Aquesta entrevista ha estat publicada pel mitjà Klitto-eus i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.

Com es desconstruye el masclisme des de les aules?

Es desconstruye amb coeducació; portant el feminisme a les aules i treballant la igualtat de manera transversal en totes les assignatures, en tots els espais, en l'organització de centres… quan correspon a la comunitat educativa. En realitat, és tan senzill com complir la llei. Perquè en l'Estat espanyol tenim diverses lleis orgàniques que ens obliguen a treballar la igualtat a les aules.

Com treballar les lliçons des d'una perspectiva feminista?

En totes les assignatures hi ha temes que es poden treballar transversalment des del punt de vista feminista. Així es treballa la igualtat entre dones i homes. És important tenir en compte algunes claus de coeducació i aplicar-les a totes les assignatures: potenciar la visibilitat de les dones i valorar les aportacions realitzades en tots els àmbits; utilitzar l'ús inclusiu del llenguatge; potenciar les masculinitats igualitàries i les feminitats empoderades; lluitar contra la LGTBfobia; aprendre a resoldre els conflictes de manera pacífica; radicalitzar els estereotips de gènere; treballar l'autonomia personal des de la igualtat; afavorir la coeducació; donar suport a les actituds contra la violència…

Quines conseqüències té no incorporar la perspectiva feminista?

Les conseqüències de no incorporar la perspectiva feminista les veiem diàriament a les aules, al carrer, en els informatius… Vivim en una societat masclista: en una societat que permet que els membres del ramat siguin al carrer; en una societat que permet la bretxa salarial; en una societat on hi ha falta d'igualtat i sostre de cristall. Cal tenir en compte que tota la gent que passa pels nostres carrers ha passat pel sistema educatiu, per això és un sistema educatiu important per a consolidar la igualtat. No és un treball que es pugui fer d'un dia per a un altre, és un treball que requereix temps, però que donarà els seus fruits en el futur. Val la pena treballar per una societat millor i igualitària.

Creus que tothom és capaç d'educar en igualtat?

El primer que es necessita per a educar en igualtat és la formació, és necessari que aquesta igualtat es doni dins d'un mateix. Quan una persona és igualitària, transmet i, per tant, educa en igualtat. Per tant, no tothom pot educar en igualtat, perquè alguns tenen ideologia masclista i el que ells transmeten és desigualtat i discriminació. Els centres amb idees basades en l'exclusió mai podran educar en igualtat, com cap racista pot educar en justícia i inclusió.

Com aconseguir la conscienciació del professorat?

La formació és necessària per a garantir la participació del professorat. És sabut que la formació canvia la mirada del professorat, és a dir, el problema del professor que no educa en igualtat no és que sigui masclista íntegrament, sinó que mai ha reflexionat sobre això. Per tant, el més important per a treballar contra la discriminació és la identificació, i això és el que es fa a través de la formació. Hi ha molts professors que han rebut formació en coeducació i a gairebé tots els ha servit per a canviar la mirada. Són aquests professors els que estan fent una gran feina a favor de la igualtat. La clau està en la formació, la formació i la formació. És una pena que aquesta formació no s'imparteixi des del principi, des de la universitat. D'aquesta manera, no haurien de sacrificar el seu temps lliure després.

Quines responsabilitats tenen els alts càrrecs polítics d'educació?

Tenen la responsabilitat de fer lleis, crear normes, supervisar i educar al professorat. Tot està al seu abast perquè la igualtat es converteixi en prioritat en l'educació. No sols per a posar tiretes i assimilar-les en igualtat, sinó per a posar la igualtat de veritat al cap de l'educació.

El problema és que molts alts càrrecs també necessiten formació i sensibilització, com tothom. Tots els càrrecs són persones amb els seus pesos, les seves experiències vitals i les seves motxilles de gènere. Per això és important que les persones amb perspectiva de gènere arribin als alts càrrecs d'educació, és necessari que algú els guiï des de les oficines de coeducació. D'aquesta manera, comptarà amb totes les estratègies i mitjans per a portar la coeducació en el dia a dia a les aules de totes les escoles, d'una manera sistematitzada i global.

Com influeixen en la coeducació, per exemple, la família i el temps lliure?

La socialització de les persones és molt variada, és a dir, toquen molts àmbits educatius. És una de les famílies més importants, ja que és el primer punt de socialització per a la majoria de les famílies. No obstant això, la família no està legalment obligada a educar en igualtat i els alumnes tenen dret a ser educats en igualtat, encara que la seva família sigui sexista. L'ideal seria arribar a una col·laboració entre la família i l'escola, reforçant a casa el treballat a l'escola. Quant a l'oci, es tracta de vestir a tothom amb criteris d'igualtat, perquè, encara que en el seu dia a dia hi hagi elements discriminatoris, tingui clar què és el sexisme. És a dir, la clau està a analitzar la realitat des d'una perspectiva de gènere, i així aprendre a socialitzar-la de manera crítica.

Ha esmentat anteriorment que és obligatori promoure la igualtat a les aules.

Sí, és obligatori, la llei ens obliga. El que falta és la valentia dels responsables polítics per a fer complir la llei íntegrament. El programa Skolae de Navarra és un clar exemple, és un programa obligatori, amb formació, recursos, materials i estratègies. Skolae és un clar exemple del que es pot educar en igualtat, però per a això cal fer front a la part més reaccionària de la societat. I és que, a canvi d'aconseguir la igualtat, tenen por de perdre als seus privilegis. La premsa sensacionalista també els ha donat veu, per sobre del nostre treball reposat i seriós. Tenim una societat així, prefereix els crits a la professionalitat. Els responsables d'educació tenen la llei al seu favor, no és una qüestió de coaccions, sinó que no sigui il·legal.

El Govern Basc ha presentat l'II Pla de Xoc de Garantia Social, presentat fa uns mesos. Malen Aldalur va escriure un reportatge sobre el Pla de Coeducació en Argia. Per a aquest reportatge va entrevistar a Marian Moreno, experta en temes de coeducació, i ara, Moreno recull en Klitto! algunes de les qüestions que Moreno ha comentat en l'entrevista.

Aquesta entrevista ha estat publicada pel mitjà Klitto-eus i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.