Quan se'ns obliga a instar una llei d'obligat compliment
Els qui redactem i signem aquestes línies som joves d'entre 20 i 26 anys que ens hem unit en el context del relleu generacional d'Euskalgintza. En el nostre cas, hem decidit fer una aportació a la lluita del basc a Euskal Herria des d'Euskaraz. Cadascun de nosaltres, condicionats pel context concret viscut, ha tingut vivències i motivacions personals per a activar i treballar com a bascos en favor de la nostra llengua i de la comunitat de parlants. Però tots, d'una manera o un altre, hem notat que alguna cosa no va bé: encara bona part dels alumnes d'Euskal Herria continuen aprenent en models A, B i G; que moltes persones que com nosaltres han après en el model D no tenen motivació suficient per a expressar-se en basca; que la competència lingüística és molt escassa en general; que la falta de referents i la falta de transmissió cultural fa que ens vegin cada vegada més assimilats en basca.
És clar que en el procés de recuperació d'una llengua minoritzada no sols l'ensenyament reglat pot, sinó que és un element fonamental en les últimes dècades. Des que es va advertir que els sistemes educatius que tenim des d'EHE fa anys no euskaldunizan, les mancances que tenim són cada any més evidents. Es va reivindicar la necessitat d'un salt en les polítiques lingüístiques (inclosa l'educació) i a poc a poc tota l'Euskalgintza s'ha unit a aquest diagnòstic.
En aquest cas, des que va esclatar el debat de la Llei d'Educació de les tres províncies, el Consell d'Euskalgintza ha aconseguit unir als agents i sindicats que representen a la majoria àmplia de la comunitat educativa en tres eixos principals: un model generalitzat inclusiu amb el basc com a llengua vehicular i vehicular; un currículum basc centrat en la cultura basca; i el desenvolupament integral de l'educació no reglada en basca.
No podem permetre'ns respondre des del silenci o en to baix. Entenem que la negativa a aquesta llei, el plantar, és una obligació de la cultura basca i dels euskaltzales
Des d'EHE, a més d'adherir-nos a aquestes reivindicacions, plantegem les deu propostes que l'educació necessita per a euskaldunizar i que, per tant, hauria de recollir aquesta llei.
S'ha aconseguit un ampli consens social, però el que ens ve de nivell institucional és tot el contrari: una llei que, lluny de respondre a la situació que tenim, crearà les condicions per a aprofundir en la crisi que vivim en el procés de revaloració. Els partits que estan plantejant aquesta llei, PNB i PSE, ens estan donant l'esquena tant al conjunt de l'activitat cultural basca com a la comunitat educativa. És inacceptable que tirem endavant la llei que ens han presentat des d'Euskalgintza ignorant el que tants anys han lluitat i menyspreant les nostres reivindicacions. I al mateix temps inacceptable que els qui sostenien la nostra pròpia pancarta en la manifestació contra l'agressió contra els bascos, proposin aquesta llei anti-basca. Tenint en compte el context, almenys nosaltres, emmarquem clarament aquesta llei dins de l'agressió.
Per tot això, ens preocupa, donada la importància d'aquest tema, la falta de resposta que hi ha hagut fins ara des d'Euskalgintza, o almenys la humilitat de la resposta. Creiem que tots els vascófilos i Euskalgintza hem de fer PLANTO (sí, en majúscules) a aquesta llei, perquè si no es dona una resposta contundent a aquest insult, tornaran a menysprear els nous consensos amplis que s'aconseguiran. No podem permetre'ns respondre des del silenci o en to baix. Entenem que la negativa a aquesta llei, el plantar, és una obligació de la cultura basca i dels euskaltzales.
No són temps de braços plegats. És hora de recuperar el que estem perdent, d'enfortir-ho i d'obrir-ho a nous espais. I això només ho aconseguirem actuant. “Som joves i no estem d'acord” va ser el lema de la generació d'alguns de vosaltres. Perquè ho fem nosaltres, però és clar, els joves no podem sols i tots els que fins ara heu estat joves també us necessitem. Dins de 36 anys, perquè els joves que començaran a treballar en Euskalgintza no hagin de tornar a repetir el que avui estem reivindicant i el que demanaven fa 36 anys.
Per tant, us convidem a tots els euskaltzales i agents d'Euskalgintza al fet que ens sumeu a la protesta que realitzarem dijous que ve, 21 de juny, a les 09.00 hores enfront del Parlament de Gasteiz. Tots junts, plantem aquesta Llei d'Educació i reivindicemos l'Educació Basca que necessitem.
Signatura: Sugoi Etxarri Zabaleta, Luken Etxabe Aizpuru, Irati Areitio Sopelana i Intza Gurrutxaga Loidi (membres d'EHE).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]