Convocats per la Plataforma contra les Cases d'Apostes de la Comarca de Pamplona, dissabte passat prop de dues mil persones es van manifestar en la capital navarresa contra aquest tipus d'empreses. Mentre el Govern Foral “analitza un canvi legislatiu que pot resoldre la preocupació social derivada de l'expansió del negoci”, va aprovar una moratòria que ha paralitzat durant sis mesos l'autorització d'obertura de les sales.

Rakel Pardo del Burg, membre d'Aralar, organització que impedeix la ludopatia a Navarra, va explicar que un grup interdepartamental estudia les competències forals i com abordar el problema d'acord amb la legislació, “perquè la normativa ha quedat en la llei de 2008 i cal actualitzar-la a l'era digital i a les cases d'apostes de després de 2012”. De fet, en 2011 les cases d'apostes de Navarra eren menys de 30 i, nou anys després, van anar 61.

“Els propietaris de les cases d'apostes argumenten que si s'elimina el joc presencial es pujarà via en línia, llavors el que proposem és delimitar-lo”, va precisar Marró. “En molts altres països així ho ordena la llei, però l'Estat espanyol va molt retardat i a Navarra cal buscar solucions”, va criticar.

Tal com va afirmar Alejandro Landaluce, president de la patronal de les cases d'apostes Cejuego, en una entrevista concedida al mitjà digital Eldiario.es al novembre, les empreses no es limiten a si mateixes: “Som empresaris i no filles de la caritat”, va aclarir. Vist així, “per descomptat, com jugaran bé?”, es pregunta Marró.

Suport a 75 organitzacions

El mes de novembre passat diversos veïns dels barris de Pamplona que consideraven perjudicial aquest comportament o la pròpia naturalesa d'aquest tipus d'empreses van posar en marxa una plataforma comuna. Amb l'objectiu de fer un salt qualitatiu al moviment, van decidir organitzar per primera vegada una manifestació i, al final, van sortir al carrer. “Vam fer campanya amb un gran nombre d'agents socials que poguessin estar implicats i amb l'objectiu de sumar al major nombre possible de grups socials a la nostra mobilització”, va explicar Aranguren. El resultat d'aquesta voluntat van ser 75 organitzacions unides, procedents de sindicats, partits, alumnat, educació, etc.

Segons Hodei, això va deixar clar que “la societat cada vegada està més sensibilitzada amb aquest tema”, però també va esmentar que “no es nota en el dia a dia” i que “ja estàvem tard”. “Però hem d'estar en primera línia per a donar solució al problema”, va reflexionar el membre de la Plataforma.

En aquesta labor, l'associació Aralar ha trobat a una nova companya, la Plataforma Contra les Cases d'Apostes de la Comarca de Pamplona. Aralar és una organització sense ànim de lucre creada en 1996 per familiars de persones afectades per la patologia del joc. A Navarra és l'única associació d'aquest tipus, i Marró diu que després de 24 anys manté les seves funcions: “Prevenció, suport, consultoria i recerca”.

Pots convertir-te en una ludoteca durant mig any

El context, no obstant això, ha canviat molt. “Abans, per exemple, en algun partit de pilota es podia fer una aposta intermitent; però avui hi ha molts mitjans per a fer apostes en qualsevol lloc i en qualsevol situació”, va resumir Aranguren. Les recerques han trobat una inquietant diferència entre les apostes de sempre i les sales d'avui dia, i és que el termini per a fer-se dependent sol ser entre cinc i deu vegades menor. És a dir, mentre una persona que practica monedes o aposta en el frontó triga una mitjana de 5 anys a fer-ho, una persona que juga en sales de joc o en jocs en línia només necessita un temps d'entre sis mesos i un any.

Per què? Els estudis d'Aralar conclouen que els nous tipus d'apostes “ofereixen més oportunitats i, per tant, resultats immediats”. De fet, les apostes actuals no es limiten al marcador d'un partit de futbol, sinó que també reben golejadors, targetes, etc. A més, animen al client a endevinar el que succeirà durant el partit a través de preguntes i prediccions provisionals, “trencant l'addicció”, va subratllar Rakel. A això cal afegir-li molta publicitat, encara que en Aralar estan segurs que s'impedirà "més aviat que ràpid". El resultat de tots aquests agents ha estat, en paraules de Rakel: “Portem anys avisant del que ha passat i molts polítics ens deien “alarmistes”. Ara, aquesta alarma ha estat ampliada, però això ha servit perquè en l'últim any es produeixi la resposta de la societat i, al mateix temps, es doni un advertiment a les institucions”.

Perfil de pacients de 18 a 25 anys

Per descomptat, l'aparició de noves malalties porta nous malalts. Aralar atén actualment 200 navarresos, dels quals al voltant de 115 estan afectats per ser familiars o amics en teràpia. Així descriu Rakel Pardo el nou perfil de la majoria dels 85 restants: De 18 a 25 anys, amb problemes econòmics greus i sense famílies desestructurades. En moltes ocasions, diu, “són homes i esportistes, per la qual cosa és possible pensar que tenen més capacitat per a endevinar els resultats esportius, ja que aquests són els jocs més habituals en l'actualitat juntament amb els en línia”. La representant d'Aralar ha analitzat que aquest tipus de jugadors “si guanyen al principi, poden sofrir un greu problema a llarg termini”. “En aquesta il·lusió del guanyador està el problema”, explica Hodei Aranguren, “a pesar que les empreses treuen beneficis promovent la ludopatia”. No obstant això, cal dir que “hi ha gent que juga a jocs com el de la bossa o el bingo, com sempre”, va recordar Marró.

Aralar utilitza el procés d'acolliment amb els pacients que atén, on s'analitza el grau d'addicció de cadascun, entrevistes amb el psicòleg i teràpia comunitària setmanal amb els altres malalts, “la forma més eficaç de curar”, com ha assenyalat Marró. Segons el tipus de jugador, hi ha quatre nivells: el social, el que es diverteix i pot controlar-se a si mateix; el professional, que té el joc com a professió; el problemàtic, que comença a dedicar massa temps i diners al joc; i el patològic, que pateix una malaltia de ludopatia reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut, és a dir, que destina gairebé tot temps i diners al joc. Aquest últim no és capaç de prendre decisions pel seu compte i pot veure's obligat a demanar préstecs o a robar diners per a poder continuar jugant.

Abolició o delimitació

Per a evitar-ho, la Plataforma de la Comarca de Pamplona exigeix una solució radical, ja que “mentre les cases d'apostes siguin legals continuarà havent-hi problemes”, segons Aranguren. No obstant això, coneix la direcció per a aconseguir-ho: “És clar que les lleis per a limitar les cases d'apostes són positives, però nosaltres tancarem les sales; no estem a favor d'aquests negocis i ens tindran davant”, va manifestar.