Navarra està pagant dues autopistes i un canal fins a 2045: 2.676 milions d'euros
- Els rastres de la gestió d'UPN a Navarra es veuran afectats durant molt de temps en nombrosos àmbits. El pagament de les tres grans infraestructures es realitza mitjançant peatges d'ombreig i els comptes públics es gravaran cada any amb la major duresa. Aquestes tres obres han tingut un cost de 976 milions d'euros, però el Govern de Navarra pagarà 2.676, 1.700 milions d'euros més que el cost, gairebé tres vegades més.
L'Autovia del Camí (Iruñea-Logronyo), l'Autovia del Pirineu i el Canal de Navarra són les tres infraestructures que UPN ha posat en marxa i les dades que estem comentant són els facilitats per la Cambra de Comptos de Navarra el passat 13 de novembre, corresponents als Comptes Generals de Navarra de 2019. UPN va decidir abonar aquestes infraestructures mitjançant peatges ombrejats, és a dir, les empreses a les quals es va concedir la concessió van assumir en un principi el cost total de la infraestructura i el Govern de Navarra els va abonar posteriorment una quantitat anual en funció del seu ús.
Aquests peatges tenen hipotecada a la Comunitat Foral, amb uns compromisos de pagament d'aproximadament 1.865 milions d'euros. Això significa que el Govern de Navarra gasta anualment uns 100 milions d'euros en el pagament d'aquestes infraestructures, aproximadament el 2% del pressupost. Aquestes dades han estat publicats aquest dilluns per Diari de Notícies. Aquests tres projectes han suposat ja un desemborsament de 811,5 milions d'euros –pendents dels 147 milions de l'ampliació del canal que s'està executant–, amb un cost total de 2.676 milions d'euros, dels quals 1.865 milions d'euros estan pendents de pagament: 1095 milions per l'autopista A-12 i els canals A-21 i 770.
Autopista del Camí
L'obra, que va comptar amb un pressupost de 300 milions d'euros, va tenir un cost aproximat de 389 milions d'euros i el Govern de Navarra va pagar 20 milions d'euros per la posada en marxa de l'autovia, al setembre de 2006, sis mesos abans del que es preveu. L'empresa adjudicatària va tenir beneficis des del primer moment. En el període 2007-2013 va guanyar 45 milions, segons l'informe de la Cambra de Comptos. El negoci ha estat tan bo que la propietat ha canviat quatre vegades de mà. Des del 30 de juny de 2017, l'explotació de la A-12 és propietat del fons d'infraestructures UBS.
Però el cost real ascendeix a 1.019 milions d'euros per al Govern de Navarra, inclosos les despeses de manteniment que assumeix l'empresa concessionària. Un negoci molt car per a les arques públiques: amb la fórmula clàssica del préstec el cost aproximat seria de 700 milions d'euros.
Per a 2017 –durant els deu primers anys d'explotació– l'empresa adjudicatària va rebre 427 milions d'euros, 38 més que el cost de la posada en marxa de l'autopista. En 2019, va cobrar un cànon de 49,4 milions d'euros i enguany facturarà menys, ja que la pandèmia ha reduït el trànsit.
Autopista dels Pirineus
La carretera A-21 és menys rendible. Els últims 15,8 quilòmetres (45 en total) que discorren per l'Autovia dels Pirineus per Navarra també estan realitzats per senderes ombrejades. El seu cost va ser de 271 milions d'euros.
Durant els dos primers anys d'explotació, l'A-21 no va ser el gran negoci que esperaven els promotors, ja que es van declarar unes pèrdues de 600.000 euros. En conseqüència, a l'octubre de 2013 es va presentar al Govern foral una reclamació per a restablir l'equilibri econòmic al·legant que la no construcció de l'autovia a partir de la frontera amb Navarra té un efecte negatiu en el trànsit. Ni el Govern de Navarra ni els tribunals van valorar la petició. A més de les queixes, l'empresa gestora guanyarà molts diners amb el negoci fins a 2045: ja ha recuperat 127 milions dels 271 milions invertits, i la Cambra de Comptos estima que rebrà altres 600 milions d'euros fins a arribar als 727.
Canal de Navarra
El canal encara està en obra i s'està executant la segona part. En aquest cas, el cànon anual s'abona entre el Govern Foral (85%) i els regants (15%). Aguacanal va ser l'empresa que en 2006 va posar en marxa la primera fase del projecte, després d'una inversió de 169 milions d'euros. Els principals accionistes van ser Acciona i Aigües de Barcelona (Agbar), amb un 35% del capital. El negoci és evident i la setmana passada es va saber que Acciona va vendre la seva participació en Aguacanal a un fons estranger. La segona fase, que està a punt d'acabar, tindrà un cost de 147 milions d'euros. Totes dues inversions, per tant, ascendeixen a 316 milions.
Fins ara, els cànons de la primera fase i l'increment dels impostos han suposat un cost per al Govern de 159 milions. Segons la Cambra de Comptos, caldrà pagar altres 770 milions d'euros (349 per la primera fase i 421 per la pròrroga) abans que concloguin els compromisos adquirits per UPN dins de 25 anys.
Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]