El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat que almenys el 25% de les hores lectives s'imparteixin en castellà en tot el sistema educatiu català. El tribunal ha estimat així un recurs de l'Advocacia de l'Estat que va ser presentat en 2015 en representació del Ministeri d'Educació, llavors del pp, en la Comunitat Autònoma. Des de 2014 i fins ara, el Tribunal Suprem havia establert que el 25% de les assignatures s'impartissin en castellà a aquelles famílies que ho sol·licitin. La Generalitat s'ha negat sistemàticament, seguint el model d'immersió lingüística.
El Departament català d'Educació ha criticat que s'hagi difós abans la resolució als mitjans de comunicació El secretari de Polítiques Educatives, Carlos Martínez, ha denunciat que encara no han rebut cap notificació. Han anunciat que recorreran la sentència de l'Audiència Nacional.
Les crítiques dels moviments populars catalans i dels partits independentistes s'han succeït l'una després de l'altra. Òmnium Cultural ha afirmat que el català és "la nostra llengua de comunicació" i que compta amb un ampli suport al país. Molts han subratllat que el model d'immersió és la principal garantia de la cohesió social i han rebutjat el desafiament de l'Estat espanyol per a "atacar i reduir permanentment" el model educatiu a Catalunya.
Els jutges del Tribunal Superior de Justícia exigeixen a l'escola de Catalunya una "mínima presència" del castellà, que inclogui, a més de l'ensenyament de la llengua oficial, almenys una matèria curricular no lingüística de base. És la primera vegada que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc aplica aquest percentatge a totes les escoles catalanes. Els magistrats recorden que en el sistema educatiu "no hi ha prioritat" del català respecte del castellà i "no hi ha prioritat".
La nova Llei d'Educació, la LOMLOE, que està a punt de ser aprovada a Espanya, introdueix canvis en matèria de llengües cooficials, i deixa de ser el castellà llengua vehicular principal. Els impulsors d'aquest canvi, els partits abertzales, van defensar que la immersió era una forma de blindatge per a la ciutadania. Així ho van interpretar també partits de dretes, com el pp i Ciutadans, amb l'objectiu de fer una crítica feroç al Govern.
EHEk deituta, Baionan manifestazioa egin dute apirilaren 6an. Euskararentzat eta euskaldunentzat justizia eskatu dute, eta Euskararen Errepublika aldarrikatu. Hilaren 11n EHEko bi kide epaituko dituzte Baionako auzitegian desobedientzia ekintza bat egin izanagatik.
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]