Al final de la regata disputada en Lekeitio en l'Eusko Label Lliga organitzada per l'Associació de Clubs de Traineres el passat 25 de juliol, els treballadors de l'ACT TV encarregats de la comunicació del campionat van sol·licitar una entrevista a un remer de Donostiarra Arraun Elkartea. És habitual que en cada regata s'entrevisti diversos remers per a difondre aquestes declaracions a través de les xarxes socials.
Un remer ha denunciat que abans de fer l'entrevista li van dir que havia de fer les declaracions en basca i castellà, quan li van posar el micròfon. “Els vaig dir que jo només volia fer-ho en basc i em vaig negar, al·legant que m'ajudarien a fer-ho en castellà. Els vaig insistir que el coneixement de l'idioma no era un problema, sinó una qüestió de principis, jo volia fer les declaracions només en basca, però em van respondre que estàvem en l'ACT i que calia abandonar els principis. Els vaig dir que podien subtitular-los si ho volien, però vaig mantenir que ho faria en basc. L'entrevistador va començar a enfurir-me i em vaig llevar el micro de compromís amb la meva llengua i em vaig anar sense fer l'entrevista", ha denunciat el remer.
"Jo volia fer les declaracions només en basca, però em van contestar que estàvem en l'ACT i que calia abandonar els principis"
“Estem a Euskal Herria i la nostra llengua nacional és el basc. He adquirit el ferm compromís d'intentar viure en basc, fins i tot en situació d'opressió, i no renunciaré a aquesta lluita”, ha declarat posteriorment.
Euskal Herrian Euskaraz ha denunciat els fets. "És inacceptable que als euskaldunes se'ls imposi l'obligació d'expressar-se o no en castellà. A més de ser una greu vulneració dels drets lingüístics dels euskaldunes, alimenten la situació de segon nivell del basc. El basc es manté com una opció, un complement que no és imprescindible, mentre que l'espanyol o el francès s'imposa com una opció important i imprescindible per a totes les activitats. Rebutgem absolutament aquest tipus d'actituds", han assenyalat.
L'EHE insta els responsables de la Lliga Act a rebutjar aquest tipus de conductes vulneradoras de drets lingüístics i a respectar l'elecció dels remers pel basc. Així mateix, sol·licita una revisió de la pràctica lingüística de la Lliga, especialment referent a l'ús del llenguatge en les comunicacions i xarxes socials, on l'ús del basc és totalment marginal, simbòlic. "És absolutament inacceptable l'obertura uso que la Lliga Act dona al basc en la comunicació pública", ha afegit.
Finalment, Euskal Herrian Euskaraz vol animar a totes les persones del món de les traineres, especialment als remers, al fet que mantinguin la seva aposta pel basc. "Volem animar que tant les declaracions públiques com qualsevol altre ús de la llengua es facin únicament en basca, ja que és un dret innegable. Convidem que el basc també es normalitzi en les regates i al fet que els euskaldunes puguem viure en basc en una actitud euskaltzale ferma".
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]