Va néixer a Santiago de Compostel·la en 1920 i acaba de morir en el bany de La Reina (lloc del cognom Larrain dels seus avantpassats). Va ser professor durant 22 anys i la seva passió pel teatre: actor, director i escriptor de teatre.

També va escriure: L'antihistòria d'un lluitador, publicada en 1993, va ser escrita durant la dictadura de Pinochet i és una biografia sobre el sindicalista Clotario Blest. També va escriure novel·les basades en personatges històrics com Violeta Parra. L'any 2000 va escriure els seus testimoniatges en el llibre Difícil embolcall (Era impossible guardar-ho...).

Va formar part del moviment Dones per la Vida, grup de dones contra la dictadura. L'objectiu era restablir la democràcia i es van dur a terme actes espontanis, pacífics i marxes públiques, amb l'objectiu d'influir en la societat.

Encara que no podia parlar en els últims anys, sí que va expressar per escrit el seu suport a les mobilitzacions socials iniciades el passat 18 d'octubre (com es pot veure a la foto):

El bebè a França amb el seu avi fugint de la dictadura

Fins als vuit anys, el seu avi (el pare de la seva mare) va viure a França amb Eliodoro Ponce Yanez de Lleó, i al seu retorn es va oblidar del castellà. Eliodoro Ponce es va fer càrrec del Partit Liberal i en 1894 va ser nomenat diputat. En 1917 va fundar el diari La Nació, però va haver d'exiliar-se en 1927 fugint de la dictadura de Carlos Ibáñez del Camp. El dictador es va fer amb el periòdic i el va convertir en altaveu de la dictadura. El seu net Mónica va acompanyar a Eliodoro Ponce a l'exili.

Fugida i rival de la dictadura de Pinochet

Monica Echeverría i el seu marit Fernando Castillo Velasco van ser a la Universitat de Cambridge al Regne Unit amb motiu de la militància del seu fill i filla en el moviment revolucionari MIR. El Museu Guggenheim Bilbao va acollir l'esdeveniment entre 1974 i 1978.

Al seu retorn, va organitzar una exposició sobre art eròtic en la Universitat Catòlica al voltant de 1980. En 1981, durant la dictadura de Pinochet, va dur a terme l'Operació Chancho, al carrer Fumat del centre de la ciutat, alliberant un porc perquè travessés el carrer corrent, amb la mateixa txapela que Pinochet. En 1988 va ser cofundador del moviment Independents pel Consens Democràtic, que va reunir persones contràries a la dictadura que no militaven en partits polítics.

En 2003, amb motiu del 30 aniversari del cop d'estat, va realitzar el següent teatre de ràdio: L'última epopeia de Salvador Allèn.

Avantpassats bascos, fortunos

A través de la pàgina web que permet analitzar la genealogia, amb vuit generacions més de Mónica Echeverría, es pot veure que és descendent d'índies "" de Navarra cap a 1680. No precisament pel cognom Echeverria, que prové d'un parent que va marxar de Sevilla. Lekaroz i Larrain són dos dels cognoms més estimats d'Euskal Herria.

Pedro Lecaros es va traslladar a Santiago des de Berroeta (Ziga, Baztan) i va ser alcalde en 1736. El seu cosí petit Micaela es va casar amb Lecaros Ovalles i va tenir descendents amb ell.

La filla de tots dos, María Josefa Lecaros Lecaros, es va casar amb Juan Francisco Larraín Truja, i aquest home també havia anat de Navarra a Xile: Santiago Larrain Vicunya, nascut en Aranaz en 1666. Santiago va acumular una gran fortuna (1.500 ukuilus) i va consolidar tant la finca com la propietat en Tobhija, avui dita La Reina, per efecte del seu cognom.

Són moltes les famílies que han estat alcaldesses de Santiago, i també hi ha els qui han ocupat més càrrecs en política: Manuel Echeverría Larraín va ser diputat i va participar en l'elaboració de la Constitució xilena i va signar com a diputat la primera constitució en 1828.

Mare escriptora famosa

María Flora Yáñez era la mare de Mónica Echeverría. Va escriure contes i novel·les. Entre 1933 i 1980 va publicar 14 treballs.