Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Sabíem que anàvem a sortir en dos baflas, però no com anaven a ser"

  • El 7 de juliol de 1985, dos presos bascos van aconseguir escapar de la presó de Martutene, en Donostia-Sant Sebastià. El concert d'Imanol Lartzabal a l'interior de la presó, i els dos bafles que van servir per a la funció van ser els encarregats d'escapar, el iurretarra Joseba Sarrionandia i l'oreretarra Iñaki Pikabea Piti. Han passat 36 anys des de llavors. Piti va ser detingut de nou i empresonat i, en total, va sortir en llibertat l'any 2000, després d'haver complert 19 anys de presó. L'oreretarra ha girat la vista enrere per a parlar de la famosa fugida de fa 36 anys que es va produir en Orio.

09 de juliol de 2021 - 10:36
Última actualització: 12:41
Argazkia: Oarsoaldeko Hitza

Ahir es van complir 36 anys des que va escapar de la presó de Martutene al costat de Joseba Sarrionandia Zaitegi. Com recorda aquell dia?

Com una cosa gran, bella, mundial. És una llàstima que no hi hagi hagut més. Tinc un bon record. Ja ho he oblidat una mica. Ahir, estant amb un amic navarrès, em va preguntar ‘quin dia és avui?’, i llavors em vaig adonar que era l'aniversari de la fugida, desgraciadament. Vaig agafar el telèfon i vaig cridar a Sarri —Joseba Sarrionandia—, no el va agafar primer i em va retornar la crida. També ell havia oblidat el dia.

Després de més de tres dècades en l'exili, enguany Sarrionandia ha tornat al País Basc. Ha pogut estar amb ell?

Fa dos o tres anys vaig estar a Cuba i allí l'última vegada que la vaig veure físicament. Més tard hem estat parlant per telèfon des que va venir. De sobte haurem de fer un menjar o una cosa així. Acaba d'arribar i encara trigarà una estona, m'imagino que estaran mirant a qualsevol cantonada i coneixent de nou al poble.

En més d'una ocasió ha dit que li va tocar, que es va realitzar el sorteig i li va tocar a vostè. Què va suposar quan et van dir ‘tu et vas fora’?

Això va ser de moment i al principi em va sorprendre.

Va sentir por?

No sabíem com anava a ser-ho. Sabíem que anàvem a sortir en dos baflas, però no sabíem com anaven a ser, la grandària, com havíem de ficar, fins que vegem la preocupació. Una vegada vist, vaig pensar: “Hem d'entrar aquí?”. A partir d'aquí comença a pensar en com sortirà, com serà… Per descomptat, una vegada dins dels bafles, a partir d'aquí ja no vèiem res, agusàvem l'oïda i escoltàvem. Aquest nerviosisme, aquesta ignorància, era només l'oïda. Record que quan va arribar la furgoneta per al concert anaven dos bafles i una guitarra, i suposo que ens van treure igual, però nosaltres no vèiem res. Fins i tot sentim obrir la porta dins de la furgoneta per a mirar, així fins que passem diverses portes, i finalment ens vam adonar que ja estàvem fora, que ens havíem anat de la presó.

Què va ser el més difícil una vegada que va aconseguir sortir?

El més difícil era no saber fins quan estaríem, no estàvem molt atapeïts, però tampoc estàvem del tot tranquils. Ho portàvem de la manera més tranquil·la possible, parlàvem, llegíem, vèiem la televisió, estàvem d'amagat ensenyant a peu al bebè de casa… Era una preocupació fins quan, estàvem acostumats a estar tancats en la presó, però és diferent, allí hi ha unes rutines.

La fugida té una altra anècdota. El teu germà va acudir a la presó de Martutene fugint de tu a la recerca de les teves coses. No és així?

Fa falta valor per a fer-ho, i ho va fer el meu germà. Es va anar, es va anar…

La fugida de tu i de Sarrionandia us va inspirar una cançó. Moltes vegades han ballat diferents generacions, i avui dia continuen ballant. Què sents en escoltar-la?

És una cançó marcida i la gent balla a salts. Fermin Muguruza va agafar una melodia que ja existia i després va adaptar la lletra per a comptar la nostra. És bonica. Relata la fugida d'una manera humorística.

L'escapada es va celebrar a Euskal Herria.

Imagini's, vull creure que seria el més humà dels éssers.

Vau tenir l'oportunitat d'escoltar el concert d'Imanol Lartzabal abans de l'escapada o en altres treballs?

Sí, ho sentim. Record que hi havia un pres social d'Errenteria i que havíem d'acostar-nos i quedar-nos sols per a fer l'escapada. Aconseguim marxar-nos.

Què vas pensar en el moment d'entrar en els Bafles?

Crec que no vaig pensar massa. Està programat si surt, però si no surt? També vaig pensar en això. Vaig pensar també en el que li succeiria si sortia. A l'altre costat, amb molta cura, estàvem en Ipar Euskal Herria, no ens movíem de les cases, ens movíem solos, no podíem explicar davant de ningú.

La seva evasió va durar a penes dos anys. Et van detenir en 1987. Li van posar més controls després de l'escapada?

En efecte, em van detenir als dos anys. Vaig estar empresonat en l'Estat francès i allí era un altre sistema. No em vaig adonar que havien fet un control especial amb mi, va ser similar al d'altres presos polítics bascos.

Va complir en total dinou anys de presó. Què destacaria?

No desitjo la presó a ningú. Destacaria la duresa, les mesures d'excepció imposades als presos polítics bascos, l'allunyament… L'angoixa. Per descomptat, a Herrera de La Manxa, allí estàvem nosaltres, uns altres en el Port de Santa María. Règim molt rígid. En Martutene hi havia una altra obertura, però no vull fer comparacions, molt menys entre les presons, perquè la presó és una presó i sempre ha estat per a nosaltres molt rígida, molt estreta, molt rigorosa. En l'època en què vam estar a Sòria, teníem tota una companyia per a cuidar-nos; eren grisos. Ens feien esbrinaments. Molt dur.

Va valer la pena l'evasió.

Per descomptat, sens dubte. La pena és que uns altres no han sortit bé, com el de Sòria. Sempre s'ho mereix. La major pena va ser que no sortís de Burgos, després de tants treballs, com no? Així és. Ara, a veure si fan els passos al més aviat possible. Els han acostat, ja no hi ha presos polítics bascos en les presons andaluses i si alguna cosa és, però va molt a poc a poc. Fa falta temps, tothom hauria de ser al carrer ara mateix, però fa falta temps. D'altra banda, no tenen lloc els ex presos que han estat detinguts pel cas 13/13 o organització d'acolliments de presos. Crec que la societat hauria d'activar el nus dels presos, més del que hi ha, més pels drets dels presos i preses.


T'interessa pel canal: Euskal preso politikoak
Una onada de ciutadans a favor de la solució definitiva per a presos, fugits i deportats
La manifestació convocada per Sare Herritarra dissabte passat a Bilbao ha omplert els carrers de Bilbo també en aquest començament d'any. En l'acte final han demanat acabar amb les lleis i tractaments d'excepció que s'apliquen als presos i construir una memòria "col·lectiva" per... [+]

135 presos polítics i 66 surten al carrer amb algun permís
Aquest dissabte se celebra a Bilbao la manifestació anual a favor dels presos i preses polítiques basques. Cada vegada hi ha menys presos, però quan en 2011 ETA va interrompre la seva activitat armada, pocs haguessin imaginat que, quinze anys després, desenes de presos... [+]

Noizko berrikusi ANren prozesuak eta epaiak

Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.

Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]


Possibilitat d'avanç

La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]


2025-01-07 | Leire Ibar
Sare celebrarà l'11 de gener la manifestació nacional a Bilbao sota el lema 'Definitivament'
Han anunciat que reivindicaran la fi definitiva del procés de solució i de tornada a casa, i que volen que els presos bascos estiguin a casa. Per a rebre ajuda econòmica, han posat en marxa la iniciativa Bizumkada Nacional.

2024-12-31 | Julene Flamarique
El durangués Guillermo Merino, en llibertat després de complir 24 anys de presó
Merino va ser detingut en 2001 i ha sofert la dispersió, ja que va passar gran part de la seva condemna en presons de fora d'Euskal Herria en condicions "difícils". Ara, ha recuperat la llibertat.

Ibai Ripodas: “Balorazio oso positiboa egiten dugu, orain gazteek sortu beharko dituzte presoei elkartasuna helarazteko bide berriak”

Hatortxu Rock jaialdiko 29. edizioa egingo da larunbatean Atarrabian. Sarrerak jada agortuta daude, baina txandak osatzeko laguntza behar da oraindik.


El dissabte se celebra l'Hatortxu Rock, l'últim de Villava
Tal com van anunciar els organitzadors, el 28 de desembre tindrà lloc el tradicional festival i al juliol de 2025 s'acomiadarà definitivament amb un festival especial de quatre dies per a "donar pas a noves eines". En total, disset bandes actuaran el dissabte.

El pres polític Orkatz Gallastegi abandona l'EPPK
El pres polític basc de Berango es troba actualment en la presó de Zaballa i ha anunciat en el seu escrit que ha abandonat el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos.

Sortides, circ de la solidaritat i alzheimer polític

Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.

Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]


2024-11-19 | Jon Torner Zabala
Fermín Muguruza: "M'agradaria saber si el lehendakari Pradales està d'acord amb el seu Departament de Justícia"
Fermín Muguruza va oferir dissabte passat un concert en la presó de Martutene, 39 anys després que els membres d'ETA Iñaki Pikabea 'Piti' i Joseba Sarrionandia s'escapolissin de la presó. Ara, després de les queixes de diverses persones pel concert, el Departament de Justícia... [+]

2024-10-29 | Leire Ibar
Dos presos de Pamplona han quedat en llibertat condicional
Josune Arriaga i Kontren Sola, respectivament, després de catorze i setze anys de presó, han sortit al carrer en llibertat condicional a través d'una resolució del Jutge Central de Vigilància Penitenciària.

Mikel Mundiñano (Sare)
"La reforma que harmonitzi les penes és un gran pas en la situació dels presos"
La Unió Europea va acordar en 2008 la refosa de les penes dels presos d'eta. Espanya no va complir amb aquesta ordre. Ha arribat la reforma de la llei. La mesura afectarà un total de 52 presos. Mikel Mundiñano, membre de l'associació Sare, ens ha donat els detalls en el... [+]

Segons càlculs de Sare
La reforma de la Llei 7/14 afectaria 52 presos i set sortiran immediatament
Això és el que ha anunciat aquest dijous l'associació Sare. S'ha intentat fins a l'últim moment que la reforma de la llei no es fes efectiva, però no cal tornar a votar en el Congrés, com pretenia el pàg. Per tant, aquesta mateixa setmana es procedirà a la publicació de la... [+]

Eguneraketa berriak daude