Els qui redactem i signem aquestes línies som joves d'entre 20 i 26 anys que ens hem unit en el context del relleu generacional d'Euskalgintza. En el nostre cas, hem decidit fer una aportació a la lluita del basc a Euskal Herria des d'Euskaraz. Cadascun de nosaltres, condicionats pel context concret viscut, ha tingut vivències i motivacions personals per a activar i treballar com a bascos en favor de la nostra llengua i de la comunitat de parlants. Però tots, d'una manera o un altre, hem notat que alguna cosa no va bé: encara bona part dels alumnes d'Euskal Herria continuen aprenent en models A, B i G; que moltes persones que com nosaltres han après en el model D no tenen motivació suficient per a expressar-se en basca; que la competència lingüística és molt escassa en general; que la falta de referents i la falta de transmissió cultural fa que ens vegin cada vegada més assimilats en basca.
És clar que en el procés de recuperació d'una llengua minoritzada no sols l'ensenyament reglat pot, sinó que és un element fonamental en les últimes dècades. Des que es va advertir que els sistemes educatius que tenim des d'EHE fa anys no euskaldunizan, les mancances que tenim són cada any més evidents. Es va reivindicar la necessitat d'un salt en les polítiques lingüístiques (inclosa l'educació) i a poc a poc tota l'Euskalgintza s'ha unit a aquest diagnòstic.
En aquest cas, des que va esclatar el debat de la Llei d'Educació de les tres províncies, el Consell d'Euskalgintza ha aconseguit unir als agents i sindicats que representen a la majoria àmplia de la comunitat educativa en tres eixos principals: un model generalitzat inclusiu amb el basc com a llengua vehicular i vehicular; un currículum basc centrat en la cultura basca; i el desenvolupament integral de l'educació no reglada en basca.
No podem permetre'ns respondre des del silenci o en to baix. Entenem que la negativa a aquesta llei, el plantar, és una obligació de la cultura basca i dels euskaltzales
Des d'EHE, a més d'adherir-nos a aquestes reivindicacions, plantegem les deu propostes que l'educació necessita per a euskaldunizar i que, per tant, hauria de recollir aquesta llei.
S'ha aconseguit un ampli consens social, però el que ens ve de nivell institucional és tot el contrari: una llei que, lluny de respondre a la situació que tenim, crearà les condicions per a aprofundir en la crisi que vivim en el procés de revaloració. Els partits que estan plantejant aquesta llei, PNB i PSE, ens estan donant l'esquena tant al conjunt de l'activitat cultural basca com a la comunitat educativa. És inacceptable que tirem endavant la llei que ens han presentat des d'Euskalgintza ignorant el que tants anys han lluitat i menyspreant les nostres reivindicacions. I al mateix temps inacceptable que els qui sostenien la nostra pròpia pancarta en la manifestació contra l'agressió contra els bascos, proposin aquesta llei anti-basca. Tenint en compte el context, almenys nosaltres, emmarquem clarament aquesta llei dins de l'agressió.
Per tot això, ens preocupa, donada la importància d'aquest tema, la falta de resposta que hi ha hagut fins ara des d'Euskalgintza, o almenys la humilitat de la resposta. Creiem que tots els vascófilos i Euskalgintza hem de fer PLANTO (sí, en majúscules) a aquesta llei, perquè si no es dona una resposta contundent a aquest insult, tornaran a menysprear els nous consensos amplis que s'aconseguiran. No podem permetre'ns respondre des del silenci o en to baix. Entenem que la negativa a aquesta llei, el plantar, és una obligació de la cultura basca i dels euskaltzales.
No són temps de braços plegats. És hora de recuperar el que estem perdent, d'enfortir-ho i d'obrir-ho a nous espais. I això només ho aconseguirem actuant. “Som joves i no estem d'acord” va ser el lema de la generació d'alguns de vosaltres. Perquè ho fem nosaltres, però és clar, els joves no podem sols i tots els que fins ara heu estat joves també us necessitem. Dins de 36 anys, perquè els joves que començaran a treballar en Euskalgintza no hagin de tornar a repetir el que avui estem reivindicant i el que demanaven fa 36 anys.
Per tant, us convidem a tots els euskaltzales i agents d'Euskalgintza al fet que ens sumeu a la protesta que realitzarem dijous que ve, 21 de juny, a les 09.00 hores enfront del Parlament de Gasteiz. Tots junts, plantem aquesta Llei d'Educació i reivindicemos l'Educació Basca que necessitem.
Signatura: Sugoi Etxarri Zabaleta, Luken Etxabe Aizpuru, Irati Areitio Sopelana i Intza Gurrutxaga Loidi (membres d'EHE).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]