Mancant oportunitats per a viure allí
- Enfront dels factors econòmics que representen una cohesió social saludable, el desequilibri entre els grups d'edat que ha provocat la despoblació pot hipotecar el futur de la Muntanya Alabesa.
A Àlaba, Mendialdea és la comarca amb menor densitat de població (5 hab./km²), i només al País Basc, la comarca dels Pirineus de Navarra és la que presenta una menor densitat. D'aquesta manera, tal com ha recollit Gaindegia, "la despoblació és el major mal que té el territori". A principis del segle XX, la Muntanya Alabesa comptava amb uns 8.000 habitants, i en l'actualitat compta amb 2.912 habitants censats. "En els últims deu anys, la Muntanya Alabesa ha perdut el 8,3% de la població total de la CAB". De fet, la crisi econòmica que va seguir a la crisi econòmica de 2008 va provocar una gran pèrdua de població en el territori, i altres factors també han contribuït a aprofundir en la malaltia de la despoblació.
Els serveis, lluny
Així, l'Observatori per al Desenvolupament Econòmic i Social ha destacat en la recent fotografia socioeconòmica de les comarques del País Basc que Muntanya Alabesa s'ha quedat fora dels eixos centrals de l'ordenació territorial general i que els seus serveis bàsics estan molt lluny, "més lluny que en cap altre país".
Al seu torn, es tracta d'una regió amb un teixit econòmic feble, per la qual cosa Mendialdea ofereix poques possibilitats de "desenvolupar projectes de vida de manera integral" i "fa temps que no pot competir amb la capital".
Si ens fixem en les dades, el problema demogràfic de Mendialdea és evident:"La presència de nens a la comarca és molt baixa (11,6%), molt inferior a la d'Euskal Herria (-2,8%). No obstant això, el major buit es dona en les generacions de 15 a 29 anys, la presència dels quals es limita al 9,6% de la població". L'absència de generacions joves es vincula a una presència feble de dones, i les generacions majors de 45 anys tenen una presència major de l'habitual. "Sobre aquesta base, és difícil que hi hagi una representació equilibrada de les generacions en el futur", ha afegit. Els desequilibris i la falta de vitalitat entre els grups d'edat constitueixen els principals riscos de la cohesió social de la Muntanya Alabesa.
Cohesió social sana
No obstant això, Gaindegia també ha ofert dades esperançadores. De fet, la resta d'elements analitzats reflecteixen una cohesió social "saludable". Així, els desequilibris socioeconòmics entre la població són més baixos que en qualsevol altre territori de la CAPV. A més, a pesar que els recursos formatius són limitats, el nivell mig de formació de la població és mig, pel fet que entre les generacions joves està lligat al mercat laboral de Vitòria-Gasteiz.
Entre els factors positius, l'estudi apunta també que no són pocs els que s'acosten als pobles durant el cap de setmana o en les hores estivals, "és a dir, hi ha vitorians que mantenen una relació de l'una o l'altra manera amb el territori d'origen".
El sector primari és l'eix principal
L'agricultura i la ramaderia són l'eix econòmic per excel·lència de la Muntanya, representant el 41% del teixit econòmic. No obstant això, només el 12,6% de la riquesa la genera el sector primari. D'altra banda, la presència de la indústria és feble i només hi ha una gran empresa a la comarca dedicada a la indústria manufacturera. Quant al sector serveis de la muntanya, el seu desenvolupament és limitat i està orientat a satisfer les necessitats de les persones que viuen en el territori. Quant a l'ocupació, a la Muntanya Alabesa no hi ha tantes persones actives (1.500) com a ocupacions (880), i hi ha una gran dependència de la capital, és a dir, la part més important de les persones empadronades té el seu lloc de treball a Vitòria-Gasteiz, sobretot en el sector serveis o indústria. En qualsevol cas, la taxa d'activitat de la població (81,5%) supera a la del País Basc (+4,7%) i la Muntanya Alabesa presenta un PIB per càpita superior al d'Àlaba (37.100 euros) gràcies a la despoblació. D'altra banda, la renda personal disponible mitjana anual dels residents és de 15.900 euros, lleugerament inferior a la d'Àlaba.
2014 eta 2020 urteen artean 350 biztanle galdu ditu Zuberoak (-%2.55). Galera handienak Maule, Barkoxe, Sohüta, Garindaine, Ligi, Mitikile, Atharratze, Bildoze, Altzai eta Montori herrietan izan dira. Haatik, zenbait herritan biztanle kopurua emeki goratzen ari da.
Azken biztanle kontaketaren arabera, Lapurdiko kostaldeko herri bakarra da Ziburu beheranzko joeran dagoena. 6.800 izatetik 6.200 biztanle izatera pasa da azken sei urteotan.
Hurrengo urtean India izango da munduko herrialderik populatuena, Txinaren aurretik; datorren azarorako, 8.000 milioi herritar izango ditu planetak; zortzi herrialdetan kontzentratuko da biztanleriaren hazkunderik handiena; baina oro har jaiotze tasa txikitzen eta biztanleria... [+]
De tant en tant, sento o llegeixo una preocupació que normalment passa per la vora de la meva atenció: la població envelleix. M'ha passat recentment. I a través d'un capbussó de dades em solen desgranar el ritme i la geografia d'aquest envelliment. Dona la temptació de... [+]
Herri eta bailara ugari basamortu bihurtzen ari da Euskal Herrian. Lan eta zerbitzurik gabe, egungo merkatuak bazterturiko eremuotan nola bizi? Egoera hori irauli nahi du Udalbiltzak, eta horretarako, logika lehiakorretik at, pertsonak erdigunean jartzen dituen ekonomia... [+]
