Més de 47.000 persones van morir a Europa per la calor l'any passat
- Va ser l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid d'Europa, segons l'estudi realitzat per ISGlobal. Els estats del sud d'Europa són els que presenten majors taxes de mortalitat. Els objectius fixats en l'Acord de París no s'estan complint.
Més de 47.000 persones van morir a Europa a causa de les altes temperatures l'any 2023, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) realitzat en 35 estats. Va ser l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid registrat a Europa. Segons l'estudi, més del 57% de la mortalitat global (més de 27.000 morts) es va produir per dues onades de calor, que es van produir a mitjan juliol i a la fi d'agost. En total, s'han comptabilitzat 47.690 defuncions, de les quals 47.312 (és a dir, el 99,2%) han correspost al període més càlid de l'any (del 29 de maig a l'1 d'octubre). L'estudi d'ISGlobal sobre les dades de l'any 2022 va mostrar que la calor estival d'aquest any va causar al voltant de 61.000 morts, la major càrrega de mortalitat relacionada amb la calor en l'última dècada.
Els investigadors creuen que el nombre de morts relacionades amb la calor podria augmentar l'any 2023. Al no existir registres de mortalitat diaris ni homogenis, l'estudi s'ha realitzat a través dels recomptes setmanals de defuncions d'Eurostat. En un estudi publicat en la revista Lancet Regional Health – Europe, els investigadors assenyalen que l'ús de les dades setmanals pot suposar un menyspreu de la càrrega de mortalitat relacionada amb la calor, i a través de la utilització d'una metodologia que corregeixi aquesta tendència, calculen que en 2023 les morts podrien rondar els 58.000.
Disminueix la vulnerabilitat a la calor
Segons càlculs de la ISGlobal, si les temperatures registrades en 2023 s'haguessin registrat en el període 2000-2004, les defuncions relacionades amb la calor haurien superat les 85.000, la qual cosa suposa un 80% més que en el període 2015-2019. La investigadora d'ISGlobal Elisa Gallo ha destacat el cas de les persones majors, i es calcula que en el cas de les persones majors de 80 anys el nombre de morts relacionades amb la calor es duplicaria. “Els nostres resultats demostren que en aquest segle s'han produït processos d'adaptació de la societat a les altes temperatures que han reduït dràsticament la vulnerabilitat de la calor i la mortalitat dels últims estius”, ha assenyalat el citat investigador.
Segons l'estudi, les dones i les persones majors presenten una major vulnerabilitat a la calor. La mortalitat relacionada amb la calor va ser un 55% superior en les dones que en els homes. La majoria de les morts es produeixen en persones majors de 80 anys.
Estats del sud d'Europa amb les majors taxes de mortalitat
Es calcula el nombre de defuncions per cada milió d'habitants dels 35 estats que s'han analitzat. En termes absoluts, dels 47.690 morts per la calor, Itàlia, Espanya i Alemanya són els països on més morts s'han produït.
Grècia ha registrat 393 morts per cada milió d'habitants, Bulgària 229, Itàlia 209, Espanya 175, Xipre 167 i Portugal 136.
En Hego Euskal Herria, la major part de Bizkaia
S'han realitzat càlculs d'Àlaba, Guipúscoa, Bizkaia i Navarra. Quant a les persones mortes per la calor, en Bizkaia van morir 211 persones, a Guipúscoa 121, a Navarra 56, i a Àlaba 40.
Quant a la taxa de mortalitat per calor per milió d'habitants, Bizkaia (185) i Guipúscoa (168) són els territoris amb major taxa de mortalitat, seguits per Àlaba (123) i finalment Navarresa (85).
Incompliment de l'Acord de París
L'investigador de la beca Consolidator EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca, Joan Ballester Claramunt, s'ha mostrat crític per l'incompliment dels objectius planificats en l'Acord de París: “En 2023, gairebé la meitat dels dies van superar els 1,5 °C establerts per l'Acord de París i Europa s'està escalfant més del doble de la mitjana mundial. Les projeccions climàtiques indiquen que és possible superar el límit de 1,5 °C abans del 2027, la qual cosa ens deixa una finestra d'oportunitat molt petita".
En l'Acord de París de 2015, els Estats van convenir que la temperatura mitjana de la superfície mundial a llarg termini havia d'estar per sota dels 2 °C dels nivells preindustrials i que havien d'intentar limitar entorn de 1,5 °C, segons ha recollit United Nations Climate Change. “És urgent aplicar estratègies per a reduir encara més la càrrega de mort dels estius més càlids que s'aveïnen”, ha assenyalat l'investigador esmentat anteriorment en el Consell Europeu de Recerca.
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
