Com valoreu el pla energètic Horitzó 2030 que està elaborant el Govern de Navarra?
L'esborrany d'aquest nou Pla Energètic està liderat pel serral anterior. És com el pla anterior, no planifica un altre model que substitueixi a aquest model actual d'alt consum i gran balafiament. I no planteja una planificació democràtica d'acord amb les necessitats bàsiques a satisfer. Aquest pla cau en errors del passat: continua pensant en el creixement, i en cap moment parla de reduir el consum energètic.
Un pla energètic no és només electricitat i gas, és molt més: és un model de producció, un model de transport, un model de producció d'alimentació... i tot això a penes es toca en aquest pla. El que fa és deixar fer, sobretot a les grans empreses d'energia oligopolista.
A quin model energètic respon aquest pla?
El capitalisme verd, aquest Green New Deal, és una mera propaganda del gran capital, i ara es basa en el “reconeixement” de les energies renovables en aprofitar l'ona, sobretot l'eòlica i la solar
Segueix el capitalisme verd, aquest Green New Deal, pura propaganda del gran capital, que ara es basa en l'aprofitament de l'ona de “acceptació” de les energies renovables, sobretot l'eòlica i la solar. Tot això orientat a augmentar el marge de negoci de les empreses relacionades amb el sector energètic, que estan realitzant la transició del seu model de negoci, no la de la societat, que es basaria en les energies netes i en el respecte a la biodiversitat i al territori. El pla Horitzó 2030 també ho desenvolupa. Per això no planteja cap cop en la producció ni en el consum d'energia. En el cas de l'energia eòlica, no planteja res i amb totes les demandes de projectes de polígons eòlics i solars ja presentats, en la pràctica s'aconseguiria la quantitat d'electricitat d'origen renovable que el pla ha marcat en els seus objectius per a 2030, i encara estem en 2023! En marxa gratuïta, els plantejaments productivistes i consumistes ja seran superats en la realitat, cinc anys abans de la finalització del pla.
No aposta pel transport públic en matèria de transport per a reduir al màxim les emissions d'efecte d'hivernacle de mercaderies i transport privat. Aquestes emissions són responsables de la contaminació i del canvi climàtic, terme que a vegades els serveix de catapulta per als seus objectius desenvolupistes. El Govern continua apostant per models com el TAV, molt contaminants no sols per la necessitat massiva d'energia, sinó també per les emissions derivades de la seva producció, i perquè tot el procés de producció d'aquests projectes està basat en l'estractivismo: es necessita una maquinària pesant per a moure aquests munts de terres. Tot això per a aconseguir una gran velocitat, quan ja tenim un ferrocarril, l'única cosa que cal fer és apostar pel tren públic i social, aprofitant la majoria de les infraestructures ja existents.
Una altra de les contradiccions d'aquest pla és que aposta pel cotxe elèctric en lloc de per l'electrificació del transport. No són solucions elèctriques al problema de la mobilitat
I una altra de les contradiccions que té aquest pla és que aposta pel cotxe elèctric en lloc de per l'electrificació del transport. No són solucions elèctriques al problema de la mobilitat ni cotxes d'ús quotidià dels individus. Cal treballar en un altre camí per a aconseguir una menor contaminació del transport i un menor impacte sobre el territori i la biodiversitat. Però aquí hi ha obligacions amb algunes multinacionals lligades al sector de l'automòbil, i com és veritat que creguin milers de llocs de treball, també és veritat que no serà una solució. Ho estem veient, i els grans CEO del món de les grans marques de cotxes ja diuen que cada vegada es produirà menys i més car. Per tant, continuar apostant per un model industrial unilateral i productivista centrat en l'automòbil, sigui o no elèctric, és un error no sols en l'àmbit energètic, sinó no sols en l'ambiental, sinó també en l'econòmic i laboral.
La mobilitat és un gran nus...
No s'ha apostat per reduir la mobilitat, la qual cosa implica acostar els serveis i l'administració a la ciutadania, especialment en el medi rural. No es promou un model en el qual entendre que el transport ha de ser només per a coses imprescindibles. Per contra, els models de consum que es continuen promovent estan basats en les compres per internet, o en els grans centres comercials, per la qual cosa requereixen un gran desenvolupament de mobilitat per a la distribució de mercaderies o per a l'accés de la ciutadania a aquests centres comercials.
En alimentació no s'aposta per 0 km i productes de producció ecològica. Continuen apostant per facilitar la construcció de macrogranges o per ampliar les realitzades de forma alegal o fins i tot il·legal. No s'aposta per un sector primari viu que mantingui la població en petits pobles.
Continuen fent força en un model que col·lapsa, la qual cosa suposarà la instal·lació de grans polígons per a l'eòlica i l'energia solar, que només beneficiaran al gran capital
No s'aposta per republificar o nacionalitzar un sector estratègic com l'energia. La seva producció, distribució i comercialització ha d'estar en mans públiques, entre altres coses, per a evitar les fluctuacions del mercat energètic, que estan provocant que les petites i mitjanes empreses sofreixin i, sobretot, que els ciutadans augmentin tant els preus de l'electricitat en el seu habitatge. Cal tenir en compte que a Espanya es produeix més electricitat que mai amb energies renovables i que l'electricitat està més cara que mai. El lema que sempre ens venen és que amb les energies renovables, juntament amb tot el tema del tema verd, s'aconseguiria sobretot que els preus fossin els adequats perquè els ciutadans tinguessin accés a l'electricitat. I és fals que amb les energies renovables es genera més electricitat que mai, el preu de l'electricitat ha estat més car que mai, mentre que els dels sectors de l'oligopoli elèctric i hidrocarburs estan obtenint milers de milions d'euros de benefici.
En definitiva, en lloc d'apostar per un model energètic de caràcter democràtic, amb una planificació democràtica, que tindria un caràcter públic i universal, descentralitzat i desconcentrat... Es fa una cosa totalment inversa, i per això diem que és continuar fent força en un model que està col·lapsant i que això suposarà la instal·lació de grans polígons per a l'eòlica i l'energia solar, i aquests només beneficiaran al gran capital energètic: els fons de moltes inversions oligopolistes. Moltes de les àrees productives de l'agricultura s'estan quedant en mans privades estrangeres, cosa que significa que cada vegada tenim menys sobirania energètica i alimentària. I aquestes sobiranies són fonamentals per a una societat desenvolupada, justa, equilibrada i el més igualitària possible. I aquest pla energètic no l'impulsa i li beneficia poc.
Tampoc s'avança en la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
A Navarra comptem amb grans productors de gasos d'efecte d'hivernacle: centrals tèrmiques de Castejón, ciments d'Olazti i l'empresa Magna de Zubiri
Sí, a Navarra tenim molt grans productors de gasos d'efecte d'hivernacle, a part del transport per carretera amb combustibles fòssils, i són les tres centrals tèrmiques de Castejón, que en el seu moment es van fer de manera il·legal. Aquest pla ni els esmenta i convindrà a produir hidrogen mitjançant la combinació d'aigua i gas, i, per descomptat, l'hidrogen obtingut no és d'origen renovable. Un altre gran productor de gasos d'efecte d'hivernacle és la cementera d'Olazti i l'empresa Magna de Zubiri. Aquestes grans empreses continuaran rebent suport públic per a desenvolupar maneres de reduir algunes emissions. Amb aquests, i potenciant la ramaderia intensiva, i ampliant l'aprimament a l'aire lliure, s'està fomentant el mateix model de producció de magnesita en el Centre del Baztan, que produirà molts efectes ambientals. O bé construint infraestructures que requereixin molt moviment de terres i molt ciment, com el TAV.
Tot això és absolutament contradictori amb el que diuen, amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, amb parlar d'un altre model i d'economia circular… Tot és qüestió de pura qüestió i publicitat al capitalisme verd, que ens estan excitant a través dels mitjans de comunicació. I en aquest imaginari col·lectiu que estan sorgint, a més sembla que aquesta és l'única solució que hi ha, i això no és cert. Aquesta solució és una solució per als de sempre, perquè sigui un negoci per als de sempre.
A Navarra s'estan promovent línies elèctriques i s'està generant inquietud entre la ciutadania.
Amb el boom dels polígons eòlics i solars que es pretenen realitzar, el problema no es planteja només en les terres rurals en les quals s'implanten, sinó que cal portar aquesta energia perquè no es fa en benefici dels habitants de la zona. Aquestes infraestructures es construeixen com a negoci per a la integració de l'electricitat en la xarxa elèctrica espanyola. Les infraestructures d'aquesta mena de línies elèctriques no es posen en dubte, ni tan sols en el cas de la línia que creuarà Navarresa cap al País Basc, perquè finalment finalitzi el transport de l'electricitat a través de la línia submarina cap a França o Anglaterra. Aquesta línia té major impacte que les línies d'alta tensió actuals.
Aquestes infraestructures suposen un gran risc per a la biodiversitat i a més ocupen terrenys comunals de valor ramader. Si es vol garantir els aliments a tota la població, es menja un gra de patata o de cereals, però no un volt. I estan apostant per aquest model, que té un caràcter molt especulatiu i de negoci. I no s'aposta per augmentar la sobirania ni en l'alimentació ni en l'energia.
El model que vostès reivindiquen hauria de ser públic...
En el sector primari és necessari secundar petits projectes i eliminar les macrogranges, grans emissores de gasos d'efecte d'hivernacle
Hauria de ser un model públic, però vinculat a un model social i econòmic. Per exemple, en el sector primari és necessari donar suport a projectes petits, lligats al territori i orientats cap a la producció ecològica, i és necessari eliminar macrogranges que són grans emissores de gasos d'efecte d'hivernacle. Segons aquest pla, volen que Odieta sigui una macrogranja productora de biogàs, per la qual cosa a més obtindria subvencions per a reforçar el seu model de negoci.
També caldria apostar pel transport públic, sobretot apostant pel ferrocarril i eliminant al màxim el transport privat, independentment que aquest sigui de combustible fòssil o elèctric.
I és important que tot això es faci amb una planificació perquè la reducció d'emissions es basi sobretot en la reducció de consums. Per a això no és necessari produir més polígons eòlics ni més polígons fotovoltaics en àrees de biodiversitat. En els casos d'implantació de renovables, cal apostar per l'ocupació d'espais ja adquirits per l'ésser humà i el foment de comunitats energètiques. Però no aquestes comunitats energètiques que volen implantar, que al final fomenten “salvi a tu mateix”, sinó que ha de ser col·lectiva, entenent que no estan per a fer negoci.
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]