Aquesta notícia ha estat publicada per Ipar Euskal Herriko Hitza i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.

Per Lapurdi, Naia Etxeberri i Irati Alcantarilla, per Baixa Navarra, Ekhi Perrier i Unai Harluxet, i per Zuberoa, Leire Casamajou, competiran demà en la final escolar d'Euskal Herria. Encara que pertanyin a diferents països, tots ells estan en la mateixa escola: En el liceu Bernat Etxepare de Baiona. Malgrat que Alcantarilla ha triat continuar a l'escola de bertsos d'Irun, tots ells caminen i caminen a l'escola de bertsos d'Etxepare, amb Aimar Karrika com a professor.

En sol·licitar la pedrera actual de joves bertsolaris com a Liceu Etxepare, Karrika diu: “Inevitablement sí. Obrim les nostres portes tant als de l'escola pública com als dels cristians, però la majoria de les escoles de bertsolarismo les tenim en Seaska. Tot està bé. En el 99% treballem amb alumnes de Seaska”. No obstant això, en Bizkitarte, per exemple, compta amb l'escola de bertsos de la localitat. “Sí, ho tenen. Cada vegada estem fent més força per a incorporar la bertso eskola als pobles, però com el seu punt de trobada és el liceu, ens resulta més fàcil anar a la deu. Tenen dues opcions: en el liceu i fora d'ell en alguns pobles com Azkain, Hendaia, Urruña”.

El bertsolari d'Auritz ha explicat com es treballa la improvisació en les classes, i quan han arribat al liceu del col·legi tenen més clara l'elecció: “La majoria d'ells arriben al Liceu després de quatre o cinc anys a l'escola de bertsos. Llavors, si coneixen el pas i el pas del bertsolarismo. Coneixen diferents grandàries i melodies. Han cantat versos. És cert que els temps dels col·legis són anys difícils per a ells, no saben si seguir o no seguir. És més, és un treball de motivació. Quan arriben al Liceu els fa una mica més seriosos i comencem a treballar en àrab”.

Karrika ha detallat els exercicis que es realitzen per a treballar el bertso, amb l'objectiu que els joves trobin la seva manera de cantar: “Comencem per exercicis molt simples: des de donar els quatre peus, donar el final del vers, fins a endinsar-nos en els oficis. A tenir una entrevista amb l'altre bertsolari: en el zortziko gran, en el zortziko petit, per punts, en solitari. I quines actituds poden adoptar dins d'això… Quines bertsos poden cantar en funció de les actituds… Identificar el vers de cadascun, què li agrada fer a cadascun i ajudar a tirar d'ell. És veure d'on poden venir els bloquejos i tractar d'alliberar-los o de canalitzar-los”.

El professor vol que treballin des d'ell i sense ser massa enfocats: “Ho creguin bastant lliurement perquè ens agrada ideològicament a nosaltres. Els donarem eines, però perquè parteixin de les seves idees”. Que vingui, doncs, donant-li temps. “Sabem que el procés pot ser més llarg. No estructurem els seus caps ni els seus versos, sinó tot el contrari. Després buscaran els instruments de manera que els donin forma. Nosaltres els donem eines al llarg de l'any”.

Primer campionat

El Campionat Escolar d'Euskal Herria és la primera plaça que els joves coneixen, encara que no la primera. “No és l'únic, però és cert que aquest és el primer gran salt. Per això, a vegades trobem dificultats perquè tots entrin en aquesta línia, com és normal. Les portem a les ikastoles a cantar i aquestes són les primeres places, però estan davant dels nens”. No és el mateix cantar en Sara davant un públic més ampli i més amic que en tota Euskal Herria. “Tenint en compte els dubtes, les inquietuds, la ignorància en 15 anys. De la mateixa manera, tot és esperit, desig d'experimentar. I dins d'això els entra un campionat en vers. Seran jutjats, però ho fan amb la confiança del company. És una competència, però van amb els amics, hi-hi ha-ha, però això és una cosa seriosa. Aquí se'ls uneix tot, i, al mateix temps, es veuen uns salts molt bonics en aquesta època, perquè porta a fer un compromís”.

Després de la victòria de la navegant Maddi Sarasua en 2012, no ha tornat a Ipar Euskal Herria la txapela d'escolaritat, i s'han imposat guipuscoans i biscains. No obstant això, les situacions no poden ser comparades ni en el context del llenguatge ni en el del bertsolarismo. Carrer: “Pot ser una diferència cultural i històrica i quantitativa, però no crec que arribin molt més temps. El que ocorre és que potser tenen més interioritzades altres seguretats que aquí encara no tenim arrelades. És inevitable que des de Guipúscoa s'actuï amb major número, que el bertsolarismo sigui més arrelat, etc., el que fa que els dos que arriben a la plaça tinguin formes més marcades”. D'aquesta manera, l'alumne veu als seus alumnes plens de geni, i les opcions estan obertes per a la gran final: “Després pot passar qualsevol cosa, perquè el nombre de versos és petit, i el talent està tant a Àlaba, com en Xilaba, com a Navarra”.

Veu perfectament la generació. “Amb molta il·lusió. Els hem vist des de molt petits, per on han començat i fins a on han arribat. Els veiem una evolució tremenda”. És seguir al marge del Liceu. “És la qüestió, la major de les nostres mancances, la que hem de treballar, i som molt conscients: Als 18 anys, què? Aquí hem de fer una gran força”. Perquè al costat del baix es dispersen per motius d'estudis, sigui a Bordeus, sigui a París o a altres llocs. “Si continuen fins als 24 anys amb aquesta labor, poden ser molt capaces de cantar bertsos. La veritat és que el major esforç en aquesta malaltia és el liceu, d'uns dos anys aproximadament, perquè abans que t'adonis que entres en el liceu, ets terminal. Si es queda aquí, es pot quedar bastant coix”.

Karrika diu que han pensat en un Xilaba per equips per a això —a més dels premis Hernandorena i les trobades de bertsolaris—, perquè puguin tornar a cantar i ajuntar-se amb els seus amics per a cantar bertsos. La que es va fer l'any passat, per primera vegada, ha de repetir-se en la tardor que arriba.