Segons Gainza, “vivim en una igualtat que s'escolta molt en els últims anys” no és un reflex de la realitat. Ha afegit que per a veure les diferències entre homes i dones, no hi ha més que analitzar les relacions de parella amb les quals es troben els joves actuals.

Per a aconseguir la igualtat, ha subratllat la importància que té la coeducació en tots els àmbits. “La coeducació s'ha treballat a les escoles, però a pesar que sembli un treball a les escoles, no es pot circumscriure a l'àmbit escolar”.

Pels estereotips i rols sexistes que hem interioritzat, la formadora feminista afirma que el llenguatge també fomenta un ús sexista. Per exemple, “el cirurgià moltes vegades es relaciona amb l'home i la dona amb la infermera”.

Pel que fa a programes de televisió, teatre, pel·lícules, jocs i llibres, ha assenyalat que hi ha qui ofereix tot tipus de valors, “sexistes i assimilables”. Denúncia que se'ls ha restat importància als contes, però que els valors que volem impulsar han de ser reflectits en els contes. “En la realitat que vivim diàriament no veiem la diversitat. És necessari normalitzar la diversitat a través de contes igualitaris”.

Gainza ha recomanat no tirar contes sexistes a les escombraries, perquè són útils per a treballar valors amb els nens, “és a dir, el conte es pot llegir d'una altra manera”.

Si es vol saber si una pel·lícula, un còmic, una obra de teatre o un llibre és paritari, diu que cal tenir en compte tres característiques:

-Treure almenys dos personatges femenins en la pel·lícula

-Que aquests personatges parlin entre sí

-Que el tema d'aquestes converses sigui una cosa diferent de l'home.