Al final de la regata disputada en Lekeitio en l'Eusko Label Lliga organitzada per l'Associació de Clubs de Traineres el passat 25 de juliol, els treballadors de l'ACT TV encarregats de la comunicació del campionat van sol·licitar una entrevista a un remer de Donostiarra Arraun Elkartea. És habitual que en cada regata s'entrevisti diversos remers per a difondre aquestes declaracions a través de les xarxes socials.
Un remer ha denunciat que abans de fer l'entrevista li van dir que havia de fer les declaracions en basca i castellà, quan li van posar el micròfon. “Els vaig dir que jo només volia fer-ho en basc i em vaig negar, al·legant que m'ajudarien a fer-ho en castellà. Els vaig insistir que el coneixement de l'idioma no era un problema, sinó una qüestió de principis, jo volia fer les declaracions només en basca, però em van respondre que estàvem en l'ACT i que calia abandonar els principis. Els vaig dir que podien subtitular-los si ho volien, però vaig mantenir que ho faria en basc. L'entrevistador va començar a enfurir-me i em vaig llevar el micro de compromís amb la meva llengua i em vaig anar sense fer l'entrevista", ha denunciat el remer.
"Jo volia fer les declaracions només en basca, però em van contestar que estàvem en l'ACT i que calia abandonar els principis"
“Estem a Euskal Herria i la nostra llengua nacional és el basc. He adquirit el ferm compromís d'intentar viure en basc, fins i tot en situació d'opressió, i no renunciaré a aquesta lluita”, ha declarat posteriorment.
Euskal Herrian Euskaraz ha denunciat els fets. "És inacceptable que als euskaldunes se'ls imposi l'obligació d'expressar-se o no en castellà. A més de ser una greu vulneració dels drets lingüístics dels euskaldunes, alimenten la situació de segon nivell del basc. El basc es manté com una opció, un complement que no és imprescindible, mentre que l'espanyol o el francès s'imposa com una opció important i imprescindible per a totes les activitats. Rebutgem absolutament aquest tipus d'actituds", han assenyalat.
L'EHE insta els responsables de la Lliga Act a rebutjar aquest tipus de conductes vulneradoras de drets lingüístics i a respectar l'elecció dels remers pel basc. Així mateix, sol·licita una revisió de la pràctica lingüística de la Lliga, especialment referent a l'ús del llenguatge en les comunicacions i xarxes socials, on l'ús del basc és totalment marginal, simbòlic. "És absolutament inacceptable l'obertura uso que la Lliga Act dona al basc en la comunicació pública", ha afegit.
Finalment, Euskal Herrian Euskaraz vol animar a totes les persones del món de les traineres, especialment als remers, al fet que mantinguin la seva aposta pel basc. "Volem animar que tant les declaracions públiques com qualsevol altre ús de la llengua es facin únicament en basca, ja que és un dret innegable. Convidem que el basc també es normalitzi en les regates i al fet que els euskaldunes puguem viure en basc en una actitud euskaltzale ferma".
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]