les places necessàries, i en alguns casos se superen totes les necessitats d'escolarització del municipi”.
Per contra, afegeix que en alguns municipis que només tenen escola pública no hi ha suficients places públiques, per la qual cosa no se satisfan les necessitats d'escolarització d'aquests municipis, com Berriz, Derio, Urduliz, Legutiano, Astigarraga i Lasarte.
STEILAS adverteix que hi ha sobreoferta en la xarxa concertada i que s'estan oferint places innecessàries en diverses localitats, encara que hi hagi places públiques lliures sense cobrir en la mateixa localitat.
Pot llegir el document publicat per STEILAS en el següent enllaç.
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
.jpeg)
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
.jpg)
Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.
Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
